Dijous, Joaquim Coello publicava un article en què
argumentava que la Generalitat hauria de rebutjar
la cessió del servei de Rodalies a menys que s’acomplissin tres condicions “imprescindibles”: 1. un nou pla d’inversions no inferior a 10.000 milions d’euros; 2. cap condicionament sindical pel que fa a la transferència del personal, i 3. llibertat per fer una gestió única d’infraestructures i trens. Explícitament, Coello posava com a exemple la gestió “pulcra i exitosa” de Ferrocarrils de la Generalitat per concloure que només mimetitzant aquesta empresa el traspàs pot resultar un èxit.
Coello té un dels caps més ben documentats del país, i un exemple bastarà perquè el lector poc familiaritzat amb l’assumpte es faci càrrec que les seves inquietuds estan més que justificades.
No és raonable esperar canvis a curt termini ni un servei europeu a mitjà termini
La línia R3 que uneix Vic amb Barcelona no pot suportar un servei eficient perquè, entre altres coses, el tram entre Vic i Montcada és de via única. Ara s’acaben d’iniciar les obres per desdoblar els 17,4 km que separen Parets de la Garriga. El pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, actualment en execució, preveu que entre el 2026 i el 2030 també es desdoblin els 10 km entre Centelles i Vic i que es planifiqui (però no s’executi) el desdoblament del tram Montcada-Parets. Per tant, i si tot va bé, l’any 2030 tindrem dos trams desdoblats, un de planificat i un altre pendent de planificació. A aquest ritme, la infraestructura potser estarà desdoblada el 2040.
L’execució del pla de Rodalies resoldrà moltes de les incidències que avui mortifiquen els usuaris, i que no són sinó conseqüència de dècades d’infrainversió. El repte, però, és aconseguir que Catalunya funcioni d’una manera eficient, i això exigeix disposar d’un servei ferroviari que relligui les ciutats mitjanes i grans a una velocitat efectiva mínima de 110 km/h. Avui, quan els horaris es compleixen, les velocitats són de menys de 50 km/h (de Manresa o Vilafranca del Penedès a Barcelona) a poc més de 70 km/h (de Tarragona o Reus al centre de Barcelona). Partint d’on partim, el repte és titànic, i la Generalitat, efectivament, està a punt de fer un pas no audaç, sinó temerari.
Perquè, malgrat l’advertiment de Coello, em temo que la decisió ja està presa. Coello, doncs, s’està limitant a fer el favor a la Generalitat d’advertir els ciutadans que no és raonable esperar ni canvis a curt termini, ni un servei europeu a mitjà termini.
Siguem, però, optimistes. La Generalitat tindrà l’avantatge respecte de Renfe que tindrà al davant un model eficient: el de FGC. A més, tindrà l’esperó d’haver de donar resultats. És possible, per tant, que les coses vagin, si no bé, almenys millor. Després de tot, si el tram Montcada-Vic no està encara planificat és perquè el projecte, presentat pel Ministeri de Foment l’any 2014 (!) no va superar l’avaluació d’Impacte Ambiental. ¿És que no hi ha hagut temps per elaborar un projecte alternatiu?