Durant anys, la disminució de la fertilitat femenina s’ha explicat gairebé en exclusiva pel deteriorament dels òvuls. Tot i això, un estudi liderat per la Universitat de Califòrnia a San Francisco ( UCSF) i el centre d’investigació Chan Zuckerberg Biohub San Francisco mostra que la història és més complexa. Els ovaris no són simples magatzems d’òvuls que s’esgoten amb l’edat, sinó un ecosistema dinàmic en què els nervis, les cèl·lules de suport i el teixit connectiu tenen un paper decisiu en la maduració dels òvuls i en l’envelliment reproductiu.
El treball, que es va presentar ahir a la revista Science , aporta l’atles comparatiu més complet fins ara de la biologia ovàrica en humans i ratolins. Per això, els investigadors van desenvolupar una tècnica d’imatge tridimensional que permet observar els ovaris intactes sense necessitat de tallar-los a làmines fines. A més a més, van aplicar seqüenciació de cèl·lula –que permet saber quins gens estan actius en cada cèl·lula– i experiments funcionals en ratolins.
L’ovari no només marca l’inici i el final de la vida fèrtil, també condiciona la salut global de la dona
“La fertilitat femenina comença a disminuir a partir dels 25 anys i de manera més marcada després dels 40, quan les probabilitats de concebre es redueixen dràsticament”, recorda Rocío Núñez Calonge, directora científica del Grup UR Internacional i coordinadora del Grup d’ Ètica de la Societat Espanyola de Fertilitat. La reserva d’ovòcits primordials (que no es regenera) condiciona la fertilitat de la dona, tot i que quantificar exactament quants n’hi ha encara és complicat.
Les imatges en 3D que s’han obtingut en l’estudi fan llum sobre aquesta dinàmica: van revelar que els òvuls humans no estan dispersos de manera uniforme, com s’havia suposat, sinó agrupats en “butxaques” envoltades de zones buides. Amb l’edat, aquestes butxaques s’encongeixen i la densitat d’òvuls disminueix. En canvi, en ratolins els òvuls es distribueixen de manera més homogènia, tot i que també pateixen un fort descens a partir de la maduresa.
Aquest descobriment confirma que, malgrat les diferències reproductives entre espècies, el ratolí continua sent un model vàlid per entendre els mecanismes bàsics de l’envelliment ovàric.
L’equip va identificar onze classes principals de cèl·lules als ovaris, incloent-hi dues d’inesperades: cèl·lules glials –habituals del sistema nerviós central– i xarxes de nervis simpàtics, responsables de la reacció de “lluita o fugida”, és a dir, la descàrrega fisiològica que prepara el cos per escapar-se o enfrontar-se a un perill. Les dues estructures es tornen més denses amb l’edat. Quan els científics van eliminar genèticament aquests nervis en ratolins, van observar que els animals conservaven més òvuls en reserva, però menys arribaven la maduració. Això suggereix que la xarxa nerviosa regula el moment que un òvul es comença a desenvolupar.
Altres protagonistes de l’ecosistema ovàric són els fibroblastos, cèl·lules que amb els anys desencadenen processos d’inflamació i cicatrització. Sorprenentment, aquesta fibrosi apareix als ovaris humans molt abans que en òrgans com els pulmons o el fetge.
La seqüenciació de prop de 100.000 cèl·lules va permetre observar que els òvuls experimenten més canvis en l’activitat genètica que les cèl·lules que els envolten. En ratolins, els òvuls joves són els que s’alteren més amb l’edat, mentre que en humans els canvis es concentren en les etapes finals de
maduració. Aquesta diferència ajuda a explicar per què la
qualitat dels òvuls humans
cau bruscament a partir dels 35 anys.
A més a més, els investigadors descriuen rutes de comunicació entre òvuls i cèl·lules acompanyants que es modifiquen amb l’edat. Algunes estan implicades en la protecció davant l’estrès oxidatiu o en la correcta divisió cromosòmica, processos clau per evitar alteracions genètiques als embrions.
Els investigadors també van detectar que les rutes de comunicació entre òvuls i cèl·lules acompanyants es modifiquen amb l’edat. L’ovari no només marca l’inici i el final de la vida fèrtil, també condiciona la salut global de la dona. “Comprendre aquests canvis pot ser la clau no només per prolongar la fertilitat, sinó també per millorar la salut. Els riscos de moltes malalties relacionades amb l’edat augmenten després de la menopausa o l’extirpació dels ovaris, i alentir l’envelliment dels ovaris podria ajudar a reduir aquests riscos”, assenyalen els autors en un comunicat oficial.
Aquest atles comparatiu es converteix en una referència per a futurs estudis i situa l’ovari com un òrgan clau no només per a la reproducció, sinó també com un possible “marcador” de l’envelliment en general. Tal com suggereix la doctora Eliza Gaylord, coautora principal de l’estudi, “la font de la joventut podria ser, en realitat, l’ovari”.