França fa gairebé un any i mig que està atrapada en una situació política molt incerta i d’inestabilitat alta que la nova designació de Sébastien Lecornu com a primer ministre no ha fet més que exacerbar. En espera de fer-se pública la llista del gabinet, batejat com a Lecornu II, la posició de la dreta gaullista, contrària a participar-hi, i les amenaces de l’esquerra i de l’extrema dreta de votar una censura immediata subratllen la fragilitat de la nova etapa.
Malgrat la urgència de formar un equip i de presentar demà el projecte de llei de pressupostos, Lecornu va sorprendre ahir amb una visita matinal en una comissaria en un suburbi del sud de París. El primer ministre, de 39 anys, un dels col·laboradors més lleials de Macron, va dimitir dilluns per falta de suport. Només feia 14 hores que s’havia anunciat la llista de ministres. Aquest fiasco no va impedir que tornés a rebre l’encàrrec del president, una decisió molt criticada per l’oposició i per part del bloc macronista a causa del missatge continuista i d’obstinació presidencial que es transmet.
“Macron es precipita una mica més cada dia cap a l’aïllament i la impotència”, constata ‘Libération’
Lecornu va animar els partits a treballar plegats i a deixar enrere “el ridícul espectacle” dels últims dies. No vol, per exemple, que hi hagi ministres amb ambicions presidencials als comicis del 2027 perquè això pertorbaria el funcionament. Aspira a un govern “lliure” i “que no sigui presoner dels partits”. Macron li ha donat en principi “carta blanca”, però caldrà veure si podrà evitar la ingerència de l’ Elisi. Al seu inquilí li agrada supervisar detalladament tots els temes.
No és pas imaginable que Els Republicans ( LR, dreta tradicional) s’afegeixin a l’assetjament sistemàtic del govern. Encara que deixin d’ocupar ministeris, com el d’Interior, i s’oposin a suspendre la reforma de les pensions o a crear més impostos, necessiten oferir una imatge de responsabilitat, de sentit d’ Estat. El van reiterar ahir alguns dels portaveus. No contribuiran al caos. A més a més, saben que unes noves eleccions els podrien debilitar.
Els socialistes, que disposen de 69 diputats entre el PS i aliats, són essencials per a la supervivència de Lecornu II. No secundaran una moció de censura sempre que hi hagi una suspensió immediata i completa de la reforma de les pensions del 2023 (que va elevar de
62 a 64 anys l’edat legal de
jubilació) i que el Govern renunciï a l’arma constitucional del decret per aprovar sense votació a l’ Assemblea qüestions rellevants.
Lecornu ha acceptat reobrir el dossier de les pensions, la reforma més emblemàtica de la presidència de Macron des del 2017. Això és dolorós i un cop a la credibilitat del president, que la va voler imposar contra vent i marea.
El front de la censura immediata és ampli. Hi ha La França Insubmisa ( LFI, esquerra radical), els comunistes, Reagrupament Nacional ( RN, extrema dreta) i la Unió de Dretes (aliat d’ RN). Els ecologistes també s’inclinen amb força per ensorrar amb rapidesa el futur govern, tret de sorpreses improbables. En total, els partidaris a la censura ja sumarien 264 diputats, a només 25 de la xifra màgica de 289 de necessaris. N’hi hauria prou amb una
part de socialistes o del grup d’independents i autonomistes ( Liot) per segellar el destí de Lecornu II. El perill, per tant, és manifest.
Els últims esdeveniments, i sobretot l’actitud del president, han deixat França força perplexa. Les crítiques creixen tant des de la dreta com des de l’esquerra. El rotatiu progressista Libération va titular a la portada “L’enfonsament”. “ Macron es precipita una mica més cada dia cap a l’aïllament i la impotència”, va constatar a l’editorial. “Tot això per a això!”, va lamentar Le Parisien/Aujourd’hui en France , el diari més llegit, propietat del grup LVMH (Louis Vuitton). Pel conservador Le Figaro , que té com a propietari el grup industrial aeronàutic Dassault, “el president de la República maltracta sense escrúpols les institucions, una història, un poder que hauria d’obligar-lo”. El diari el va acusar de “servir-se de la República com si fos un room service obert dia i nit” per sol·licitar primers ministres i alts funcionaris disposats a formar governs efímers. Partidari d’eleccions anticipades, Le Figaro estima que com més endarrereixi Macron la inevitable dissolució de l’ Assemblea Nacional, més prendrà cos l’arriscat escenari de la mateixa dimissió de Macron.
