Un Nobel “apocalíptic i visionari”

El premi Kossuth, el Man Booker, el premi Austríac de Literatura Europea... i, des d’aquest dijous, el Nobel de Literatura. László Krasznahorkai (Gyula, 1954) afegeix al seu palmarès el guardó literari més prestigiós del món, dotat amb 11 milions de corones sueques –un milió d’euros al canvi– “per la seva obra convincent i visionària, que enmig del terror apocalíptic reafirma el poder de l’art”, segons l’ Acadèmia Sueca.

Malgrat que era un dels autors favorits de les travesses, l’autor hongarès va assegurar l’any passat a La Vanguardia , just després de guanyar el premi Formentor i recollir-lo a Marràqueix, que no esperava aconseguir mai aquest reconeixement. “No és una cosa en què pensi sovint, ja que no dependria de mi. Però bé, que me’l donin si ho creuen convenient”, va respondre amb un somriure i amb la seva mirada sempre fixa en l’interlocutor, ja que li agrada que aquest sàpiga que té la seva atenció. Tal com ha reconegut més d’una vegada i demostrat al llarg de les seves obres, l’important per a ell és l’aquí i ara. I avui amb més motiu.

“Guanyar el Nobel? No és una cosa en què pensi; però bé, que me’l donin si ho creuen convenient”

L’anunci el va donar ahir dijous a les 13 hores Mats Malm, secretari permanent de l’ Acadèmia Sueca. Entre els favorits hi havia, a més del premiat, el japonès Haruki Murakami, l’australià Gerald Murnane, la xinesa Can Xue i l’espanyol Enrique Vila-Matas. Nominacions eternes que es repeteixen cada any, com també li passava a Krasznahorkai, que per fi ha passat al bàndol dels premiats i s’ha convertit en el segon autor hongarès que guanya el Nobel de Literatura després d’ Imre Kertész, que ho va aconseguir el 2002.

Hongria és precisament una de les protagonistes de les seves novel·les. Apareix en la majoria, des de la primera, T ango satànic (1985), un llibre sobre la manipulació i el poder de les paraules que el cineasta Béla Tarr va adaptar en una cinta de set hores, fins a la més recent, El barón Wenckheim vuelve a casa (2024), en què un home decideix tornar a Hongria per retrobar-se amb el seu amor d’adolescència. Introduir el seu país en les trames li permet reflexionar sobre la seva gent i els seus governants, que no dubta a posar a lloc. Això sí, en la ficció, com va assegurar a aquest diari, “si tinc alguna cosa forta a dir sobre el meu país, que en tinc, ho faré des de la mateixa Hongria”, malgrat que poc parla des de la seva terra, ja que no és un lloc on torni sovint. “No puc. No ho aguanto. Hongria no ha estat mai en una situació tan desesperada. Hi ha una cosa que em pesa, que els dirigents diguin sovint que la història hongaresa és cèlebre quan no ho és”. I no va dubtar a qualificar de “superb” el primer ministre Viktor Orbán durant el discurs del Formentor. El polític, no obstant això, ha aprofitat la condecoració per felicitar-lo i consagrar-lo com “l’orgull d’ Hongria”.

Qui sap si ara, amb el focus internacional posat en ell, l’autor de Guerra y guerra s’atreveix a esplaiar-se més sobre el seu país. Tindrà l’oportunitat d’aquí dues setmanes a Barcelona, ja que serà un dels participants del festival literari Kosmopolis, que se celebrarà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ( CCCB) entre els dies 22 i 26 d’octubre, amb un acte previst per al 24 per conversar amb l’escriptor Miquel de Palol sobre Narrar l’apocalipsi . La trobada servirà tant per celebrar l’aparició de la primera traducció al català de Tango satànic , a càrrec d’ Edicions del Cràter –en castellà el publica Acantilado– com per festejar el Nobel. “Era estrany que un escriptor com ell no estigués traduït al català”, confessa per telèfon l’editor Oriol Ràfols. Per la seva part, Sandra Ollo, la seva editora en castellà, aplaudeix que Krasznahorkai hagi creat “una obra literària singularíssima” que li permet comparar-se amb altres autors, com Kafka –el seu heroi literari–, Gógol o Beckett.