El temps és or en el cribratge de càncer de mama
Salut
A Catalunya poden passar màxim tres setmanes des que es detecta una lesió i es fa una prova complementària
Imatge d’arxiu que mostra una mamografia feta a l’hospital Vall d’Hebron
El programa de cribratge de càncer de mama està en boca de
tothom arran del cas, que ha fet saltar totes les alarmes, del retard de la Conselleria de Salut d’ Andalusia per dur a terme proves complementàries a dones la primera mamografia de les quals presentava alguna lesió. Tot i això, com funciona aquest programa?
✚ En què consisteix?
Segons exposa el Departament de Salut a través del seu web, la detecció precoç –també anomenada cribratge– permet detectar el càncer de mama en una etapa molt inicial, quan encara no es pot notar ni produeix molèsties i quan la possibilitat de curació és més alta. En aquest sentit, la mamografia pot detectar precoçment un càncer existent, però no evita que una dona pugui tenir un càncer de mama, precisa el Departament.
✚ Qui hi pot participar?
A Catalunya, el programa de detecció precoç convida totes les dones de 50 a 69 anys que es facin una mamografia (radiografia de les mames) cada dos anys. I diem a Catalunya perquè “els criteris de cribratge no són idèntics arreu d’ Espanya”, destaca la doctora Maria Vidal, cap de la unitat de càncer de mama de l’hospital Clínic. “Aquí, per exemple, està obert a dones de 50 a 69 anys i cada dos anys, mentre que a Andalusia o a la Comunitat Valenciana les convoquen a partir dels 45. A Catalunya, actualment, es revisa la possibilitat d’augmentar el rang d’edat, tant per sota com per sobre. És a dir, convocar-les a partir dels 45 anys i continuar fent mamografies dels 70 als 75 anys, en què hi ha una incidència molt elevada en una edat en què moltes persones encara tenen una bona qualitat de vida”.
✚ Com és la prova?
Consisteix a fer dues radiografies (una des de dalt i una altra des del costat) de cada pit. Per obtenir una bona imatge amb mínima radiació cal una bona compressió del pit, que pot ser molesta i fins i tot causar dolor en algunes dones. Tot el procediment dura menys de mitja hora. A fi d’assegurar una millor detecció, les mamografies les analitzen dos radiòlegs per separat.
✚ I el nombre de positius?
En la majoria dels casos (94% de les participants) el resultat de la mamografia indica normalitat o troballa d’una alteració clarament benigna i es comunica per carta directament a la interessada. En aquest missatge també s’indica quan la tornaran a convocar al cap de 2 anys.
✚ I si es detecta alguna lesió?
En uns quants casos (en 60 de cada 1.000 dones), el resultat de la mamografia és dubtós i caldrà fer alguna prova addicional, que pot ser una altra mamografia, una ecografia i, menys sovint, una biòpsia mitjançant punció amb agulla o una biòpsia quirúrgica. El centre on s’ha fet la mamografia es posarà en contacte amb la participant per programar les proves necessàries. En la gran majoria de casos, aquests estudis descarten l’existència de neoplàsia. Només a 5 d’aquestes 60 dones se’ls diagnosticarà un càncer.
✚ Temps d’espera
“A Catalunya –explica la doctora Vidal– consideren que el temps màxim des que el professional sanitari determina que cal fer una prova complementària fins que aquesta prova es fa hauria de ser de tres setmanes. Si un 80% de les proves s’han dut a terme en menys de tres setmanes, es considera que el programa funciona bé”.
✚ Per què la mamografia es fa cada dos anys?
“Els programes de cribratge consideren que és un termini raonable en la gran majoria de les dones”, esgrimeix Vidal. És a dir, s’estima que, si a la primera mamografia no s’ha vist res, dos anys després els metges tindrien temps de reaccionar de manera eficaç, en una majoria de casos, si hagués aparegut alguna cosa.
En un petit nombre de dones, la cita per fer la prova és després de 6 o 12 mesos per fer seguiment d’alguna alteració benigna detectada.
✚ I si la interessada nota alguna cosa durant el període d’espera?
Si abans de la següent convocatòria la interessada nota alguna anomalia en algun dels pits, ha de consultar el metge de capçalera o el ginecòleg. Els símptomes més comuns són: menys mobilitat en una de les mames quan s’aixequen els braços; aparició d’un nòdul a l’axil·la; canvi de mida d’alguna de les mames; irregularitats al contorn del pit; alteracions a la pell de la mama: canvis de color, pell de taronja; canvis al mugró: retracció, secreció de fluid, aparició d’un nòdul al pit que prèviament no hi era.
✚ Què passa si es detecta un càncer?
Un equip d’especialistes indicarà els estudis que cal fer i proposarà el tractament més adequat en cada cas, en funció de les característiques de la dona i les del tumor detectat.
✚ La mamografia és infal·lible?
“No. Hi ha un percentatge de tumors que, per dir-ho d’una manera simplista, són transparents a la mamografia i que sí que es detectarien amb una ecografia”, assenyala la doctora Maria Vidal. “Tot i això, en principi no està justificat per a la població general fer-la servir com a tècnica de cribratge, almenys avui dia. Sí que és veritat que apareixen noves tècniques, com ara la mamografia en contrast, per a mames molt més específiques, més denses”, conclou.