Comencem amb un exemple de fins a quin punt la vida fa moltes voltes. El desembre del 2005, Joan Clos governava la ciutat gràcies al suport d’ERC i ICV-EUiA. El ple municipal estava a punt d’aprovar l’ordenança de convivència, però la força que liderava Imma Mayol tenia els Joves d’Esquerra Verda enfurismats amb la normativa. Al capdavant d’aquests cadells cavalcava Ernest Urtasun. Han passat 20 anys i el jove economista és avui ministre de Cultura. També s’ha fet més gran el document, que va passar el tall amb el vot favorable del PSC, CiU i Esquerra, l’abstenció del PP i el no d’Iniciativa. Va entrar en vigor l’1 de gener del 2006. S’ha fet més gran fins al punt que fa dos anys que l’actual govern l’intenta actualitzar, empresa per a què necessita, tant sí com no, el favor de Junts. El seu líder a Barcelona, Jordi Martí, va posar ahir preu al seu suport: aprovació de 12 al·legacions que, entre altres coses, busquen un compliment més gran de l’ordenança i que les sancions
es cobrin.
La Barcelona posterior al Fòrum de les Cultures poca cosa té a veure amb la del 2025. Hi ha nous fenòmens socials, els hàbits ciutadans han canviat, el canvi climàtic ens treu més al carrer i avui hi ha més turistes (hem passat de 10,9 a 15,3 milions de pernoctacions). N’hi ha prou amb fixar-se en la mobilitat per entendre com basculen les normes urbanes. L’ordenança de circulació, aprovada el 1998, s’ha anat actualitzant per donar cabuda a patinets i bicis. Doncs el mateix amb la normativa de civisme, però, en aquest cas, amb una pàtina política més gran.
El debat al desembre sobre la normativa coincidirà amb la proclamació dels candidats per al 2027
Els 12 punts que planteja Junts es podrien resumir en dues paraules: ordre i utilitat. El que vol aquest partit és que la nova ordenança no sigui una pantomima política sense resultat efectiu. “Els governs anteriors de Colau i Collboni no han estat capaços de contribuir a la millora de la convivència”, va esbossar Martí. Tot i això, també hi ha al·legacions amb demandes més concretes. La vuitena reclama que els grafiters caçats, més enllà de la corresponent sanció, ajudin en les tasques de neteja de la seva destrossa. La 10 exigeix la prohibició de captar joves al carrer perquè vagin a clubs cannàbics. I la 12, una de les que pot generar més debat, insta que els informes d’arrelament incloguin tant “les col·laboracions positives en matèria de convivència com els antecedents incívics, de manera que es garanteixi una informació fidel i rigorosa a les autoritats competents en matèria d’estrangeria”.
La modificació de l’ordenança de civisme ja va passar el
tràmit de l’aprovació inicial al juliol durant la comissió de Presidència, Seguretat i Règim Interior. Aquest primer esborrany (els de Martí es van abstenir per permetre l’ avanç de la iniciativa, com també PP i Vox, mentre que ERC va votar a favor, i BComú, en contra) ja incloïa novetats pel que fa als grafiters i el cobrament de les sancions, una de les obsessions de Junts, que demana que l’ Estat i el Govern basteixin ponts amb altres països per aconseguir el pagament de les multes imposades als estrangers que tornen a casa sense pagar-les. També endureix les faltes per botellot o per orinar al carrer i penalitza conductes que atemptin contra la llibertat sexual o la dignitat de les persones. Veient això de mitjans de juliol i el que ara reivindica Martí, el desllorigador serà molt més polític que estructural. “No serveix de res tenir normes si després no les fas complir”, va defensar el líder de Junts.
El 2024 es van interposar 97.000 sancions vinculades amb l’ordenança de civisme. Només la venda ambulant i el consum d’alcohol van sumar 80.000 d’aquestes faltes, amb una diferència molt important pel que fa al cobrament: les segones són més fàcils de recaptar i respecte a les primeres és gairebé impossible aconseguir-ho, ja que en la majoria dels casos hi ha un abandonament del material i no es pot identificar l’infractor. A molta distància hi
ha el soroll a la via pública (8.100 multes) i orinar i defecar al carrer (6.350 sancions).
El debat final sobre aquesta normativa –un dels últims grans projectes del mandat– tindrà lloc, previsiblement, al ple de desembre. Mirant enrere són subjacents dos anys i mig en què el govern del PSC ha hagut d’anar esborrant
rellevants iniciatives (a més dels pressupostos municipals) sense aconseguir prou majoria. Primer va ser la modificació de la reserva del 30% d’habitatge protegit en noves construccions i grans rehabilitacions. Es donava per fet que Junts hi donaria suport per desemmandrir els promotors, però va presentar una sèrie de condicions, com ara la rebaixa del 4% de l’IBI, que no van obtenir la resposta esperada. Després va arribar el reglament que havia de dotar la Urbana de 22 pistoles tàser. Els neoconvergents el van tombar. Els dos plans continuen en guaret, amb els dos grups donant-se la culpa. No ajuda a la concòrdia, és clar, que Xavier Trias guanyés les eleccions de maig del 2023 i que Collboni aconseguís el ceptre després d’un singular pacte amb PP i
Comuns.
Per si aquests antecedents fossin poc encoratjadors, tot això passarà enmig del procés de proclamació de candidats de cara a les eleccions de maig del 2027. ERC en tindrà un abans que s’acabi l’any. BComú estarà en la voràgine de les seves primàries i Junts ja tindrà el reglament del partit des del novembre, de manera que, suposadament, al desembre ja tindrà cap de cartell. O sigui, seran moments de començar-se a posicionar: bloqueig i ofec a un govern de només 10 regidors o pacte per desencallar qüestions importants per a la ciutat.