“El viatge no és viatge, només turisme, si no transforma l’ànima del viatger”
Tinc 50 anys i molts viatges per fer en el temps i en l’espai. Soc anglès, així que visc avui amb monarquia, lleis i universitat medievals. El meu pare era geògraf i la meva mare, jueva polonesa: vaig créixer entre mapes de tots els temps i sé que les fronteres canvien. El Brexit és un desastre per al viatger i per a la vida. (Foto: Llibert Teixidó)
Perdre’s per trobar-se
A Gaza hi va haver una catedral catòlica on fins a l’any passat hi havia una gran mesquita, ara destruïda... I no sabem què hi haurà demà. El món està més connectat del que creiem, i més encara si viatgem en el temps amb el medievalista Bale. M’adverteix que prefereix viure a l’ Anglaterra d’avui que a la medieval, encara que no li és fàcil, perquè medievals són encara la seva monarquia; el seu common law i Cambridge, la seva universitat. Però hi ha una cosa dels viatges medievals que troba a faltar en els nostres, a més de la seva dimensió, avui perduda, de pelegrinatge i camí interior de perfecció. I és la possibilitat de perdre’ns, liquidada pel GPS, per trobar-nos. I amb ella, la serendipitat creativa i reveladora que ens permetia descobrir un món nou, com Colom, quan només buscàvem la ruta al ja conegut.
Què es perd el viatger avui que no es perdia el viatger medieval?
Per a nosaltres el viatge és el recorregut, el simple fet de deambular...
Turisme no ve de tour , fer voltes?
Això. En canvi, per al viatger medieval no hi havia viatge sense transformació personal: el viatge era també un recorregut interior.
I això no era peregrinar?
Però la peregrinació cadascú l’experimenta de forma personal. El viatge no és viatge, només turisme, si no transforma l’ànima del viatger.
Doncs al contrari del turisme.
El turisme, en canvi, és rendible quan serialitza i massifica l’experiència del viatge.
El camí de Sant Jaume continua sent peregrinació o ja és turisme?
Depèn com es recorri. Però, transformat hàbilment des dels orígens en negoci, no va deixar de ser mai peregrinació espiritual. Des de França aconseguies benediccions per a cadascuna de les rutes. I una guia de viatge medieval, el Còdex Calixtí, t’aconsellava el millor per a cos i ànima.
Amb hotels i restaurants?
Des de com evitar el pecat o els mosquits fins a trobar aigua en ruta: va ser popular el segle XII i molt popular al XIV i XV.
Per què?
Perquè aleshores es va establir una competició mundial de peregrinacions entre Jerusalem, Roma i Santiago.
Per veure quin et duia abans al cel?
I la ruta guanyadora va variar amb els segles.
Els musulmans el copien a la Meca?
El que queda d’aquelles peregrinacions és la reivindicació que no són turisme ni viatge de plaer: són un camí de perfecció. Per això el camí de Sant Jaume s’omple avui de pelegrins que no són catòlics.
Agafar l’avió a Santiago no serveix?
No és peregrinació, és tour . Això no serveix ni als que el recorren per posar-se en forma com en una mena de marató.
O el fan per trobar companyia?
Les motivacions del viatge són avui tan diverses com a l’edat mitjana, però llavors no era viatge si només es tractava de fer esport.
No val fer-se una selfie?
A l’edat mitjana ja donaven un certificat a qui recorria el camí. I no riguem de les selfies, perquè li confesso que me n’acabo de fer una al davant de la Sagrada Família...
Els barcelonins el perdonem.
Així que a l’edat mitjana el viatge havia de ser interior i per obtenir indulgències i perdó pels pecats, però tampoc no es descartava per impressionar les amistats.
I el viatge de negocis?
No s’excloïen. Els franciscans eren grans viatgers medievals, perquè el seu negoci era socialitzar pel món i convertir les persones. I, a més de Marco Polo, entre els grans viatgers de negocis hi ha un català.
És clar!
El dominic Iordanus ( Jordà de Catalunya) va viatjar fins a la Xina i va formar part de la colònia catalana que, com altres d’europees, es van fundar entre els segles XIII i XIV fins a l’ Índia per missioners cristians i també per comerciar amb espècies, sedes i teixits.
Espanya va enviar molts viatgers a Àsia?
El diplomàtic castellà Ruy González de Clavijo arriba fins a Samarcanda per forjar una aliança contra els otomans. I Bertrandon de la Broquière explica les seves aventures amb el català Bernard Carm, a qui coneixia de Bruges. Aquells comerciants formaven triangle amb Barcelona i Constantinoble.
Tan globalitzat estava ja el planeta?
Hi havia comunitats catalanes a Gènova i Venècia i venecianes i genoveses a Catalunya. El món ja estava molt connectat.
Tot i que era pla?
A l’edat mitjana ja sabien que la Terra era rodona. El que no sabien era com circumdar-la i per això començo el llibre amb el globus terraqüi de Behaim a Nuremberg... 1491!
Un any abans del descobriment!
Perquè Colom ja sabia que la Terra era rodona, però n’ignorava el diàmetre. I al seu planeta només hi havia tres continents: Europa, Àsia i Àfrica. Avui és un gran viatge precisament pensar el món com Colom.
Quins errors fem sobre l’edat mitjana?
Creiem que no hi havia diplomàcia i lleis i negocis i rutes tan globals com avui.
N’hi havia fins i tot millors que avui?
Prefereixo viure avui que a l’ edat mitjana, però visc al Regne Unit, que és en gran part medieval com el rei, la llei i la meva universitat, Cambridge. Per això, el viatge per l’edat mitjana m’és sovint tan familiar.
Un viatge medieval per fer avui?
Jerusalem, Venècia, Istanbul, que va ser Constantinoble, la capital del món.
I alguna que ningú no conegui?
Ani, a l’est de Turquia, va ser gran capital en la ruta de la seda. I no en queda res. O pensi en Gaza quan en comptes de la gran mesquita que va ser destruïda l’any passat hi havia una catedral catòlica. El món sempre ha estat més connectat del que creiem.