Amb set muntatges presentats a Temporada Alta des del 2004, el director d’escena alemany Thomas Ostermeier no és un desconegut del festival gironí. Però dissabte i diumenge arriba l’epítom de la seva carrera, el mític muntatge de Hamlet, protagonitzat per Lars Eidinger. El director de Temporada Alta, Narcís Puig, considera aquest espectacle “el Hamlet de referència del segle XXI”. Puig no pot amagar l’alegria perquè, després de molts anys d’intents, finalment han pogut quadrar agendes amb el protagonista.
Un protagonista que “està disposat a interpretar el paper de Hamlet fins que es mori”, declara Ostermeier, acabat d’arribar a Barcelona. Com que han passat molts anys des de l’estrena del 2008, “hem canviat moltes escenes i, a més, en cada funció en Lars modifica coses sense demanar-me permís”, declara sense semblar que això el molesti. “Per mi la funció de Girona també serà una sorpresa. Ja hem fet gairebé 500 funcions junts. El seu cos està impregnat de Hamlet”.
Des del 2008, hem canviat moltes escenes i, a més, en cada funció en Lars modifica coses sense demanar-me permís
“Estic una mica sorprès que es pugui veure aquest Hamlet com un referent europeu, perquè jo soc bastant de la vella escola. M’agrada descobrir coses noves, pouar en el significat del text. És com un cub de vidre on pots mirar a través de qualsevol cara. En cada perspectiva, l’escena és completament diferent, però sempre presenta un retrat realista entre els personatges”, manifesta.
“Encara continuo intentant entendre Shakespeare. La seva bellesa és que no et dona cap missatge. Et mostra un abisme, el de la condició humana, un pessic de la humanitat. I avui la humanitat es troba en un abisme, viu una tragèdia”, afegeix.
Lee también
Pel que fa a com va concebre el muntatge, declara: “No sé gaire bé com vam arribar aquí. La primera versió durava sis hores i en vaig tallar dues. Els actors es van enfadar perquè els treia escenes, i hi discutia molt. Però en cap moment no vaig pensar que podríem arribar més enllà dels dos anys, perquè és un espectacle molt caòtic. Suposo que és on rau la bellesa de Hamlet. Per mi és obvi que Ofèlia ha de ser interpretada per la mateixa actriu que fa de Gertrudis. I per això el públic ha d’anar predisposat a veure-la”.
Ostermeier afirma que, amb el teatre, manté una relació d’amor-odi: “Els actors avui encara tallen l’aire amb els braços, com ja els recriminava Shakespeare. Són 400 anys tallant l’aire i donant-se cops al pit. I al teatre alemany tots criden. Jo faig gairebé dos metres i no cabo als seients, és una tortura física. Per això no vaig al teatre, perquè pateixo. Però el teatre és el que et dona més llibertat, el que pots fer és el que més s’acosta a la vida. Com a la vida, el 95% és porqueria. Només el 5%, o potser el 2%, és bellesa. Però malgrat això estimo el teatre”. I conclou: “Ara soc més conservador, gaudeixo de la vida burgesa, i no m’avergonyeixo”.
