Joe Dante va rebre el 2010 un premi Màquina del Temps del festival de Sitges per la seva aportació al cinema fantàstic. Quinze anys després, el director de Gremlins , Udols o El xip prodigiós , un mestre que ha sabut unir com ningú el terror i la comèdia amb ironia i crítica social, assisteix al certamen per rebre avui el Gran Premi Honorífic. “Estic content de ser aquí i és afalagador saber que la gent gaudeix veient les meves pel·lícules i que et premiïn per això”, diu el realitzador dels Estats Units.
Una carrera que va començar cap als anys setanta gràcies a Roger Corman, cèlebre productor de films de baix pressupost. “Si no m’hagués donat una oportunitat, ara no seria aquí”. Durant la conversa amb un grup reduït de periodistes, Dante s’esplaia a gust contra les polítiques de Donald Trump. “El meu país viu moments foscos i hi ha molta timidesa, sobretot en l’àmbit empresarial, en què simplement li donen el que vol. Trump està frenant la gent i la cultura. Es creu un rei. No té els drets que diu que té. I no pot estar traient la gent dels carrers com a l’ Alemanya de l’ Est. És il·legal. Però el Tribunal Suprem li ha dit que pot fer el que vulgui. Li acaben de donar immunitat total. Quina classe de raonament és aquest?”, es queixa en un to de veu baix davant l’atenta mirada de la seva dona. I continua: “Les pel·lícules de terror es basen en la por. Això governa el meu país ara mateix: la por. I m’aterreix que tingui èxit”, assenyala amb gest seriós.
“Trump està frenant la gent i la cultura, es creu un rei i no té els drets que diu que té”
Dante recorda que a Gremlins 2 hi havia un personatge basat en Trump i Ted Turner –fundador de la cadena de notícies CNN– anomenat Daniel Clamp. “Va ser escrit per ser el malvat, però l’actor John Glover, que el va interpretar, en va destacar l’aspecte de nen corpulent i el va fer bastant simpàtic. No era la intenció, però va funcionar millor per a la pel·lícula. Això sí –adverteix–, qualsevol cosa que hagi contribuït que Trump es convertís en president, la rebutjo completament”.
Al director d’ Exploradors li agrada veure pel·lícules independents i diu que abans de la covid anava amb la dona al cinema molt sovint. “Després van començar a tancar. Ara hi ha menys llocs per anar a veure pel·lícules a Hollywood. I això és trist. Tot és streaming”, es lamenta. També indica que és difícil trobar films amb personalitat. “L’interessant de Sitges és que sovint trobes gent que fa pel·lícules molt originals, mentre que, si intentes fer-ne una de familiar o de superherois, sempre és una còpia de l’altra”.
Amb 78 anys, el director confessa que sempre ha gaudit de llibertat creativa. De la seva extensa filmografia no en pot triar una de favorita. “Les meves pel·lícules són com els meus fills”. Això sí, revela que es va divertir molt rodant El xip prodigiós : “El repartiment va ser divertidíssim i la idea que una persona fos dins d’una altra i parlés amb ella durant tota la pel·lícula, i poder tenir els actors improvisant a la pantalla, va fer que fos genial anar a treballar tots els dies”. “Estic bastant content amb la major part del que he fet”, però té una espina clavada: “M’hauria agradat rodar un western, i crec que ja m’ha passat l’hora”.
Dante va ser el propietari durant temps del mític trineu Rosebud de Ciutadà Kane , que es va vendre fa poc per 12,7 milions d’euros. “Bé, no m’ho van pagar a mi, però sí a la casa de subhastes. Jo em vaig quedar amb alguna cosa. I el recaptador d’impostos se’n va emportar més”, diu amb un somriure murri. I fa broma dient que, si es fes una pel·lícula sobre la seva vida, la primera escena tindria a veure amb la icònica obra mestra de Welles, amb Dante al llit de mort dient... “ Gremlins”.
