A partir del 12 d’abril del 2026, la imatge de diversos agents de la Policia Nacional que segellen passaports de ciutadans extracomunitaris als aeroports passarà a la història. Des d’aquell dia, haurà de ser plenament operatiu el nou sistema de la Unió Europea de control fronterer biomètric i automatitzat, que registrarà –en temps real– la cara i les empremtes de tot persona no europea que entri o surti d’un país membre. Un lleuger canvi per als viatgers, per a qui el trànsit per les fronteres serà “més fluid” segons el Ministeri de l’Interior, però darrere del qual hi ha la creació d’una brutal base de dades a què els estats de la UE tindran accés al moment per lluitar contra la immigració irregular, el terrorisme, el crim organitzat o la usurpació d’identitat.
Però fins el 12 d’abril, com a data límit, queden sis mesos per davant en què els països han de posar a prova el Sistema d’Entrada i Sortida, anomenat EES per les sigles en anglès ( Entry-Exit System ). Interior ha fet una inversió de 83 milions d’euros per adequar tots els posts fronterers espanyols als requeriments tècnics de l’ EES. Totes les fronteres terrestres i aèries ja estan preparades per començar a funcionar amb el nou sistema, segons afirmen des del departament que dirigeix Fernando Grande-Marlaska, però la posada a punt serà gradual. Demà, els passatgers d’un vol que té previst aterrar a primera hora del matí a l’aeroport de Madrid-Barajas-Adolfo Suárez seran els primers a estrenar el sistema en uns quioscos instal·lats abans de les portes electròniques de passada, en què diversos agents de la Policia Nacional controlen els viatgers.
Els passatgers d’un vol que aterra diumenge a Madrid seran els primers que provaran el sistema
Encara no hi ha data perquè el sistema es posi a rodar als aeroports de Catalunya, però previsiblement serà les properes setmanes. Abans, segons assenyalen comandaments policials, serà operatiu a Alacant o Tenerife. Així i tot, aquest nou sistema no afecta de cap manera qualsevol ciutadà de l’ espai de Schengen, que inclou tots els països europeus menys Xipre i Irlanda, a més d’ Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. La segona fase correspondrà a fronteres terrestres i, finalment, les marítimes.
Després de la implantació progressiva durant el pròxim semestre, la gran base de dades europea començarà a nodrir-se a bon ritme. Tot i que la proposta de fronteres intel·ligents es va aprovar l’abril del 2016, la posada en marxa definitiva coincidirà amb un moment en què Europa continua girant a la dreta i apostarà per l’enduriment dels controls fronterers. A la pràctica, aquesta base a temps real serà molt útil per als governs. Per exemple, no només es podrà xifrar exactament el nombre de persones irregulars, sinó que en tindran nom i cognom.
Una base de dades, a què podran accedir els països europeus, servirà per xifrar el nombre d’irregulars
Fins ara, la xifra –que a Espanya s’estima al voltant dels 700.000– és molt complicada de saber. Si un ciutadà paraguaià entra amb visat de turista de 90 dies per l’aeroport madrileny, però passat aquest temps no ha sortit, les autoritats policials poden intuir que s’ha quedat a Espanya de manera irregular. Tot i això, aquesta conclusió pot portar a l’error, ja que l’hipotètic estranger ha pogut estar durant tres mesos viatjant per Europea amb cotxe per acabar, finalment, tornant al seu país per Roma. Amb l’innovador sistema EES, que registrarà entrades i sortides, es podrà saber en directe si el visat del viatger ha expirat sense que hagi sortit de territori europeu. És a dir, a partir del 12 d’abril de l’any que ve, el Ministeri de l’Interior anirà sabent el nombre de persones que s’afegeixen a la bossa de ciutadans sense papers després d’haver entrat de manera regular a Espanya. Aquestes entrades, segons dades de Migracions, suposen el 94% de les arribades al país, davant les irregulars – cayucos o salts a les tanques– que no solen superar el 6%.
Des d’Interior admeten que l’actual sistema de segellament de passaports, a més de ser un tràmit que consumeix molt de temps, no facilita dades exactes sobre els encreuaments fronterers. El nou facilitarà també l’accés als casos de rebuig en frontera al moment per part de les forces i cossos de seguretat –el control dels llocs fronterers continuarà recaient en la Policia Nacional mentre que la Guàrdia Civil conserva la prevenció del contraban i fraus duaners–. Fonts policials posen un altre supòsit: per un ciutadà que és rebutjat a Brussel·les però que el mateix dia aconsegueix volar a Sevilla per provar d’entrar a Europa, a l’aeroport andalús es tindrà la informació del seu primer rebuig.
