La celebració de la festa nacional espanyola del 12 d’ Octubre està canviant de signe a Madrid. El dia de la Hispanitat s’està transformant lentament en el dia del Sabor Llatí, un moment, una setmana d’especial celebració i afirmació d’una comunitat cada vegada més nombrosa i influent.
A Espanya viuen a hores d’ara més de 4,2 milions de persones nascudes a l’ Amèrica Llatina, que representen el 8,7% de la població total del país, segons dades de l’ Institut Nacional d’Estadística ( INE) de finals del 2024.
El moment llatí és especialment intens a la Comunitat de Madrid on resideixen més d’un milió de persones nascudes a Llatinoamèrica, que vindrien a representar el 14,3% de la població de la CAM.
La dreta madrilenya es proposa renovar la majoria absoluta amb un massiu suport del votant llatí
Madrid DF aplega cada vegada més accents i cognoms llatinoamericans, tant al Registre de la Propietat Immobiliària com al cens d’afiliats a la Seguretat Social; als restaurants de categoria del carrer Jorge Juan, a les agències immobiliàries del barri de Salamanca i a les línies del metro que condueixen a la perifèria de l’àrea metropolitana més gran d’ Espanya. Catalunya no queda gaire enrere en aquesta modificació demogràfica. Més de 730.000 persones nascudes a Amèrica Llatina resideixen avui a Catalunya, cosa que ve a representar el 9,3% de la població total.
Diumenge, 5 d’octubre del 2025. Desenes de milers de persones s’apleguen a la plaça de Colón i voltants per escoltar un concert de la cantant cubana Gloria Estefan , estrella de la música llatina. Concert gratuït organitzat per la Comunitat de Madrid en el marc d’ Hispanitat 2025, el festival anual que té lloc la setmana del 12 d’ Octubre, especialment orientat a la comunitat llatinoamericana, amb una gran cavalcada en què hi ha representades totes les nacions del continent americà que al seu dia van pertànyer a l’imperi espanyol. El pressupost total d’ Hispanitat 2025 ha arribat aquest any als dos milions d’euros i la contractació de Gloria Estefan, tancada personalment per Isabel Díaz Ayuso a Miami, ha costat 484.000 euros. Cada any l’aposta és més forta.
El Govern que dirigeix Díaz Ayuso vol guanyar-se la confiança i l’ afecte dels milers i milers de llatinoamericans que han trobat una nova llar a la capital d’ Espanya, per
viure i treballar, o per disposar d’un habitatge d’alt nivell. Les inversions llatines a Madrid estan adquirint molta força i presència. Es nota. Se sent.
Feijóo els ofereix punts, la presidenta de la CAM va més enllà: “Els llatinoamericans no són immigrants”
La legislació espanyola permet obtenir la nacionalitat als iberoamericans amb dos anys de residència legal a Espanya, dret ampliat als nascuts a Andorra, les Filipines, Guinea Equatorial i Portugal. Aquest dret va quedar fixat a la reforma del 1954 del Codi Civil i des d’aleshores cap govern no l’ha modificat en un sentit restrictiu. Als espanyols no se’ls reconeix el mateix dret a la majoria dels països llatinoamericans. La recent llei de Memòria Democràtica permet obtenir la nacionalitat a les persones nascudes fora d’ Espanya de pare o mare, avi o àvia, originalment espanyols.
Isabel Díaz de Ayacucho . Aquest és l’irònic malnom que circula per alguns ambients del Partit Popular, admirats davant els visibles esforços que està fent la president regional per revalidar la majoria absoluta el 2025 amb el suport de la comunitat llatinoamericana. La maquinària del PP de Madrid està anant a totes per captar les seves simpaties i després el seu vot. Mentre l’esquerra no sap gaire bé què ha de fer amb la festivitat del 12 d’ Octubre, la dreta l’està resignificant per ampliar la seva base social i electoral.
També en aquest aspecte, Madrid s’està convertint en un laboratori de futur. A Madrid DF s’estan estudiant els incentius necessaris perquè la població d’origen llatinoamericà establerta a Espanya passi a ser el component decisiu d’una majoria electoral de signe conservador.
El missatge d’Ayuso en contra de l’avortament busca la simpatia dels llatinoamericans catòlics o evangèlics
Primer pas: oferir als ciutadans d’origen llatinoamericà un tractament polític i emocional totalment diferenciat de la resta dels immigrants. “La immigració hispana no és immigració”, declarava el 29 de setembre la presidenta de la Comunitat de Madrid, poques hores després que Alberto Núñez Feijóo presentés en societat la proposta d’un “visat per punts” per als immigrants, en què seria molt ben valorat el coneixement de la cultura espanyola. Feijóo els ofereix punts. Díaz Ayuso
els ofereix quedar fora de la consideració d’“immigrants”, carpeta que quedaria reservada per als estrangers més criticables .
Vox ja apuntava en aquesta mateixa direcció fa uns anys quan apostava pel concepte Iberosfera . El partit que dirigeix Santiago Abascal no ha propugnat mai la sortida d’ Espanya de la Unió Europea –iniciativa que tindria molt poc suport popular–, però defensa que l’espai vital espanyol es basa en la comunió amb els països iberoamericans, mantenint la pertinença a la UE com una opció de mercat comú. L’ànima a la Iberosfera i la cartera a Brussel·les, definida en una ocasió per Abascal com a “parc temàtic del dret administratiu”. Vox també proposa des de fa temps privilegiar la immigració llatinoamericana i barrar el pas, de manera taxativa, als immigrants d’origen africà.
La recent insistència de Díaz Ayuso a favor d’una política de més restricció de l’avortament –presa de posició que ha incomodat la resta de dirigents del PP en la mesura que pot reforçar la predilecció del vot femení pel PSOE– té a veure amb el programa llatinoamericà del PP madrileny. Catòlics o seguidors d’esglésies evangèliques, no pocs ciutadans d’origen llatinoamericà té una posició sobre l’avortament més refractària que entre els espanyols d’origen, banyats en els forts canvis culturals de la transició i en el posterior auge del feminisme a Espanya.
