Un Nobel de la Pau per la llibertat a Veneçuela
María Corina Machado (Caracas, 1967), líder de l’oposició democràtica veneçolana, va obtenir ahir el premi Nobel de la Pau. El Comitè Nobel Noruec va voler d’aquesta manera reconèixer la seva “incansable feina promovent els drets democràtics per al poble de Veneçuela” i la seva “lluita per a aconseguir una transició justa i pacífica de la dictadura a la democràcia”.
Veneçuela viu sota un règim d’orientació bolivariana i llibertats minvants des del triomf electoral, el 1999, del militar i polític Hugo Chávez. Quan va morir, el 2013, el va rellevar Nicolás Maduro, que es manté en el poder des d’aleshores, i que en les eleccions de juliol del 2024 es va proclamar vencedor sense aportar-ne proves, mentre l’oposició presentava actes de votació que reflectien el seu triomf.
Machado, que havia aconseguit unificar l’oposició per a aquells comicis, va ser inhabilitada pel chavisme per presentar-s’hi, i substituïda d’urgència com a candidata opositora per Edmundo González Urrutia, que en l’actualitat viu exiliat a Espanya. Per la seva banda, Machado va passar a la clandestinitat després de les eleccions, i està amagada en algun lloc de Veneçuela, passats ja quinze mesos des de la celebració d’uns comicis que, segons l’opinió estesa entre la comunitat internacional, van ser grollerament manipulats pel chavisme.
María Corina Machado, líder de l’oposició, veu reconeguda la tasca a favor de la democràcia
Tot i que Alfred Nobel, fundador dels premis que porten el seu nom, va deixar escrit que serien mereixedores del de la Pau aquelles persones que millor contribuïssin a fomentar la germandat entre nacions, l’abolició dels exèrcits i la promoció dels congressos de la pau, a ningú no se li escapa que entre els seus darrers guanyadors abunden més els perfils dels qui s’han esforçat per la consecució d’un món més democràtic i respectuós amb els drets humans que els qui poden vantar-se d’haver posat fi a guerres.
En les últimes convocatòries l’han obtingut defensors de la llibertat d’expressió, de les llibertats civils, de les dones subjugades a l’ Iran pel règim teocràtic o, en l’edició del 2024, activistes antinuclears que han sabut mantenir viva l’oprobiosa memòria dels bombardejos d’ Hiroshima i Nagasaki. Machado, que des de començament de segle lluita en primera línia contra un chavisme enrocat en el poder, responsable últim de la sortida del país de prop de vuit milions de veneçolans, s’inscriu de ple en aquesta tradició recent.
El jurat del Nobel de la Pau atorgat ahir ha considerat un total de 338 candidatures, incloses les d’associacions que combaten la crisi humanitària derivada de la guerra al Sudan, Metges sense Fronteres o Iúlia Navàlnaia (vídua de l’opositor rus Aleksei Navalni i guanyadora l’any passat del premi Vanguardia Internacional). Entre aquests tres centenars llargs de candidatures ha gaudit de particular difusió la de Donald Trump, president dels Estats Units, que no s’ha cansat de vociferar un dia rere l’altre que mereix el guardó més que ningú, ja que, al seu entendre, ell és qui més ha fet per posar fi a guerres.
El Comitè Nobel Noruec confirma la línia de premiar defensors dels drets humans
Una afirmació ben opinable, per descomptat. Perquè si bé és cert que el Nobel de la Pau es va decidir abans que s’assolís abans-d’ahir un primer acord per a la pau a Gaza, no ho és menys que en l’historial de Trump, tan propens a l’amenaça, l’ofensa i la coacció, s’han succeït massa accions que no són en absolut un exemple d’empatia o de solidaritat entre éssers humans. Començant per la seva persecució dels immigrants i seguint pel seu propòsit de quedar-se amb Grenlàndia, sense oblidar el desplegament de l’exèrcit en diferents ciutats dels Estats Units o les operacions militars extrajudicials que s’estan duent a terme al Carib, com l’enfonsament de diverses embarcacions, pel que sembla pilotades per narcotraficants de nacionalitat, precisament, veneçolana.
És, donc,s ben comprensible que el Comitè Nobel Noruec no hagi considerat de moment oportú premiar Trump. Com ho és també que hagi reconegut la tasca de Machado, primera persona de nacionalitat veneçolana mereixedora d’aquest guardó, algú que temps enrere va decidir entregar la seva vida a la recuperació de la democràcia al seu país, assumint incomptables sacrificis i riscos. Aquesta pot ser una tasca de llarg recorregut i demorada recompensa. Però també és un afany que requereix excepcional coratge, que porta per si mateix la llavor d’un futur en llibertat, que ha merescut el reconeixement del Comitè Nobel Noruec, i que mereix també, no cal dir-ho, la nostra aprovació i el nostre encoratjament.