La Generalitat intenta accelerar el pla d’habitatge amb més construcció i la cessió dels pisos de la Sareb a Catalunya. Després d’anunciar dimarts un nou programa per intentar edificar 214.000 nous immobles en cinc anys, Salvador Illa va avançar ahir un acord amb el Ministeri d’Habitatge perquè el Govern gestioni tot el patrimoni del “banc dolent”. Es tracta de 13.000 pisos que la Generalitat rebrà en usdefruit durant quatre anys prorrogables, a més de 300 solars que s’afegiran a la reserva pública que impulsa.
Els 13.000 immobles s’inclouran dins del pla d’habitatge que el president va llançar l’any passat i amb què es proposa de disposar de 50.000 pisos públics més el 2030, principalment de lloguer.
“No podem deixar res per fer i hem d’intervenir el mercat quan no funciona, ho hem de fer tot”, va defensar Illa en una rèplica al president del grup d’ERC al Parlament, Josep Maria Jové, durant el debat de política general. Es va arribar a l’acord amb Habitatge dimarts i les pròximes setmanes es firmarà un protocol per formalitzar-lo. Serà llavors quan es concretin els detalls.
Aquests 13.000 habitatges formen part del paquet de 40.000 pisos i 2.400 sòls que el Govern central va acordar traspassar de la Sareb a la Sepes
–que ja exerceix d’Empresa Estatal d’ Habitatge i Sòl– per destinar-los al parc públic de lloguer assequible, amb un valor de mercat estimat en 5.900 milions d’euros. Amb aquesta operació pretenen retirar les propietats del mercat de venda lliure per passar-lo al protegit.
El Ministeri d’Habitatge cedeix al Govern els immobles per quatre anys prorrogables
La major part dels 13.000 immobles que ara gestionarà Catalunya són a la província de Barcelona, segons la informació continguda al directori de la Sareb. Concretament, la demarcació té 7.990 d’aquests habitatges, malgrat que només 789 unitats són a la capital catalana. La segueix la província de Tarragona, amb 2.090 unitats, Girona (1.992) i Lleida (1.013). A més, el Ministeri d’Habitatge s’ha obert al fet que altres comunitats també puguin gestionar els immobles provinents de la Sareb i que han passat a la nova empresa estatal. Això sí, sempre que apliquin la llei d’ Habitatge i que vulguin intervenir en el mercat, com Catalunya amb el límit als lloguers.
El Govern d’ Illa ha situat l’habitatge com una de les prioritats a causa de les creixents dificultats dels ciutadans per accedir a un pis assequible. El preu de compravenda s’ha disparat l’últim any a nivells pròxims als de la bombolla, amb un cost mitjà de 2.693 euros el metre quadrat el segon trimestre, tal com indiquen les dades del Col·legi de Registradors. Mentrestant, el mercat del lloguer pateix una forta crisi, amb rendes que superen els mil euros al mes a la ciutat de Barcelona i una oferta escassa que no cobreix ni de bon tros la demanda.
Aquesta és la foto actual, però el problema es pot agreujar encara més a curt i mitjà termini. Totes les previsions apunten a un creixement de la població i de la formació de llars els pròxims anys, principalment per l’arribada d’immigració en edat de treballar, mentre que la construcció de pisos amb prou feines arriba a les 14.000 o 15.000 unitats anuals.
L’objectiu de la Generalitat és multiplicar aquest ritme per tres per arribar als 214.000 pisos nous d’aquí cinc anys, la meitat de protecció oficial. El sector ha rebut positivament la iniciativa, però adverteix que no serà fàcil aconseguir-ho i es mostren cauts amb els terminis fixats. “El pla és necessari,
però serà complicat”, considera Guim Costa Calsamiglia, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
Tràmits més ràpids, mà d’obra i diners, claus per aixecar més de 200.000 habitatges
El Govern ha identificat sòl en diferents fases de desenvolupament que podria acollir aquests immobles, la majoria a l’àrea metropolitana. Hi ha dos grups amb els plantejaments urbanístics aprovats i la gestió executada o en curs amb capacitat per a uns 54.000 pisos. Tot i això, un tercer grup, amb 52 àrees, encara té el plantejament pendent i no disposa encara d’un projecte d’urbanització ni reparcel·lació. En depenen 160.000 immobles del pla d’ Illa. “Aquí és on s’haurà de fer l’esforç més gran”, assenyala el catedràtic de la UPF José García Montalvo, ja que aquesta mena de tràmits se solen estendre fins a una dècada.
La burocràcia i l’embús als ajuntaments és, de fet, el que preocupa més el sector. “Construir un bloc pot durar entre 12 i 15 mesos; aconseguir les llicències, molt més”, recorda el degà dels arquitectes.
En tot cas, la seva realització és “peremptòria”, afirma el catedràtic de la UAB Josep Oliver. Aquest economista estima que els pròxims deu anys Catalunya tindrà entre 250.000 i 300.000 llars més que requeriran habitatge. “ Necessitem un xoc d’oferta”, insisteix.
Els promotors consideren, per la seva part, que és un pla “realitzable” si tot està alineat i celebren molt especialment que la Generalitat estigui disposada a modificar els requisits dels habitatges protegits –mida, blocs de més altures...– perquè els siguin rendibles. “Ara no eren viables”, lamenta Xavier Vilajoana, president de l’ APCE.
També preocupa la falta de treballadors al sector de la construcció, malgrat que el president de la Cambra de Contractistes, Lluís Moreno, assegura que a mesura que la producció s’incrementi trobaran la manera de resoldre aquesta escassetat de professionals, informa Gabriel Trindade.
Queda un últim punt per resoldre, crucial perquè gairebé la meitat dels pisos siguin de protecció oficial: els pressupostos. Catalunya encadena dos anys amb els comptes prorrogats i sense nous pressupostos, difícilment hi haurà diners per a aquesta quantitat d’habitatges oficials.
