Israel i Hamàs han arribat a un acord sobre la primera fase del pla de pau per a Gaza de Donald Trump, que ahir va ser el primer a anunciar-lo. Un primer pas d’un procés en què encara queden moltes incògnites i punts clau per negociar, però que suposa un alleujament indescriptible i alimenta l’esperança que callin les armes i es posi punt final a una guerra que acaba de complir dos anys.
El pacte inclou un alto el foc en les 24 hores següents que Israel ratifiqués, ahir a la nit, l’acord; l’alliberament en 72 hores de tots els ostatges israelians, vius o morts – cosa que ahir ja se celebrava a Tel-Aviv–; l’excarceració de 250 presos palestins i d’uns 1.700 detinguts gazians; l’entrada d’ajuda humanitària a la franja, i la retirada gradual de les tropes israelianes a la línia acordada entre Trump i Benjamin Netanyahu, amb un calendari que no es
coneix. Trump va dir que tots els ostatges estaran fora de l’enclavament dilluns o dimarts; els 20 vius podrien sortir abans, però va admetre que pot costar de reunir els cadàvers dels ostatges morts durant el captiveri.
Trump va ser el primer a anunciar l’acord, després de l’escenificació feta pel seu secretari d’Estat, Marco Rubio, donant-li un paper i xiuxiuejant-li a cau d’orella la notícia durant una taula rodona a la Casa Blanca perquè pogués fer-la pública. El cas és que, agradi o no agradi, Trump és el principal artífex de l’acord, perquè és l’únic que pot exercir la pressió necessària sobre Netanyahu i alhora convèncer els seus aliats àrabs –en especial, a Qatar, Egipte i Turquia– perquè facin el mateix amb Hamàs. Trump s’apunta una gran victòria política i diplomàtica en el seu intent de ser el pacificador global, i ho fa presumint de ser l’únic capaç de forjar un acord, després d’haver amenaçat de convertir Gaza en un resort o desencadenar l’infern sobre Hamàs.
Israel i Hamàs pacten diversos punts del pla d’un Trump que cobeja el premi Nobel de la Pau
I no és menys rellevant que la notícia es donés la vigília que avui es decideixi a Oslo el premi Nobel de la Pau. El president Trump –a qui totes les parts implicades i els líders mundials van agrair ahir el seu paper de mitjancer– presumeix d’haver posat fi a set guerres i no dubtarà a jugar políticament aquest triomf tant si li concedeixen el guardó que cobeja com si no. Tècnicament, la
seva candidatura no hauria de ser considerada pel Comitè
Noruec del Nobel, ja que estaria fora de termini i no compliria
els requisits.
“Benaventurats els pacificadors!”, va declarar ahir Trump. Però els “pacificadors” encara tenen un llarg camí per recórrer: la majoria dels punts del pla, com els relatius a la governança de Gaza després de la guerra i les demandes d’Israel de desarmament de Hamàs, continuen oberts. Tot i això, Netanyahu, que va prometre una vegada i una altra “una victòria total” sobre Hamàs, ho està venent com un “punt d’inflexió crític” al seu país. Del compliment de la primera fase en dependrà que el pla complet s’acati. Ahir no era clar si Hamàs ha accedit a entregar les armes, aspecte que Netanyahu ha insistit que és condició necessària. Trump va dir que hi haurà un desarmament i retirada de tropes en una segona fase. Aquesta fase és més complicada, perquè haurà de decidir el futur del moviment islamista, la reconstrucció i el futur de Gaza i l’etern debat sobre l’autodeterminació i la constitució de l’ Estat palestí. Alguns punts de la proposta de Trump estan lluny de ser acceptats pels dos bàndols. Netanyahu, que continua depenent per governar dels seus aliats ultradretans, que ahir van votar contra l’acord, ja ha aclarit que no acceptarà la creació d’una entitat palestina.
El premier ha hagut d’acceptar i cedir perquè està en mans de Trump, el necessita per continuar en el poder i no pot contradir-lo. La seva sort va canviar el 9 de setembre, quan va decidir bombardejar la capital de Qatar, aliat de Washington. Trump no l’hi va perdonar i des d’aquell dia va canviar la seva política respecte a Gaza. No només ha frenat Netanyahu, que desitjava una guerra eterna, sinó que en molts sectors de la societat israeliana el president dels Estats Units és avui més popular que el primer ministre, perquè ha aconseguit l’alliberament dels ostatges i ha aturat una guerra que estava tenint un altíssim cost polític, social i econòmic per al país.
El que s’ha acordat és un pla per a una treva; caldrà veure si és també un pla per a la pau
Caldrà veure què fa Netanyahu quan els ostatges siguin a casa. Israel ja va trencar un alto el foc al març. Només Trump pot evitar que reprengui l’ofensiva bèl·lica, com li exigiran els seus socis més radicals. El que han acordat Israel i Hamàs suposa un gran alleujament perquè promet aplicar un alto el foc i posar fi a més víctimes, però és un pla per a una treva. Caldrà veure si s’acaba convertint en un pla per a la pau. Portar la pau definitiva a Gaza serà una tasca molt complexa que requerirà temps, superar molts esculls i el compliment del pla per totes les parts.