Si el Govern espanyol vol negociar amb Junts els pressupostos generals de l’Estat ( PGE) del 2026, primer ha “de pagar el que deu a Catalunya”. En aquests moments, aquesta és la posició del grup parlamentari de Miriam Nogueras de cara a les possibles converses que pugui obrir en les properes setmanes la vicepresidenta primera, María Jesús Montero, per intentar convalidar el projecte de llei pressupostari que l’Executiu s’ha compromès a presentar. Per Junts, la no execució dels pressupostos a Catalunya acumulada durant els últims anys eleva el preu de la negociació.
Segons els càlculs que fa Junts, l’ Estat no ha executat a Catalunya uns 6.255 milions des del 2015. Les xifres de la intervenció general de l’ Estat ( IGAE) revelen que, en efecte, una part ressenyable de la despesa pressupostada a Catalunya per l’ Estat durant els últims anys no s’ha executat. Aquest dèficit d’execució s’ha anat fent més gran exercici rere exercici. Durant el 2023, any en què van entrar en vigor els últims pressupostos aprovats, i el 2024, en què es van prorrogar, a Catalunya es va estimar una inversió de 2.276 milions en cada exercici. Tot i això, amb prou feines es van executar 456 milions, el 2024, i 1.028 milions, el 2023. Si es mira enrere, aquestes quanties augmenten. El 2022 es va executar el 43% dels pressupostat; el 2021, el 36%, i el 2020, el 73%.
Junts considera que aquestes xifres representen un greuge, sobretot si es compara l’execució pressupostària a Catalunya amb la de Madrid. En la comunitat central, l’execució va registrar el 2023 un 212% del que s’havia pressupostat. No va ser un fet puntual. El 2022 va arribar al 180%, i el 2021, al 184%.
Fonts de Junts opten per no fer declaracions en aquest moment en què la relació entre la formació liderada per Carles Puigdemont i el Govern espanyol no travessa el millor moment. Tot i això, el portaveu econòmic de Junts al Congrés, Josep Maria Cruset, sí que va avisar l’ Executiu central fa unes setmanes que no hi haurà pressupostos del 2026 “sense complir” amb Catalunya.
El 2024 la negativa de Junts a aprovar l’objectiu de dèficit va provocar la retirada del projecte pressupostari
Junts defensa, per tant, que si Catalunya no “cobra” els pressupostos anteriors no s’asseurà a parlar dels del 2026. Per la formació de Puigdemont, els catalans no han “cobrat” un 42% del que haurien d’haver “percebut”. Segons les xifres que tenen, dels 13.784 milions pressupostats per l’ Estat per a Catalunya entre el 2015 i el 2023, l’execució ascendeix a 7.528 milions, un 58%.
Una altra dada ressenyable sobre la qual treballa Junts per justificar la seva posició és la relativa al finançament per habitant. Cada català ha percebut (en xifra d’execució mitjana anual) 108 euros, mentre que a cada madrileny li correspon una execució de 217 euros.
Cal recordar que Junts és soci d’investidura, però no ha aprovat cap projecte de llei de pressupostos generals de l’ Estat presentat pel Govern de Pedro Sánchez. Els últims comptes públics convalidats a la Cambra Baixa daten del 2022 i van rebre el suport del PSOE, Unides Podem, ERC, el PDECat, el PNB, Bildu, CC, Més País, Compromís i PRC. L’hemicicle en aquesta legislatura és molt diferent i la majoria parlamentària depèn de Junts.
Hisenda és conscient del grau de no execució pressupostària dels diferents ministeris a Catalunya. Tot i això, argumenta que durant els últims anys les comunitats autònomes han rebut els recursos més elevats de la història. Al mes de juliol, el Consell
de Ministres va aprovar un reial decret llei que preveu que aquest any les comunitats autònomes rebran 147.412 milions en concepte de lliuraments a compte, un 9,5% més que el 2024. A aquesta quantitat cal sumar-hi 11.692 milions de la previsió de liquidació del 2023, cosa que permet un finançament total rècord de 158.167 milions per a aquest any.
El grup català, que no ha aprovat cap pressupost de Sánchez, eleva el llistó de la negociació
El Govern encara no ha contactat amb Junts per temptejar la seva posició de cara al projecte de llei pressupostari. Tampoc per negociar els objectius de dèficit, que s’han de convalidar al Congrés dels Diputats com a pas previ als PGE (el sostre de despesa és responsabilitat de l’ Executiu i no ha de passar pel Parlament). Cal recordar que l’any passat, al juny, Junts ja va tombar, amb els vots també del PP, el plantejament fiscal que havia aprovat el Consell de Ministres. El Ministeri d’Hisenda va fixar un dèficit per a les comunitats autònomes del 0,1% i el grup
parlamentari català va exigir que aquest marge fos més gran.
Montero no ho va acceptar. El Govern va arribar a portar en una segona ocasió, al setembre, els mateixos objectius de dèficit al Congrés i davant la segona negativa de Junts va haver de retirar a última hora la tramitació per no perdre cap més votació. A partir d’aquell moment Hisenda va renunciar a presentar els pressupostos del 2025.
