L’onada d’incursions sospitoses de drons al cel d’Europa s’ha convertit en una de les màximes preocupacions de la Unió Europea (UE) i dels governs, especialment dels països que toquen el mar Bàltic o són al flanc est de l’ Aliança Atlàntica, o reuneixen les dues circumstàncies alhora.
Si bé en alguns episodis la mà de Rússia en aquestes petites aeronaus no tripulades és clara –els drons abatuts per caces polonesos i aliats el 10 de setembre eren russos–, en altres casos, com en les observacions de les últimes dues setmanes als aeroports de Copenhaguen i Múnic, hi ha la sospita d’una vinculació russa, però no ha estat possible demostrar-ho amb proves.
Aquesta incertesa sobre l’autoria, afegida a l’extrema versatilitat de característiques del dron com a nou element de les guerres modernes –com es veu al camp de batalla a Ucraïna–, crea encara més dificultat.
Els països més afectats miren com poden respondre, cadascun a la seva manera, a una situació que inscriuen en la guerra híbri-da que Vladímir Putin sosté
contra Europa. Mentrestant, Brussel·les insisteix en la con-
veniència d’una resposta comuna: el “mur de drons” –una xarxa de sensors i armes per detectar drons i neutralitzar-los– que
demana la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. El dilema per a la UE i els seus països és com poden reaccionar sense atiar una escalada potencialment bèl·lica ni semblar febles davant provocacions que es podrien convertir en atacs reals.
Brussel·les alerta que cal actuar o “la zona grisa no deixarà de créixer”, segons va dir Von der Leyen sobre Putin
“Europa ha de respondre; hem d’investigar cada incident i no defugir l’atribució de responsabilitats”, va dir Von der Leyen dimecres als eurodiputats a Estrasburg. “No només hem de reaccionar, sinó també dissuadir; si dubtem a l’hora d’actuar, la zona grisa no deixarà de créixer”, va avisar sobre els mètodes híbrids de Putin. Alhora, la líder alemanya va advertir que “és absolutament insostenible” fer servir costosos avions de combat i míssils contra drons relativament barats. “ Necessitem un sistema antidrons assequible i adequat”, va argüir Von der Leyen, que va recordar que sobre aquest tema Europa té molt a aprendre d’ Ucraïna.
En efecte, el país que des de fa més de tres anys i mig lliura una guerra de defensa contra l’invasor rus ha acumulat una vasta experiència en drons. El Govern d’ Alemanya va anunciar dimecres una reforma legislativa per autoritzar la policia a abatre drons sospitosos mentre estudia que l’exèrcit també en pugui abatre, i va afegir que està en converses amb Ucraïna i Israel per cooperar en aquesta matèria, en què els dos paï-
sos tenen una sòlida tecnologia i experiència.
Dinamarca també ha signat amb Ucraïna la fabricació en territori danès de tecnologia de defensa, incloent-hi drons, i militars ucraïnesos s’hi van desplaçar per instruir militars danesos en unes maniobres antidrons. El Regne Unit, país ja no comunitari però
sí membre de l’OTAN, produirà
al seu territori interceptors de drons de disseny ucraïnès. Al flanc est, Romania ha actualitzat els protocols per abatre drons o caces que envaeixin el seu cel, i
Lituània ha autoritzat l’exèrcit a abatre’n.
“No hi ha cap solució miraculosa; els drons són un problema molt complex, i hem ignorat l’amenaça aèria al llarg de dècades sense desenvolupar contramesures. Els fabricants de sistemes de detecció i defensa contra drons n’expliquen històries fantàstiques, però alguns sistemes són molt complicats i cars, i no poden fer certes coses. Simplement, no hi ha cap mètode que funcioni sempre”, alerta l’enginyer i assessor de ciberseguretat alemany Manuel Atug.
Romania i Lituània ja faciliten l’abatiment de drons, i Dinamarca i Alemanya estudien l’experiència d’Ucraïna
Hi ha drons senzills a la venda a les ferreteries que poden volar una hora; els altament professionals poden volar de tres a cinc hores, i els que fan servir els exèrcits i els governs, fins i tot poden volar períodes més llargs. Sigui qui sigui el llançador, abatre drons implica el risc que causin danys allà on caiguin. Abatre drons amb armament convencional surt molt car, i amb la tecnologia làser israeliana seria més barat. “Probablement necessitarem un ampli arsenal d’opcions per poder prendre mesures adequades contra cada classe de dron”, assenyala Atug.
L’era dels drons és un gran repte per a Europa. “ Sospitem que una part significativa probablement es controla des de Rússia, però ho estem investigant –va dir fa una setmana el canceller alemany, Friedrich Merz–. Són intents d’espionatge, i també són intents de pertorbar la tranquil·litat pública; sabem que hem de fer alguna cosa pel que fa a aquest tema, i ho complirem, però amb calma i sentit de la proporció”.
