El 9 de setembre, Benjamin Netanyahu va ordenar a l’aviació israeliana atacar les oficines de Hamàs a Doha per liquidar el lideratge de Hamàs que estudiava la proposta de treva. Aquesta decisió va enter-
rar l’estratègia de “victòria total” en la guerra de Gaza. Al llarg de la brutal ofensiva, el premier va perseguir dos objectius incompatibles: l’eliminació de Hamàs i l’alliberament dels ostatges.
Les dues treves efímeres –el novembre del 2023 i el gener del 2025– van demostrar que els pactes eren la millor via per retornar els captius israelians. Se n’haurien pogut salvar molts més dels 20 que es creu que encara es troben amb vida, com també milers de gazians.
Malgrat el que diu Netanyahu, Hamàs existeix i continuarà influint des de l’ombra
Amb el bombardeig de la capital de Qatar, Netanyahu volia convèncer els socis ultres del seu Govern que d’aquesta manera obtindria la victòria. El resultat va ser tot el contrari. Els líders de Hamàs se’n van salvar i la pressió mundial sobre Israel es va disparar.
“Els nostres últims amics ens van abandonar de seguida, com si fóssim portadors d’una epidèmia greu. Trump, que estava al cas de l’atac i volia aprofitar la imatge de la victòria per tancar l’afer, també es va precipitar a distanciar-se’n”, va apuntar Ben Caspit a Maariv .
El president nord-americà, que després de perdre el poder el 2021 va malparlar obertament de Netanyahu, va dir prou després de l’atac a Qatar. Mesos abans, la casa reial qatariana li havia regalat un luxós B-747, i el seu entorn més proper –el seu amic Steve Witkoff i el seu gendre Jared Kushner– fa negocis amb Qatar, país que, al seu torn, va finançar Hamàs.
La mort i la fam a Gaza
van posar el món en contra d’Israel. Netanyahu va recórrer llavors a la idea que Israel s’havia de convertir en una súper Esparta.
Trump, però, buscava la foto de la victòria i els bombardejos a Gaza el destorbaven. Encara que no hagi rebut el Nobel, aspira a ser recordat com l’arquitecte de la pau a l’ Orient Mitjà.
“Netanyahu està acostumat a allargar negociacions que no porten enlloc”, va afegir Ben Caspit. Es mou bé en equilibris precaris, que li permeten redirigir l’estratègia. Però no li ha quedat cap més remei que obeir Trump, un home de negocis que detecta el moment adequat per moure peça.
Trump va pressionar Netanyahu amb l’ajuda d’ Egipte, Qatar, l’Aràbia Saudita i Turquia, que van exigir la rendició a Hamàs. A canvi, Qatar ha tancat un acord de defensa amb els EUA, Turquia podrà adquirir caces F-35, els saudites podran tancar acords comercials suculents, i els egipcis, l’ajuda financera que tant necessiten.
Conscient de l’oposició dels seus aliats supremacistes, Netanyahu va provar de vendre’ls el pla de Trump com el millor escenari. Però la resposta era previsible: l’extrema dreta es va oposar a la treva i amenaça d’ensorrar el Govern.
El premier, ja immers en la campanya de cara a l’any electoral del 2026 –comicis que es podrien anticipar–, necessita el poder per evitar la comissió d’investigació sobre el 7 d’octubre i per ajornar els judicis per corrupció.
El preu per la fallida estratègia a Gaza és molt alt. Durant anys, Netanyahu va convèncer l’aparell de defensa que Hamàs estava “intimidat” i que els milions de dòlars qatarians que entraven a la franja apaivagarien el grup islamista. L’exèrcit i la intel·ligència es van centrar en l’ Iran i Hizbul·lah.
El fracàs no només va comportar l’assassinat de 1.200 israelians i el segrest de 251 en només un dia. Més de 1.100 soldats han caigut en combat des del 7 d’octubre i la treva obliga a alliberar 250 terroristes amb penes de cadena perpètua. Netanyahu no ha pogut “gestionar el conflicte”, com ell deia. Els israelians que surten a l’estranger en paguen el preu.
Sobre la runa de Gaza no es construirà la riviera de Trump ni es renovaran els assentaments jueus, desmantellats el 2005. Gairebé tothom, incloent-hi els tradicionals aliats occidentals d’Israel, ha reconegut l’Estat palestí. “Però quan Trump sona com Tony Soprano, ningú no s’atreveix a contradir-lo”, ha escrit Amos Harel a Haaretz .
A Netanyahu, que no diu el mateix quan parla en anglès o hebreu, li costarà de vendre el nou escenari a les bases.
Hamàs encara existeix i no s’ha compromès a lliurar les armes, condició que apareix a la proposta de Trump, però que s’ha deixat pendent de negociar més endavant. Les idees, a més, no s’extingeixen. El grup islamista cedirà el poder a Gaza, però el més probable és que exerceixi cert poder a l’ombra, com Hizbul·lah al Líban.
A la plaça dels ostatges de Tel-Aviv, on s’ha respirat amb alleujament després de dos anys agònics, només es lloa el president nord-americà.
Els familiars dels captius s’han sentit abandonats pel primer ministre d’Israel, que fa mesos hauria pogut signar treves en termes semblants als d’ara. “Netanyahu s’ha rendit davant Trump”, ha conclòs Harel.
