El 7 d’octubre del 2023, Israel va patir l’atac terrorista més mortífer de la seva història i va iniciar una resposta cada vegada més desproporcionada contra el poble palestí, amb la justificació d’erradicar Hamàs de la franja. Dos anys després, i després del que sembla ser l’inici d’un acord de pau entre els dos bàndols, sorgeix el dilema de l’“endemà”, en què la reconstrucció de Gaza –convertida en un lloc inhabitable per l’ofensiva israeliana– es presenta com el desafiament més important.
Des de l’inici de l’ofensiva i fins al 7 d’octubre del 2025, han mort 67.173 civils palestins, entre ells gairebé 20.000 nens, mentre que 169.780 persones més han resultat ferides, segons l’Oficina de Coordinació d’Afers Humanitaris de les Nacions Unides. La matança ha estat especialment violenta per als menors. Uns 18.000 han mort i, segons l’ONU, Gaza és el lloc del món amb més nens amputats. A més del dany infringit per les armes, la desnutrició severa provocada ha causat la mort de 162 persones, incloent-hi 32 nens des que es va confirmar la fam.
La devastació arran dels constants bombardejos israelians ha deixat un paisatge desolador. Segons el Centre de Satèl·lits de les Nacions Unides, el 83% dels edificis al llarg de la franja de Gaza –uns 41 quilòmetres de longitud– han estat afectats o destruïts. Així mateix, el 88% dels gairebé 50.000 establiments del sector comercial i industrial han estat atacats, i la majoria, destruïts. Un 77% de la xarxa de carreteres del territori també s’ha vist afectada, i això dificulta el desplaçament de la població.
El 78% dels edificis han estat afectats o destruïts, i cap hospital no funciona completament
La destrucció de les terres agrícoles, com a part de l’ús de la fam com a arma de guerra, ha provocat que el 98,5% del sòl cultivable estigui fet malbé, sigui inaccessible o les dues coses alhora. Això significa que només l’1,5% de les terres agrícoles –unes 232 hectàrees– estan actualment disponibles per al cultiu en un territori amb més de dos milions d’habitants.
En matèria econòmica, el sector de l’habitatge i els centres de població han patit la major part dels danys. A finals de gener del 2024, els danys directes a les infraestructures construïdes de Gaza equivalien al 97% del producte interior brut total de
Cisjordània i Gaza el 2022. En dades del febrer, les necessitats totals de recuperació i reconstrucció pels bombardejos s’estimen en 53.200 milions de dòlars. La tragèdia també es tradueix
en el deteriorament dels serveis, ja que el 89% de les instal·lacions i infraestructures d’aigua,
sanejament i higiene han estat destruïdes.
Més de 2.308 instal·lacions educatives, des de llars d’infants fins a educació universitària, han estat destruïdes, entre les quals 63 centres universitaris i un 91,8% de les escoles. El sistema sanitari, col·lapsat pel nombre de ferits, ja no compta amb cap hospital que funcioni completament, i avui dia només 14 dels 36 hospitals de Gaza funcionen de manera parcial. Les dades evidencien que la reconstrucció de Gaza serà un desafiament titànic, però abans d’això, s’haurà de fer un esforç igual o més gran per netejar la destrucció.
Israel ha llançat a Gaza l’equivalent a sis bombes d’Hiroshima, segons les Nacions Unides
Es calcula que unes 85.000 tones de bombes han caigut a Gaza des de l’inici de l’ofensiva fa dos anys, un fet que segons la relatora especial de les Nacions Unides per als territoris ocupats, Francesca Albanese, és l’equivalent a sis bombes atòmiques com la que va impactar en Hiroshima. El constant impacte dels explosius ha generat, al seu torn, unes 61 milions de tones de runa que trigaran dècades a ser retirades per fer de Gaza un lloc habitable.
En paral·lel, la guerra ha deixat una empremta invisible però també nociva, en el medi ambient. S’estima que la petjada de carboni dels primers 15 mesos d’atacs (octubre del 2023-gener del 2025), va ser superior a les emissions de CO2 anuals de
36 països, segons recull un estudi de diverses universitats britàniques. Reconstruir Gaza implicarà també un impacte majúscul al planeta, ja que es calcula que l’empremta de CO2 total serà equiparable a les emissions anuals de països com Croàcia o Lituània.