Aquesta economia mata, “cal resoldre les causes estructurals de la pobresa” i “cada migrant rebutjat és Crist que truca a la porta”. Quan es va difondre el document, algú en va voler comprovar la firma: “Això és de Francesc”. Tot i això, al final de l’exhortació apostòlica publicada ahir hi figura el nom de Lleó XIV.
No és casual que sorgís el dubte: l’extens text dirigit als creients era un projecte que Jorge Mario Bergoglio tenia al cap des de fa temps, però que no va poder concloure. El seu successor, Robert Francis Prevost, s’ha encarregat de completar-lo: un text en defensa dels pobres, que no es limita a una denúncia genèrica, sinó que busca les causes profundes de les desigualtats, arrelades en l’actual sistema econòmic.
Al nou document pastoral, el Pontífex critica les “elits de rics que viuen en una bombolla”
Així va néixer el primer escrit oficial del nou pontificat, Dilexi te ( T’he estimat ), una exhortació que aborda algunes de les grans qüestions del nostre temps.
L’exhortació apostòlica és un text de caràcter pastoral dirigit als fidels, sense l’abast doctrinal de les encícliques. Per això, el seu llenguatge és menys solemne i més directe. Ja la primera frase ho deixa clar: “La condició dels pobres representa un crit que, al llarg de la història de la humanitat, interpel·la constantment la nostra vida, les nostres societats, els sistemes polítics i econòmics i, no en últim lloc, també l’ Església”.
Ja en l’elecció del seu nom, el Papa nord-americà havia mostrat interès per aquests temes. Lleó XIII va ser l’autor de la Rerum novarum , la base de la doctrina social de l’ Església, i Lleó XIV creu que és hora d’actualitzar aquelles tesis, invocant els “moviments populars”: “La solidaritat també consisteix a lluitar contra les arrels profundes de la pobresa, la desigualtat, la falta de feina, de terra i d’habitatge, i la negació dels drets socials i laborals. És fer front als efectes destructius de l’imperi dels diners”.
El to és inequívoc quan el Pontífex recorda que la pobresa concerneix també les nostres societats i no només “els últims de la Terra”: “En un món on els pobres són cada vegada més nombrosos, paradoxalment veiem créixer també certes elits de rics que viuen en una bombolla de condicions molt confortables i luxoses, gairebé en un altre món respecte a la gent comuna”.
I, com el seu predecessor, Prevost no estalvia crítiques als seus propis germans de fe: “També els cristians, moltes vegades, es deixen encomanar per actituds marcades per ideologies mundanes o per orientacions polítiques i econòmiques que condueixen a generalitzacions injustes i a conclusions enganyoses”, escriu.
La pau, insisteix Lleó XIV, no es construeix amb armes ni amb aliances econòmiques, sinó amb la dignitat compartida. El Papa va prendre el seu temps, també durant les estades a la residència de Castel Gandolfo, per redactar el text, continuant el camí traçat pel seu predecessor.
Un dia que la paraula pau va ressonar amb força, el Pontífex va aportar la seva contribució, tancant així l’exhortació: “La pau només és possible quan els més vulnerables deixen de ser als marges i se situen al centre del cor de Déu i de la història dels homes”.
Diran ara també que Prevost és comunista? –va preguntar algú durant la roda de premsa al Vaticà–. “Llavors caldrà acusar també Crist”, va respondre el cardenal Konrad Krajewski, almoiner pontifici i bergoglià convençut. Des d’ahir, també prevostià.