El president d’ Aragó, el popular Jorge Azcón, parla clar i sense pèls a la llengua. En la seva visita d’aquesta setmana a Foros de Vanguardia, va esmentar l’existència d’una pinça entre el PSOE i Vox amb l’objectiu de debilitar el PP. Seria una versió moderna de la que hi va haver al seu dia entre els populars i l’ Esquerra Unida de Julio Anguita per erosionar el PSOE. Azcón té part de raó. Cada vegada que els sondejos pronostiquen un creixement de Vox a costa del PP, Pedro Sánchez es delecta pensant en una campanya electoral en la qual s’erigeixi en única alternativa a un govern en què, ara sí, hi podria ser Santiago Abascal. L’única possibilitat –avui escassa, segons les enquestes– que el bloc dominant d’esquerres i nacionalistes repetissin la majoria seria per la mobilització de l’electorat davant el temor dels ciutadans a aquesta presència de Vox a l’executiu central.
Davant aquesta estratègia, com coincideixen la majoria dels opinants, siguin d’un color o d’un altre, el PP va a les palpentes i no acaba de trobar la tecla per frenar l’escalada de Vox en els sondejos. Potser hauria de prendre nota del que van fer els socialistes el 2016, quan Units Podem (llavors s’ anomenaven així) superava en vots i escons el PSOE, segons les enquestes. Els socialistes no van voler ser més d’esquerres que els de Pablo Iglesias i van seguir fidels al seu discurs. Avui el PP s’allunya del seu tradicional ideari centrista i, més enllà del que pugui dir Miguel Tellado, la realitat és que el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, s’assembla poc al president que va guanyar quatre vegades per majoria absoluta a Galícia.
No sé si a hores d’ara val la pena recordar que el PP més moderat i centrista de José María Aznar, aquell que va pactar al Majestic amb CiU i a Sabin Etxea amb el PNB, va obtenir després una majoria absoluta a les urnes, i que, en canvi, quan es va embriagar de poder i va arribar l’11-M, va acabar perdent les eleccions davant el PSOE.
Potser tot és molt més senzill. Es tracta que el PP sigui el PP i no pretengui ser el nou Vox.
Els partits conservadors europeus estan sent deglutits per noves formacions d’ultradreta i, davant aquesta onada, el millor és continuar fidel a les teves pròpies idees.
