Catalunya ha perdut per primera vegada a la història el lideratge
en producció industrial de cogeneració elèctrica, superada per Andalusia.
El sorpasso no passaria d’una simple dada si no fos perquè el motiu pel qual té lloc no està lligat a les decisions empresarials sinó a un retard inexplicable –segons els empresaris– del Govern central per actualitzar la legislació que permet l’activitat.
El 2024, Andalusia va superar Catalunya en aquesta tecnologia per primera vegada a la història
La cogeneració és una tecnologia industrial que permet a la gran indústria intensiva en calor, com és l’alimentària, paperera, química o automoció, entre d’altres, obtenir electricitat i vapor a partir de la combustió del gas que fan servir per als seus processos industrials.
Catalunya va ser pionera a finals del segle passat en el desenvolupament d’aquesta tecnologia i això va facilitar durant anys un avantatge competitiu. “Però aquesta tecnologia està regulada per permisos governamentals que han caducat i no s’actualitzen. Això, a més de pèrdues per
a les empreses, repercuteix negativament en les emissions de
carboni que emeten aquestes
indústries. El retard legal és inexplicable”, indica Javier Rodríguez, president de la patronal Acogen, que agrupa les plantes de cogeneració.
El punt crític per a la cogeneració va arrencar el 2019. Aquell any van començar a caducar un nombre considerable d’autoritzacions de les plantes pioneres en aquesta tecnologia. El Govern espanyol va anunciar el 2021 una subhasta de cogeneració de 1.200 MW, que és el procediment pel qual les indústries podrien actualitzar les llicències i els processos.
“Però l’anunci es va quedar en anunci. El 2024, es va reprendre la idea i es va treure a consulta pública la subhasta. Un any després continuem sense tenir-la. I això fa que moltes empreses estiguin demorant inversions o destinant-ne a altres tecnologies”, explica Rodríguez. El 2024, fins a 50 indústries de cogeneració esperaven aturades un marc regulatori clar. Només aquell any la caiguda de producció va ser del 30%. “Això ens ha fet passar de la necessitat a la urgència”, alerta Rodríguez. Acogen calcula que les pèrdues per facturació energètica no venuda a la xarxa van superar els 180 milions d’euros només el 2024 .
Els retards del Govern central han fet que el 40% de les 136 plantes de cogeneració que hi ha a Catalunya estiguin aturades. Des del 2019, la producció d’energia mitjançant aquesta tecnologia ha caigut un 57%, segons les dades d’ Acogen i la seva presència al mix elèctric de Catalunya ha passat del 12% al 7%. El pes d’aquesta tecnologia en el mix de producció elèctrica a la comunitat ha caigut un 41%, fins al 7% el 2024, molt lluny del pes que va representar a començaments de segle, que va arribar a vorejar el 19% .
“A la resta d’ Espanya està passant el mateix, però l’avantatge que aquesta comunitat sempre ha tingut en aquesta tecnologia fa que en aquest cas la necessitat que el Ministeri de Transició Ecològica mogui fitxa sigui molt més urgent. Però de moment no han fet res per posar-hi remei”, lamenta Javier Rodríguez.
Al conjunt del país, la cogeneració ha caigut un 50% des del 2019, i ha passat del 12% del mix elèctric d’ Espanya al 6%.
Entre el 2020 i el 2024, 230 plantes es van apagar, en total 1.500 MW, un volum que equivaldria a tancar una central nuclear i mitja. Les pèrdues per a les empreses al conjunt del país s’acosten als 1.500 milions d’euros a l’any en facturació energètica industrial perduda.
Entre el 2025 i el 2027, si no es corregeix la situació, posaran fi a la seva vida retributiva 140 instal·lacions més i 1.300 MW i pararan si no s’habilita un marc de continuïtat i renovació. Catalunya perdria 15 plantes amb un total de 241 MW instal·lats, el 35% del parc actual operatiu.
El Pla Nacional Integrat d’ Energia i Clima ( Pniec) preveu un impuls per poder renovar l’actual parc de cogeneració i fer-lo més eficient, bé sigui modificant les plantes actuals o amb noves instal·lacions on fins i tot la matèria primera pot ser la biomassa en lloc del gas.
“Dels 1.200 MW que el Govern hauria de treure la subhasta, uns 400 MW, el 33% del total, els
necessita Catalunya. Estem parlant d’inversions estancades de 300 milions d’euros. Ningú no arrisca a invertir en aquesta tecnologia sinó té visió sobre la remuneració que n’obtindrà”, alerta Rodríguez.
Aquesta serà la seva reclama-
ció més urgent al congrés anual
de cogeneració que se celebra
dimarts a Madrid. “No hi ha motius per continuar endarrerint
una mesura per a què partits com Esquerra, Junts, el PNB i fins
i tot el PP ens han transmès el
seu suport. Només cal que el Govern transformi la seva voluntat en acció per avançar”, afirma el directiu.
