Els nens i joves a Espanya gaudeixen de bona salut, pertanyen a la generació amb més possibilitats d’educació i sanitat i, malgrat això, és la que expressa més malestar emocional i sensació de solitud. Sis de cada deu adolescents presenten, més sovint o menys, alguna mena de malestar emocional, segons el baròmetre Joventut, Salut i Benestar de Catalunya. Respecte als anys precedents, la situació tendeix a empitjorar.
És possible invertir aquesta tendència? Això és el que pretén l’últim informe Faros de l’ Escola de Salut de Sant Joan de Déu, a Barcelona, que ofereix un decàleg d’accions per millorar el benestar emocional de joves i adolescents, amb base científica, allunyat d’iniciatives i missatges que circulen sense evidència.
Marta Pardo: “Cal educar no només perquè siguin feliços, sinó perquè estiguin preparats per a la vida”
Navegant les adversitats: claus per a una infantesa i adolescència resilient , que és el títol del treball firmat per autors de diversos àmbits, “intenta posar llum, donar a conèixer les estratègies que sí que són vàlides i funcionen perquè les famílies i docents puguin posar-les en pràctica amb els seus fills o alumnes”, explica Ester Camprodon, psicòloga adjunta a la direcció mèdica de l’hospital Sant Joan de Déu.
L’informe subratlla dos punts clau per al benestar emocional de nens i adolescents: l’estil de criança i un model de disciplina positiva a l’escola i la família. El model de paternalitat no ha de ser autoritari (fomenta una baixa autoestima, submissió i pot provocar estrès crònic) ni permissiu (l’absència de límits genera inseguretat, poca contenció i poca tolerància a la frustració) ni negligent (provoca rebuig i desprotecció). Els autors de Faros recomanen una paternalitat democràtica, “que posa límits i supervisa els menors des de l’afectivitat, fomentant la comunicació i establint vincles càlids amb els nens”. Aquest model, afirmen, fomenta el sentiment de pertinença, fa partícip el menor de les decisions i el capacita per a la vida”.
Tant a l’aula com a la família, els experts proposen d’aplicar un model de disciplina positiva, que implica ajudar els alumnes a reconèixer com se senten i què necessiten. Es proposa valorar l’esforç i no el resultat, ensenyar habilitats socials per a la vida des del respecte i animar els nens a descobrir les seves capacitats. La disciplina positiva, que requereix una formació específica per als docents, fomenta posar límits de manera respectuosa i ferma alhora.
Altres àmbits d’actuació contra el malestar emocional, a més de la família i el centre escolar, són la comunitat (es proposa la creació d’hàbits saludables en alimentació, activitat física, salut afectiva i sexual o en l’ús d’eines digitals) i l’entorn (“el contacte amb la natura aporta beneficis físics, emocionals i per a la socialització”, “és important que les ciutats disposin d’espais verds urbans”). “Com a adults, pares i docents tenim la responsabilitat d’educar no només amb l’objectiu que els nens siguin feliços, sinó perquè estiguin preparats per a la vida, perquè les adversitats, que són inevitables, puguin gestionar-les mitjançant eines com més saludables millor”, afirma la psiquiatra Marta Pardo.
Les recomanacions de l’informe Faros s’alimenten dels resultats del projecte Henka. Des de la seva posada en marxa el curs 2023-2024, ha involucrat més de 20.000 alumnes de 140 centres educatius de Catalunya, Madrid i València mitjançant la formació de 1.200 docents que fomenten l’aprenentatge d’habilitats socioemocionals.
