Àngels Bassas (Figueres, 1971) interpreta, escriu, dirigeix, ensenya i no s’embarca en més activitats perquè cada dia només li ofereix 24 hores. Figura imprescindible de les arts escèniques catalanes i de l’aplaudida ficció de TV3 durant 30 anys ( Secrets de família , Estació d’enllaç , Nissaga: l’herència , El cor de la ciutat ), el 12 d’octubre presenta com a directora el musical Enrollados en el tiempo . “El text de Carlos Salas ens ofereix un cub de Rubik màgic per desplaçar-nos al 1989. Hem recreat les classes de BUP i COU, les relacions d’amor i desamor entre els estudiants, les muscleres, els cabells crespats i la música dels vuitanta, una època que ens ha marcat a tots, amb 30 cançons i 20 coreografies”.
Bassas reflexiona que ser actriu durant tants anys –va debutar el 1988 amb La mandràgora – li ha proporcionat una experiència impagable per dirigir d’altres: “Soc actriu, conec la vulnerabilitat i puc pujar a l’escenari i il·lustrar les meves indicacions. Tot i que respecte al patiment pateixo més que com a actriu: tinc a càrrec meu gairebé 20 persones, entre actors, ballarins, cantants, la banda musical, els tècnics... Però m’ho passo molt bé liderant un projecte al marge dels grans teatres de musical amb mitjans humils però un equip humà molt potent”.
Tot i que la societat ha canviat, assenyala que la dona continua cosificada i té menys oportunitats
Bassas no només actua i dirigeix, també posa la veu en audiollibres per a l’editorial Planeta, imparteix classes i és coordinadora d’un programa de seminaris d’interpretació al Centre de Recerca en Arts Escèniques ( CRAE) de la UAB. Esprem el rellotge com una mandarina per arribar a més, fer més coses, dedicar-se més temps. “Tinc una capacitat de treball enorme: vinc de la cultura de l’esforç i el treball, d’una família humil sense relació amb aquest ofici que m’ha donat educació, molt amor i suport, tant a mi com a la meva germana. I ho vull remarcar: hem d’agrair a la generació prèvia, persones que se n’anaven a treballar a la fàbrica als 14 anys, haver sabut donar llibertat als seus fills i, alhora, transmetre’ls la cultura de l’esforç. M’han fet ser qui soc”.
Durant una aturada com a actriu va decidir abocar-se a l’altra faceta de què gaudia per a si mateixa: l’escriptura. Ha publicat 14 llibres, deu dels quals per a públic infantil i juvenil. “Vaig començar a rescatar coses que tenia guardades, a revisar-les i reescriure-les, i va arribar l’èxit del Patatu . He publicat vuit volums i vaig escriure l’obra que es va representar al Romea dues temporades. Als meus alumnes els dic que els moments de crisi són un revulsiu, que els aprofitin i no es quedin a casa lamentant-se, autocompadint-se o esperant que soni el telèfon”.
Fa prop de 20 anys, l’Àngels es va prendre un temps: estava embarassada i es va voler dedicar a la seva criatura. A conseqüència del part, va patir una paràlisi facial i durant una mica més d’un any va estar apartada de la indústria. “Ja recuperada, va ser molt difícil tornar a la tele, malgrat que venia de fer personatges protagonistes en moltíssimes sèries catalanes. I va ser a Madrid on em va sortir feina: El internado , Lex , Cuéntame , Punta Escarlata ... No he sabut mai per què, malgrat que a altres companys els ha passat el mateix: èpoques en què deixes de treballar per a una televisió determinada i no en saps el motiu”. Amb la saviesa involuntària que els desenganys de la vida regalen, fa aquesta reflexió: “La societat canvia al llarg dels anys i, tot i que s’ha naturalitzat la diversitat, la dictadura de la imatge continua. D’una manera més subtil, però sempre sobre les dones: continuem cosificades, condicionades per l’estètica i, al meu ofici, les actrius tenen menys possibilitats d’aconseguir papers que els companys”.
