El mercat de la delinqüència es mou en funció de la pressió policial que s’exerceix. Si es pressiona en una ciutat, el lladre se’n va a la del costat, i si un país endureix les lleis, el delinqüent troba refugi en un altre país més permissiu. Aquest principi passa de manera recurrent a les nostres ciutats, com reflecteix el reportatge que publiquem avui a la secció Viure, en què es constata que la pressió de la policia a Barcelona ha traslladat la base d’actuacions delictiva multireincident a l’àrea metropolitana. En aquest sentit, és especialment rellevant el toc d’atenció de l’alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, la segona ciutat de Catalunya, les fronteres de la qual amb Barcelona són difuses.
La capital catalana arrossega un greu problema d’inseguretat i apareix al top de les grans ciutats d’ Espanya amb més nombre de delictes. Aquestes dades, que ara es comencen a reduir, han fet que els barcelonins situïn la seguretat com el primer problema de la ciutat. La Generalitat i l’Ajuntament es van conjurar fa un any, després de l’arribada de Salvador Illa a la presidència, per revertir aquesta situació i, a més de l’increment de jutjats perquè els judicis ràpids no triguessin un any o més, s’han desplegat més agents dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. El resultat ha estat que els delictes disminueixen lentament a la capital, però els professionals de la delinqüència, que s’aprofiten de la laxitud legal que Espanya ofereix als multireincidents, s’han traslladat a l’àrea metropolitana, on hi ha menys efectius i són insuficients els desplegaments policials puntuals que es duen a terme. Aquest transvasament de pispes també ha arribat a Madrid, com va recordar fa un any l’alcalde Martínez-Almeida al de Barcelona.
El mateix efecte rebot es va evidenciar quan Barcelona va pressionar els manters i es van desplaçar a la costa. I també ha passat amb el mercat de la marihuana, que s’ha instal·lat massivament aquí perquè surt més barat legalment que als països veïns. Els alcaldes tenen raó quan demanen accions globals, i no pas parcials. Fins que el delinqüent no rebi el missatge que a Espanya surt cara la seva activitat, el problema no es reduirà, simplement canviarà de ciutat.
