Taxi lliure!

Després de molts anys d’embolics, es va aclarint el panorama sobre els taxis i les aplicacions de vehicles de turisme amb conductor ( VTC). Semblava que ja no hauríem de patir mai més la Gran Via bloquejada per centenars de taxistes, però acaben d’anunciar una marxa lenta cap a l’aeroport per defensar el que consideren que són els seus drets, coincideixin o no amb els de la resta de la gent.

El Govern de la Generalitat té una proposta per regular i limitar qui pot transportar per­sones. Es demostra així que es pot restringir una activitat quan convé, per interès general, segons ens diuen ara, però també per pressió d’un gremi o, fins i tot, per deutes polítics històrics cap al sector per part de partits de
govern. En contraposició, venen al cap les normatives europees en defensa del lliure mercat que utilitzen les administracions com a excusa per permetre, per exemple, que un grup tèxtil es quedi tot un carrer comercial de primer nivell.

Difícilment veurem la prohibició que vagin buits fent voltes a la recerca de clients

Posem que les aplicacions de VTC no són d’interès general. Són grans empreses que tant fitxen antics alts càrrecs públics com subcontracten els conductors, i que apliquen als preus de cada moment la llei de l’oferta i, sobretot, de la demanda. A canvi, quan demanes un trajecte ja saps quant et costarà. Queda clar que és un negoci privat, i en ciutats on se’ls va donar total llibertat d’actuació han acabat amb el sector del taxi i amb una cosa que sembla que hem oblidat: el taxi com a servei públic.

Hi ha companyies de taxi que compleixen exemplarment amb aquest propòsit, com les especialitzades en el transport de persones amb mobilitat reduïda. Encara que, com en tot col·lectiu, n’hi ha que embruten la traça dels professionals; no és estrany sortir d’urgències de l’hospital del Mar a les tres de la matinada i veure com els taxis passen per davant, sense passatge però amb el llum verd apagat, en direcció a les zones de lleure, on trauran més profit del trajecte.

Perquè serveixi a la ciutadania, la futura llei del taxi vigilarà que hi hagi un canal de reclamacions que funcioni, que un cotxet de nadó o un gos pigall siguin sempre admesos a bord o que el taxista no esquivi un solitari si més enllà veu unes maletes amb destinació a l’aeroport. També serà interessant veure com es farà complir als xofers l’exigència del coneixement dels carrers principals de Barcelona i del nivell B2 de català, de manera que els conductors que es van quedant gairebé totes les llicències ja no hagin de donar-te el GPS incapaços d’escriure “plaça Francesc Macià... amic”. El que difícilment veurem, malgrat tot el que ens repeteixen sobre la contaminació dels vehicles, serà la prohibició que els taxis buits vagin fent voltes a la recerca de clients. Els mateixos usuaris la rebutjaríem, no fos cas que haguéssim de caminar dos-cents metres per arribar a una parada de taxi.