El president dels Estats Units, Donald Trump, va dir ahir que “l’OTAN hauria d’expulsar” Espanya de la seva aliança de defensa mútua per haver-se desmarcat del compromís dels altres països membres d’assolir el 5% del PIB en la despesa en Defensa. El mandatari va pronunciar aquest comentari, fora de context, durant la reunió al despatx oval de la Casa Blanca amb el president de Finlàndia, Alexander Stubb, que no li va retreure el comentari i va reaccionar amb un tímid somriure.
El líder dels Estats Units es va refirar a la reunió en què al juny els 32 aliats es van comprometre a la Haia a elevar el compromís de despesa en defensa del 2% al 5%, per sobre fins i tot del que gasten actualment els Estats Units, al voltant del 3,5% del PIB. El president espanyol, Pedro Sánchez, va firmar l’acord, però va assegurar que va aconseguir sortir amb una exempció per al país que li permetrà gastar tan sols el 2,1%.
“La majoria va pensar que [l’acord del 5%] no passaria i tot i això va passar pràcticament per unanimitat. Vam tenir un endarrerit. Va ser Espanya, Espanya”, va dir Trump. “Has de dir-los i esbrinar per què estan endarrerits”, va reclamar al president Stubb. “A ells també els va bé. Saps? El més curiós és que, per moltes de les coses que hem fet, estan bé. No tenen excusa per no fer això, però està bé. Potser haurien d’expulsar-los de l’OTAN, francament”, va sentenciar.
Les relacions entre Washington i Madrid s’han deteriorat greument des de la tornada de Trump
Fa anys que Trump adverteix que els EUA no haurien de defensar els aliats que “no gastin prou” en matèria de Defensa,
cosa que en moltes ocasions
implica invertir en armament dels Estats Units. Però no havia anat mai tan lluny per suggerir directament que s’hauria d’expulsar un Estat membre de
l’aliança que ha unit Occident sota el paraigua militar americà.
Les relacions entre Washington i Madrid, que van gaudir de bona salut durant l’ administració del demòcrata Joe Biden, s’han vist deteriorades des que al gener va tornar Trump al poder. Entre els pocs contactes que han tingut, va destacar a l’abril la visita del ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, a la capital dels Estats Units per reunir-se amb el secretari del Tresor, Scott Bessent.
Després d’aquella trobada, el comunicat de Washington va ser breu i franc: “ Bessent va destacar la necessitat que Espanya augmenti la despesa en defensa en el context de l’OTAN. El secretari també va subratllar la contínua oposició dels EUA a l’impost sobre els serveis digitals aplicat per Espanya i altres països, així com a altres barreres no aranzelàries”, deia el text, sense cap missatge que suggerís una entesa.
Sánchez es va desmarcar al juny del consens dels països membres de gastar el 5% del PIB en Defensa
El principal argument que va donar Sánchez al juny per desmarcar-se de la despesa del 5% en Defensa és que suposaria un “malbaratament de milions d’euros”, que costaria a cada treballador uns 3.000 euros anuals en impostos i que posava en risc l’ Estat de benestar. Tot i que es va comprometre a continuar augmentant la despesa actual en Defensa, que ja s’ha incrementat des del 0,9% del PIB el 2018 fins a l’1,4% el 2024, i que es preveu que arribi al 2% aquest any, va considerar que l’exigència és desmesurada.
“Seria desproporcionat i innecessari” arribar al 5%, va dir llavors, perquè hi ha una “asimetria normal i inevitable” i perquè les seves diferències econòmiques són “molt notables”. En aquest sentit, Sánchez va destacar que una despesa del 2,1% és prou per “mantenir tot el personal i equipament” de la política de defensa espanyola: “Ni més ni menys”. En canvi, arribar al 5% faria que gran part d’aquests diners anessin a reforçar la indústria d’altres països, principalment els Estats Units.