Guinea Equatorial ve a buscar les seves coses. Una delegació oficial del Govern del país africà ha visitat discretament aquesta setmana cinc museus i institucions de Barcelona i Madrid amb l’objectiu d’elaborar un inventari dels béns emmagatzemats o exposats, de cara a una eventual repatriació i reparació. En quatre institucions catalanes ha pogut fixar el rastre sobre centenars de béns o objectes, entre estatuetes, ullals, màscares, esquelets d’animals, joies, barrets, potes d’elefant o instruments musicals, obtinguts per col·leccionistes privats, expedicions científiques o missions religioses mentre Guinea Equatorial va ser colònia espanyola, entre el 1778 i el 12 d’octubre del 1968, ara fa exactament 57 anys.
A les quatre institucions catalanes que ha visitat, la comitiva ha fet inventari d’unes 1.600 peces, 500 de les quals al Museu de Ciències Naturals de Barcelona ( MCNB). La resta, béns culturals, rituals o artesanals. Però només al Museu Etnològic i de Cultures del Món (MuEC) el total d’objectes registrats és de 2.204, segons un informe detallat de l’ Institut de Cultura de Barcelona (Icub) consultat per La Vanguardia .
Les peces més interessants s’exposen a les dues seus del museu, al carrer de Montcada i a Montjuïc.
Al Museu Nacional d’ Antropologia ( MNA) de Madrid hi ha aproximadament 2.000 peces d’origen guineà, 1.500 de les quals de l’ètnia fang.
“De cada cas n’hem de seguir el fil legal i saber en quines condicions va arribar aquí cada peça”
“El nostre objectiu no és cap altre que voler saber què és el que es va emportar aquí durant la colònia”, exposa José Juan Mañane Nva, director general de Ciències Humanes, Tradicions, Arqueologies i Arts Plàstiques del Consell d’ Investigacions Científiques i Tecnològiques ( Cicte) de Guinea Equatorial, després de visitar dijous l’ MCNB. “Una vegada recuperada la independència política, també volem recuperar la independència cultural. Que ens restitueixin els objectes que van espoliar durant la colònia”, va afegir. “Parlant de manera una mica rude, el lladre no pot dir a la persona que a qui ha robat que no té capacitat per cuidar els seus béns”, va afegir. “La restitució seria un motiu d’orgull i identitat”.
Amb dos membres més del Cicte – Teodoro Oló Fernandes, director de cooperació i relacions internacionals, i Cristeta Mangue Ona, cap de coordinació administrativa–, també han visitat el Museu Etnològic, el Fons Sabater Pi (que custodia la Universitat de Barcelona), l’ Arxiu Comarcal d’Osona i l’ MNA. Ahir van tornar a Malabo.
És la primera visita que Guinea Equatorial planteja en aquests termes, i el seu missatge és clar: “Hi va haver diverses maneres d’adquisició. Per venda, per donació o per espoli. En general, creiem que tots són espolis, perquè, al cap i a la fi, un es pot inventar una factura i dir mira, això m’ho he comprat... El que sí que sabem és que ho van portar en contra de la voluntat del poble d’on eren originaris. I estan descontextualitzats perquè són en un lloc on no es van fer originàriament”.
A partir d’aquí, Guinea processarà la informació obtinguda i prepararà una reclamació.
El Museu de Ciències Naturals bastirà ponts de coneixement amb els seus homòlegs equatoguineans
El responsable de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona,
Xavier Marcé, puntualitza que “tenim una receptivitat enorme cap a aquesta mena de sol·licituds, però de cada cas cal seguir-ne el fil legal i saber en
quines condicions va arribar
cada peça fins als nostres museus. No n’exposem cap que pugui tenir un aire mínimament tèrbol. Si Guinea Equatorial en fa una reclamació formal, analitzarem si les compres es van fer correctament o no i si hi ha un conflicte jurídic o no. En qualsevol cas, tenim peces interessants, però no un gran museu d’origen colonial”.
El director de l’ MNA, Fernando Saéz, subratlla que la visita guineana “encaixa en el moment” que es troba el seu museu, que fa 150 anys i està embrancat en un procés de replantejament ètic. A la reunió amb els delegats africans hi va assistir, a més del director, el conservador especialista en col·leccions africanes, Luis Pérez, i la conservadora de compromís ètic, Patricia Alonso. El museu ha publicat recentment una carta de compromís sobre restes humanes i en prepara una altra sobre la relació amb les comunitats d’origen de les col·leccions.
El museu disposa de nombroses col·leccions d’origen guineà, un patrimoni que està inventariat, però no totalment catalogat, una cosa en què esperen treballar conjuntament amb la comunitat guineana, igual que fan amb d’altres, com ara l’atacamenya-licanantay, de Xile.
“Entenc que per a moltes d’aquestes comunitats la restitució és un punt de mira cap al futur”, admet Sáez, que subratlla que l’eventual devolució s’haurà d’abordar al Ministeri de Cultura. “Crec que un pri-mer pas, positiu, és establir
un estat de confiança amb aquestes comunitats”. En el cas guineà, l’ MNA només té patrimoni cultural.
“El nostre objectiu no és cap altre que voler saber què és el que es van emportar aquí durant la colònia”
El 1982, Barcelona va ser pionera en la devolució de béns culturals. L’escultor guineà Leandro Mbomio va liderar un moviment per a la devolució d’un conjunt ritual de set cranis de l’ètnia fang, que provenien d’una donació, que la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona havia fet a l’ Institut Municipal de Ciències Naturals. Aquests cranis havien arribat a Barcelona a finals del segle XIX. Aquesta va ser la primera restitució d’una institució de l’ Estat a una antiga colònia.
Durant la visita d’aquests dies, la delegació guineana no ha detectat restes humanes en cap dels museus visitats. “Suposem que no n’hi ha, però depèn de la bona voluntat i l’honestedat dels museus. Si hi trobem una cosa d’aquesta naturalesa, la nostra reacció podria ser, com dir-ho, una mica més violenta”, va exposar Mañane.
El que Guinea no exigirà és la restitució dels béns del Museu de Ciències Naturals. En la cita amb el director d’aquesta institució, Carles Lalueza, es va començar a construir una mena de pont científic. “La producció del patrimoni cultural i la documentació i la natura no poden ser tractats de la mateixa manera”, va dir Mañane.
L’MCNB s’ha compromès, després d’aquest primer contacte, a oferir el seu coneixement en la conservació i l’estudi de la natura. Molts dels seus espècimens (tres milions en total) procedeixen del zoo de Barcelona.
El país africà processarà les dades recollides i plantejarà un pla de rescat de béns culturals
“El debat de la descolonització dels objectes culturals va començar fa uns 15 anys i ara arriba als espècimens naturals, en què el problema és diferent, entre altres coses, perquè no es poden circumscriure a fronteres geopolítiques d’avui”, segons Lalueza. “Les nostres col·leccions tenen més valor científic que no pas patrimonial”, afegeix.
L’ Arxiu Comarcal d’Osona té 537 reproduccions de diapositives que va prendre el missioner claretià Eduard Canals Casas durant un viatge amb vaixell
per les illes de Guinea. També
hi ha dues pel·lícules originals
i dos cartells. Des del Depar-
tament de Cultura de la Gene-ralitat qualifiquen el pas de la delegació guineana d’“una visita de cortesia” i asseguren que
“no es va establir cap acord de col·laboració”.
Barcelona va ser la ciutat amb més relació amb aquesta colònia. “Els interessos econòmics de la burgesia catalana i barcelonina en particular eren els que gestionaven la colònia, a les hisendes agrícoles i en l’explotació del cacau i la fusta, les riqueses fonamentals aleshores. La Casa de Guinea era aquí, i també la Cambra de Comerç Guineana”, explica Alberto López Bargados, professor d’antropologia de la Universitat de Barcelona i investigador principal del projecte Trafricants, un grup d’estudi vinculat a la Universitat de Barcelona que analitza els llegats colonials en institucions catalanes d’aquest país africà, però també del Marroc i les Filipines; una delegació d’aquest últim país va visitar Barcelona el novembre del 2024.
Trafricants ha estat coorganitzadora de la visita d’aquests dies. “Ho he de dir així de clar: no hi ha hagut cap museu ni centre que ens hagi posat cap problema quan vam plantejar la investigació”, exposa López Bargados. “De manera absolutament general hem trobat portes obertes per fer la investigació i en alguns casos hem trobat fins i tot cert entusiasme i convenciment que aquesta recerca, tard o d’hora, s’ha de fer. La raó és molt simple: els equips directius dels museus no són ximples i veuen què passa a la resta d’Europa i entenen que un dels desafiaments que ha d’abordar avui el museu europeu és, bàsicament, aquest desafiament de resignificar l’origen d’una part de les seves col·leccions”.
