Diane Keaton, la veterana intèrpret nord-americana amb una carrera marcada especialment per les seves interpretacions a Annie Hall (1977), de Woody Allen, per la qual va guanyar l’Oscar a millor actriu, i la saga El padrí , de Francis Ford Coppola, va morir ahir als 79 anys a Califòrnia. El mitjà nord-americà People va informar de la sobtada defunció, sense revelar les causes de la mort i comunicant que la seva família demana “privacitat” en aquests moments.
Nascuda a Los Angeles el 1946 i filla d’un enginyer i d’una fotògrafa d’art, Keaton –el nom real de la qual era Diane Hall– va abandonar aviat la universitat per perseguir el seu somni de ser actriu amb només 19 anys, quan va obtenir una beca per estudiar art dramàtic a Nova York. Allà va prendre el nom artístic de Keaton, el cognom de soltera de la seva mare.
Al llarg de cinc dècades va demostrar la seva versatilitat alternant comèdies amb drames
Va rodar la seva primera pel·lícula, Amantes y otros extraños , el 1970. Un any abans havia col·laborat amb Woody Allen, del qual seria musa i parella sentimental, en la versió teatral de Sueños de un seductor , per la qual va rebre una nominació als premis Tony. Després d’haver actuat en algunes sèries de televisió, li va arribar un dels seus grans papers en l’aclamada El padrí , de Coppola, en què va interpretar la Kay, la parella i posterior dona de Michael Corleone en els dos següents lliuraments. “Em van triar per a El padrí i ni tan sols el vaig llegir. No sabia res”, va reconèixer en una entrevista. Amb Allen, amb qui mantindria després una bona amistat, va participar en altres èxits com El dormilega (1973), L’última nit de Borís Gruixenko (1975), Interiors (1978), Manhattan (1979), Dies de ràdio (1987) o Misteriós assassinat a Manhattan (1993). El seu carisma, el seu do per a la comèdia i la seva manera única de vestir –solia portar camisa i pantalons amples, corbata i barret– la van convertir en una icona cultural i en una
de les estrelles més estimades de Hollywood.
Al llarg de cinc dècades, Keaton va demostrar la seva gran versatilitat davant la pantalla, alternant comèdies romàntiques com Baby boom , El pare de la núvia , El club de les primeres esposes i Quan menys t’ho esperes amb drames com Rojos , amb Warren Beatty, o L’habitació d’en Marvin . Posteriorment, va continuar encadenant papers d’èxit, principalment en el gènere còmic, amb títols com Perquè ho dic jo (2007), Morning glory (2010), Navidades, ¿bien o en familia? (2015) i l’ exitosa franquícia Book club ( 2018), al costat de Jane Fonda i Candice Bergen, la seqüela de la qual es va estrenar el 2023.
A més d’actriu, va ser directora, productora, escriptora i fotògrafa, i també va destacar en projectes personals lligats a l’art i l’arquitectura. En el cinema va aparèixer per última vegada als films Campamento de verano i Sempre joves , que van passar pràcticament desapercebuts.
