Si una s’equivoca, val més rectificar

Vagi-se’n a avortar a una altra banda!”. No vaig donar crèdit al que sentia quan la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va pronunciar aquesta frase. No hi vaig donar crèdit i per això em vaig assegurar que les seves paraules no estiguessin manipulades, fora de context, tallades. Però no, era real, ho havia dit, i perquè no en quedi dubte, les reprodueixo: “No s’assenyalarà cap metge per practicar un avortament o per no voler-lo practicar, no s’assenyalarà la Comunitat de Madrid, li sembla poc? Doncs vagin-se’n a avortar a una altra banda!”. Ho va dir. No sé si estava preparada, com la de “M’agrada la fruita”, però la va dir, i ja han passat uns quants dies sense que rectifiqui, sense que demani perdó, o almenys digui allò de “ho sento, em vaig equivocar, no tornarà a passar”.

La frase és tan greu que, volent o sense voler, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va corregir la presidenta madrilenya, per deixar clar que aquella frase no s’hauria d’haver pronunciat, ni serà el que faci el PP en un hipotètic govern popular. No sé si deu haver tingut en compte que Vox pot exigir-li que faci el contrari del que ara diu per permetre-li arribar a la Moncloa. Ja estem acostumats a massa cessions als principis en què creu un president i un partit, per acceptar un altre canvi d’opinió per imposició d’un soci, en aquest cas, possible futur soci.

Feijóo va fer la rectificació a la presidenta madrilenya mitjançant una carta: “Sobre l’avortament, la meva posició és clara i coneguda. Garantiré sempre que qualsevol dona que opti per la interrupció del seu embaràs pugui fer-ho amb la millor atenció mèdica i psicològica, conforme a la llei”. Res a objectar. Queda per escrit, i això, almenys en la política en què la majoria dels espanyols creiem és un compromís indestructible.

La qüestió, la frase, és tan greu, que mereixia una resposta tan clara com la del president del PP. Tot i que estaria bé que algú aconsellés a Isabel Díaz Ayuso que de manera solemne digués que garanteix a totes les dones que “optin per la interrupció del seu embaràs” que puguin fer-ho “amb la millor atenció mèdica i psicològica, conforme a la llei”. I no seria sobrer afegir, “a Madrid”, i si és possible, a la sanitat pública.

L’avortament és una conquesta
social, no només de les dones, que
va legalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs el 1985, primer en determinats supòsits, i després en una llei de terminis, del 2010, que ha tingut modificacions, l’última el 2023, sense tocar el dret reconegut fa 40 anys. El PP es va oposar a totes, però va acabar assumint-les, reconeixent, com fa F
eijóo a la seva carta, que són “causes superades”, i que no figura entre les preocupacions ni demandes ciutadanes canviar la llei.

Però és que la frase de la presidenta madrilenya és més greu perquè també diu que no posarà en marxa el registre de metges objectors de consciència que li ha exigit per carta el Govern central, perquè seria com fer una “llista negra” i “assenyalar” els metges que facin avortaments i els que no.

Cal recordar-li que el registre no és voluntari i que no està concebut per assenyalar, com apunta la presidenta, sinó ben al contrari, com una garantia per als metges que considerin que l’avortament va contra la seva cons­ciència, que no estaran obligats a practicar-lo. El més greu no és que Ayuso malinterpreti la norma en la reforma del 2023, sinó que la presidenta d’una comunitat autònoma digui que no complirà la llei. Després del que ha dit contra altres presidents que no han dubtat a saltar-se-la, el mínim que hauria de fer Isabel Díaz Ayuso és rectificar. L’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ho va fer fa poques setmanes, també en relació amb l’avortament, i no va passar res. I de passada, va fer un favor al seu partit.