La recollida selectiva de residus municipals a l’àrea de Barcelona continua estancada, cosa que, unida a les noves exigències legals per recuperar materials, obliga l’administració metropolitana a redissenyar els sistemes de tractament de les deixalles. La previsió és invertir 673 milions d’euros a finals del 2035 en la construcció d’una desena de plantes de tractament noves i la remodelació dels ecoparcs actuals.
La necessitat d’aquest gir en el control dels residus municipals neix de la constatació que les taxes de recollida selectiva no arriben als nivells programats i exigits. La recollida separada continua estabilitzada entorn del 40% des de fa anys (39% el 2024), lluny dels objectius europeus (un 50% per al 2020 i un 55% per al 2025). Només onze municipis i dos barris de Barcelona aproven l’examen. Un 70% dels 36 municipis metropolitans no compleixen el que estableixen la llei de residus estatal i la directiva comunitària. “Cal un canvi de model”, sentencia Frederic Ximeno, director de l’àrea d’ Acció Climàtica de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona ( AMB).
La taxa de recollida selectiva se situa en el 39%, lluny de les metes marcades i els objectius europeus
Revertir la situació exigeix implantar sistemes nous de recollida eficient (porta a porta, contenidors intel·ligents, adaptació de les taxes...), ja que els sistemes de contenidors oberts als carrers “han arribat al màxim de l’efectivitat”.
Els canvis dibuixats estan marcats per la necessitat de respondre als nous objectius comunitaris, que comporten l’obligació de reduir un 10% la generació de residus (respecte al 2010), aconseguir un reciclatge del 65% i millorar la qualitat de la matèria orgànica. I, per al 2035, només el 10% com a màxim dels rebutjos podran anar a l’abocador.
L’ AMB es planteja, en primer lloc, impulsar a la reutilització de materials i “augmentar, per tant, l’escala” de les iniciatives actuals en aquest camp. S’hauran de construir dos grans centres (a la zona de Besòs i el Llobregat) per fomentar l’intercanvi i la reparació d’objectes i articles reaprofitables (mobles, electrodomèstics, eines...).
Aquests centres “tindran prou dimensió perquè tinguin un impacte positiu sobre la reducció de residus”, destaca Ximeno. A més a més, es redissenyaran les deixalleries (punts verds) perquè siguin centres d’aprofitament de recursos; així no només seran llocs on es deixen materials, sinó que també serviran per reparar i reutilitzar.
També s’ha programat una planta per recuperar materials inerts i una altra per gestionar els excedents alimentaris i evitar el malbatarament culinari i dels aliments, en la línia del centre de la Fundació Espigoladors del Prat.
La nova estratègia incorpora, entre els elements destacats, una redefinició dels quatre ecoparcs metropolitans ( Sant Adrià de Besòs, Zona Franca, Montcada i Hostalets de Pierola), on ara es tracten les escombraries orgàniques separades selectivament, com també la fracció resta (contenidors marró i gris, respectivament). L’ AMB els redissenyarà per bolcar-los en el tractament de la fracció orgànica, amb la finalitat de transformar-los en fàbriques d’adob i fertilitzants.
Ara, a les instal·lacions que tracten la matèria orgànica –n’hi ha dues més: a Torrelles de Llobregat i Sant Cugat– es produeix compost per a l’agricultura, no sempre d’una qualitat ideal, mentre que el biogàs de les escombraries es transforma en energia elèctrica.
La intenció és que els modernitzats ecoparcs produeixin fertilitzants i adobs de qualitat fabricats “a la carta”, alhora que diverses tècniques d’enriquiment permetrien transformar el biogàs en biometà. “Podríem produir un gas 100% renovable assimilable al gas natural, i que, per tant, es podria injectar a la xarxa de gas natural i, per tant, reduir-ne el consum de la font fòssil”, remarca Ximeno.
S’espera que el conjunt d’estratègies permeti reduir el volum dels rebutjos de la fracció resta. Les plantes de selecció i recuperació i les noves responsabilitats ampliades atorgades per llei als fabricants, que han d’assumir sistemes propis de gestió en matèria d’envasos de begudes, tèxtil i d’altres, hauran de reduir el volum dels productes valoritzables de la fracció resta. “Pensem que es poden reduir un 50% els residus de rebuig”, afegeix Ximeno. Per això, per abordar aquesta segona oportunitat d’aprofitament de materials de la fracció resta, es construirà una nova planta de triatge i recuperació, tot i que sense cap ubicació decidida.
