Fa mesos que la sintonia és bona i, des de l’agost, es va començar a plasmar sobre el paper el futur de Frenkie de Jong al FC Barcelona. Per això, malgrat que als despatxos de la ciutat esportiva no han acabat d’entendre les declaracions del també capità del Barça, que va apuntar que la idea d’anar a Miami per jugar el partit de Lliga contra el Vila-real està lluny de convèncer-lo, dimecres 15 d’octubre és el dia marcat en vermell per oficialitzar l’acord de la renovació fins al juny del 2029. Tres anys més per a un futbolista que va arribar el 2019 des de l’Ajax a canvi de 75 milions d’euros fixos i 11 més en variables. Tenia llavors 21 anys.
Amb aquesta renovació, el futbolista, ara de 28, estarà en un esglaó semblant al de Pedri o Raphinha, és a dir, en una escala salarial que oscil·la entre els 18 i els 20 milions d’euros bruts per temporada en un rànquing que lidera Lamine Yamal i els seus 40 milions d’euros bruts anuals.
Superats el conflicte amb el club i una sèrie de lesions, el jugador s’ha il·lusionat amb el projecte i els joves
Segons fonts del club, no s’inclou cap pagament diferit en aquest nou contracte, ja que el neerlandès percep aquestes dues últimes temporades la part del salari que va deixar de cobrar quan va renovar l’octubre del 2020 amb una clàusula de 400 milions. Juntament amb Piqué, Ter Stegen i Lenglet, De Jong va negociar amb el club per prorratejar el contracte en un període de temps més llarg (fins al 2026) i, d’aquesta manera, esmorteir l’impacte econòmic postpandèmia que ofegava l’entitat presidida per Bartomeu.
Als despatxos deixen clar que aquesta vegada no hi haurà pagaments diferits, ja que De Jong liquida la quantitat que li devien entre la passada temporada i aquesta. Per tant, la nova rúbrica partirà de zero. Sí que remarquen que el que resta de l’amortització fins al juny del 2026, data en què expira l’actual contracte, es repartirà durant els tres anys addicionals pels quals firma ara.
Malgrat que el final feliç de la història és a prop, el recorregut del neerlandès no ha estat plàcid. El juliol del 2022, després de l’arribada de Joan Laporta a la presidència, De Jong es va convertir en un futbolista palanca, és a dir, un recurs que el club –conscient de l’interès del Manchester United– volia vendre tant sí com no per alliberar massa salarial. La qüestió es va tornar tan tèrbola que fins i tot els assessors legals del club van arribar a estudiar si l’acord a què el neerlandès havia arribat amb Bartomeu podia ser constitutiu de delicte. De Jong va aguantar la pressió i va voler continuar.
Després, va començar un altre calvari: el de les lesions. Les dues últimes temporades va estar 261 dies de baixa i es va perdre 46 partits per un problema al turmell dret. Hi va haver esbroncades al primer Gamper de l’era Flick i el seu nivell de popularitat va descendir, però el tècnic el va voler recuperar i, a mitjans del curs passat, el va reinstal·lar com a titular indiscutible juntament amb Pedri, amb Olmo i Fermín intercanviant-se la mitjapunta. A Fermín el va animar a continuar al Barcelona i no marxar al Chelsea.
Superats els problemes, De Jong es va il·lusionar amb la irrupció dels joves, especialment amb Lamine Yamal. Amb Flick es va sentir més que còmode i va ser llavors quan, motivat per les opcions de l’equip de guanyar la Champions, es va plantejar renovar. Per aconseguir-ho, va activar abans alguns moviments: per una qüestió de confiança, es va desvincular d’ Ali Dursun, agent turc que el va representar 15 anys, que als despatxos del club defineixen com “una persona de comunicació poc fluida”. Malgrat rebre ofertes de les agències de Pini Zahavi –agent de Flick i amic de Laporta–, com també de Wasserman i Roc Nation Sports, dues firmes reconegudes, De Jong va apostar per un model diferent: envoltar-se dels advocats Sébastien Ledure i Wouter Janssens, a més de l’agent neerlandesa Wendy Rommedahl. Tots tres es van desplaçar a Barcelona a l’agost per conèixer personalment Deco i començar a tractar una renovació fins al 2029. Seran 10 anys al Barça.
