Futbol Club Nòmada. Siguin gangues de l’ofici o els aires nous d’un esport cada vegada més mercantilitzat, entre finals de desembre i principis de gener, el Barcelona jugarà tres partits consecutius en tres continents diferents. El calendari més estrany. La deslocalització portada a l’extrem.
En 19 dies, entre el 20 de desembre i el 7 de gener, els blaugrana s’enfrontaran al Vila-real, a l’Espanyol i a l’Athletic, i només els pericos faran servir el seu estadi, el RCDE Stadium. Per jugar contra els groguets no hauran d’anar a la Ceràmica, sinó al Hard Rock Stadium de Miami, mentre que el matx contra l’Athletic serà a l’ Alinma Stadium, abans conegut com a King Abdul·lah, a Jidda.
El club blaugrana espera ingressar cinc milions i podrien pujar a set depenent de la taquilla i algun acte
Amèrica del Nord, Europa i Àsia. Miami, Cornellà-el Prat i Jidda. De l’oceà Atlàntic al mar Roig passant per la Mediterrània. Gairebé 20.000 quilòmetres per jugar tres partits. Tres climes, tres fusos horaris i tres cultures.
Són tres destinacions amb al·licients: visita a Messi, Busquets i Alba a Florida, tornada a on es va guanyar l’última Lliga i visita a Iñigo Martínez en la nova experiència.
Aquesta setmana el Barcelona de Flick ha sabut que ha de tenir a mà el passaport. Dimarts es van fer públics els enfrontaments i l’ordre de les semifinals de la Supercopa d’ Espanya, que viurà la sisena edició a l’ Aràbia Saudita –per obra de Rubiales– i dimecres LaLiga va oficialitzar que el Vila-real-Barça es disputarà, com Javier Tebas somiava des de fa temps, als Estats Units.
“Finalment el partit de Miami es farà. La UEFA i LaLiga ho han acceptat. Ens diuen que a Miami, de manera que jugarem allà”, acceptava ahir Joan Laporta. El club té al davant una feina àrdua de planificació i per a Flick és un desafiament perquè tant desgast no repercuteixi en el rendiment de l’equip, que aspira a quatre títols.
“Intentarem organitzar-ho tan bé com puguem”, va assegurar el president barcelonista, que ha donat suport a LaLiga en el negoci nord-americà. “Si nosaltres hem acompanyat aquesta idea és perquè els Estats Units per al Barcelona són un mercat important. Amb les gires, hem aconseguit fer bones relacions i intentarem aprofundir-hi. Aprofitant que hem traslladat l’oficina comercial de Nova York a Miami, serà una oportunitat per fer barcelonisme en terres americanes”, va afegir.
Per aquest matx, el club espera ingressar un mínim de cinc milions, que podrien pujar a set depenent de la taquilla, els patrocinis i algun acte publicitari.
Entre Miami i el derbi queden emmarcades les vacances de Nadal, en què no hi ha competició i la plantilla tindrà uns dies de festa. El derbi sempre és un partit intens per tornar després de les campanades. Res a veure amb l’amable eliminatòria de la Copa de Barbastre (4-0), on va inaugurar l’equip el 2025.
Fa temps que els futbolistes són com pilotes de pinball. Els viatges formen part de la feina. Trepitgen gairebé tants aeroports com camps. Aquests desplaçaments llargs no han agradat a Frenkie de Jong. “Entenc el club, perquè en poden treure profit i expandir la marca a escala mundial. Però no és bo per als jugadors. Ens escoltaran? No ho crec”, es va queixar. “També penso que és injust des del punt de vista competitiu, perquè ara jugarem un partit fora de casa en camp neutral. Entendria que altres clubs no n’estiguessin contents”, va prosseguir el neerlandès.
“Qualsevol jugador pot tenir la seva opinió. De Jong és un dels capitans i l’hi respecto. Però el Barcelona jugarà on digui LaLiga”, va concloure Laporta.
Tot i això, el road trip podria ser encara més rocambolesc si als setzens de final de la Copa del Rei (16, 17 i 18 de desembre) li toqués jugar contra el Ceuta, geogràficament a l’ Àfrica.
Jugar partits oficials en tres continents arrodoneix una campanya inusual per a un equip que ja ha tingut dos estadis com a local (Johan Cruyff i l’ Olímpic Lluís Companys) i que seran tres cases quan es torni a l’Spotify Camp Nou.
