Clam dels alcaldes metropolitans contra la xacra de la multireincidència

La inseguretat ciutadana es mesura per les dades policials i judicials, però també per les percepcions i, en aquest sentit, totes les enquestes apunten que, juntament amb la crisi de l’habitatge, continua sent el problema número u en la majoria dels municipis de l’àrea metropolitana. Els últims dies, i arran de protestes ciutadanes de pes, com la que es va convocar a l’Hospitalet de Llobregat fa avui una setmana, diversos alcaldes han reaccionat públicament redoblant el clamor contra fenòmens com les ocupacions delinqüencials, el tràfic de drogues i, sobretot, la multireincidència. Demanen més recursos policials i judicials per combatre una xacra que, sumada i de vegades confosa amb un rebrot de les actituds incíviques, deteriora la convivència a ls barris.

Ja el 4 d’abril, La Vanguardia es feia ressò d’un possible efecte contraproduent que el fort increment de la pressió policial a ­Barcelona podia tenir en municipis com ara Badalona, l’Hospitalet o l’aeroport del Prat. Per ­minimitzar les conseqüències de l’efecte dels vasos comunicants, el pla Kanpai dels Mossos contra la multireincidència no es limita a la ciutat de Barcelona, sinó que dissenya dispositius de dimensió metropolitana amb actuació ­simultània al transport públic i l’aeroport. El pla, que es va posar en marxa a l’abril, també pretén ordenar millor les dades ­delinqüencials per aconseguir detencions més qualificades i una millor relació amb altres estaments, des de la judicatura als serveis socials i fins i tot penitenciaris.

Fonts judicials admeten que ­almenys a l’Hospitalet i Badalona, l’acumulació de causes ha produït un col·lapse que es pretén atacar amb l’aplicació de la llei d’eficiència processal i la transformació, des del 30 de setembre, dels antics jutjats en els nous tribunals d’instància. Caldrà esperar un temps per comprovar l’eficàcia d’una mesura que, almenys els primers dies, no ha acabat d’aclarir dubtes. Els últims anys s’han posat en marxa diverses reformes per afinar el sistema i dotar-lo de més eficiència. Actualment, a partir de la tercera condemna per furt, i sempre que l’import del sostret superi els 400 euros, l’antiga falta passa a ser delicte i pot ser castigat amb penes de presó.

La Vanguardia ha volgut polsar l’opinió de diversos alcaldes sobre la repercussió que la multireincidència té en els nivells de seguretat de les ciutats.

DAVID QUIRÓS (PSC)

L’HOSPITALET DE LL.

Quirós reconeix que sí, que la segona ciutat de Catalunya té
un problema amb la multireincidència. “Ho veiem amb l’increment de les detencions, que tenen antecedents policials i judicials”, explica. Considera que els ajuntaments no tenen gaires
eines per lluitar contra aquest fenomen i per això ha dirigit una carta al ministre de Justícia, Félix Bolaños, perquè “es prengui seriosament la situació de l’àrea metropolitana de Barcelona”, i s’ha reunit amb la fiscal provincial de Barcelona. “Calen més judicis
ràpids i més recursos judicials”, assenyala.

Assegura que la pressió policial a Barcelona influeix en els municipis del voltant. “Són vasos ­comunicants i el que fem a l’Hospitalet afecta Esplugues o ­Cornellà”, explica. Per això, agraeix que els Mossos incorporin la “visió metropolitana” amb plans com el Kanpai, una manera d’entendre la seguretat des d’una “perspectiva sense fronteres”. “Des dels ajuntaments també treballem a incorporar aquesta ­visió”, ­afegeix. / Jose Polo

XAVIER GARCÍA ALBIOL (PP)

BADALONA

La pressió policial a Barcelona es fa notar de manera desigual a les ciutats veïnes

Des que va accedir per tercera ­vegada a l’alcaldia, García Albiol es va fixar com a principal repte ­posar fi a la inseguretat que ­provoquen les ocupacions il·legals i els multireincidents. L’alcalde badaloní assegura compartir en part els arguments que la pressió ­policial a Barcelona centrifuga la delinqüència en municipis limítrofs. Tot i això, el problema real, segons Albiol, resideix en el fet que “els delinqüents saben que a Barcelona i a Catalunya no els passa res”, ja que les conseqüències dels seus actes “són mínimes i a molt llarg termini”. L’alcalde de Badalona creu que no és que hi hagi un desplaçament de ­multireincidents des de Barcelona, ­sinó que “les lleis del nostre país han convertit el nostre territori en un lloc plàcid per als ­robatoris”. / Fede Cedó

MIREIA GONZÁLEZ (PSC)

SANTA COLOMA DE G.

Les estadístiques col·loquen Santa Coloma de Gramenet al rànquing de les ciutats més segures de Catalunya. La pressió sobre els multireincidents en aquesta àrea del Besòs se centra en els delinqüents amb patinet. Per lluitar contra ells, l’Ajuntament ha sol·licitat l’accés al sistema Siraj 2 de l’administració de justícia, que permet conèixer al moment la situació processal dels identificats i millorar en la tipificació dels fets, un altre dels aspectes en què suspèn la tramitació policial. Santa Coloma és el primer municipi català que disposa d’aquesta eina.

L’alcaldessa afirma que “als dispositius específics notem que la pressió sobre els reincidents propicia un efecte de desplaçament”. Per això, considera que “hem de deixar temps perquè les reformes judicials s’assentin” i que augmentin els recursos per accelerar els processos als jutjats “perquè la reincidència és un afer d’ Estat”. / F.C.

JOSEP M. VALLÈS ( JUNTS )

SANT CUGAT DEL VALLÈS

“El problema dels reincidents ens afecta de la mateixa manera i en la mateixa proporció que a la resta dels municipis, ja que el Codi Penal i la llei d’ Enjudiciament Criminal s’aplica arreu de l’ Estat espanyol”, assenyala l’alcalde de Sant Cugat.

Vallès assegura que l’Ajuntament de Sant Cugat afronta aquest problema “amb dedicació de molts esforços i recursos ­humans que no podem destinar a d’altres que també són necessaris”. A parer seu, és “evident que la multireincidència no se ­soluciona, sinó que es desplaça en funció de la pressió que fan els ­diferents municipis”. Lamenta que, amb el marc legal vigent, “els municipis no tenim prou eines ni recursos per abordar correctament aquesta casuística”. “Per ­això –afegeix–, necessitem que prosperi la reforma penal per frenar la multireincidència que proposa Junts per Catalunya al ­Congrés”. / Paloma Arenós

ANTONIO BALMÓN (PSC)

Coincidència generalitzada que cal dotar la justícia de més eines

CORNELLÀ DE LLOBREGAT

“La multireincidència no és un fenomen nou. Encara que avui el terme tingui més presència mediàtica, no estem davant una realitat recent, sinó davant un repte conegut que afrontem amb fermesa”, sentencia l’alcalde de Cornellà, que recorda que des de fa dècades la prevenció forma part dels plans locals.

“Des de l’àmbit local disposem d’instruments, malgrat que seria desitjable tenir-ne més. El Codi Penal ja agreuja les penes en casos de reincidència i s’han reforçat els jutjats per donar una resposta més àgil. Tot això demostra que la clau resideix en la coordinació efectiva entre administracions”, afegeix Balmón, que no creu que la pressió policial a Barcelona desplaci la problemàtica a altres municipis. L’alcalde, que posa en relleu el descens dels furts a la seva població, recorda que Cornellà va ser “pionera a posar en marxa operacions conjuntes entre Guàrdia Urbana, Policia Nacional i Mossos entorn del transport públic, una estratègia que avui continua donant bons resultats”. / J.P .

MANUEL REYES (PP)

CASTELLDEFELS

Malgrat que a la seva ciutat els delictes van a la baixa des del 2023, Reyes admet que el “fenomen de la multireincidència és innegable”. L’ha afrontat incrementant la plantilla de la policia local amb 33 nous agents. “La ­seguretat és una prioritat i per ­això treballem en un projecte ­innovador que inclou intel·ligència artificial i reconeixement facial per millorar el treball policial”, explica. Tot i això, aposta per un canvi legislatiu que faciliti l’actuació dels agents. “El Congrés dels Diputats, a instàncies del Govern espanyol, hauria de modificar el Codi Penal per evitar que la multireincidència, que tant afecta la societat espanyola, continuï augmentant”, afegeix Manuel Reyes. / J.P .

OLGA MORALES (PSC)

VILADECANS

Olga Morales destaca que a la ciutat actualment “no hi ha indicadors que preocupin” en l’àmbit de la multireincidència. En aquesta localitat del Baix Llobregat s’ha incrementat el nombre d’agents. Segons l’alcaldessa de Viladecans, els ajuntaments sempre “paren el primer cop”, encara que la competència no sigui seva i els recursos no sobrin mai. Morales només ha notat “en moments puntuals” el desplaçament de reincidents des de Barcelona. / J.P .

ALBA BOU ( Comuns )

Bona acollida a plans com el Kanpai, que transcendeix els límits d’un sol municipi

EL PRAT DE LLOBREGAT

Segons l’alcaldessa, el Prat té característiques diferents de Barcelona i per això els “delictes característics de la multireincidència tenen lloc menys sovint”. Tot i això, Alba Bou assenyala que els cossos de seguretat estan atents. Segons ella, els governs progressistes han “de construir ciutats on tothom pugui desenvolupar un projecte de vida ple i lliure, també d’amenaces i perills”. Per això, una “bona tasca policial és imprescindible, però no n’hi ha prou”. Una tasca policial en què “les administracions supralocals han d’acompanyar”. Noten sobretot el desplaçament de delinqüents de la capital catalana al transport públic. Bou opina que “és fonamental que dispositius com el Brida o el Kanpai es duguin a terme, com està passant, amb la cooperació de les policies locals”. / J.P .

EDUARD SANZ (PSC)

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

“Tenim un problema amb la multireincidència, amb un increment dels furts”, reconeix l’alcalde d’Esplugues. “Les estrebades amb patinets les hem pogut reduir”, es consola després d’apostar per patrulles conjuntes entre Guàrdia Urbana i Mossos, fins i tot de paisà. Sanz apunta que el repte és “metropolità” perquè la multireincidència es desplaça entre ciutats des que s’exerceix més pressió policial a Barcelona. També els arriben delinqüents reincidents des de l’Hospitalet. A parer seu, calen “més judicis ­ràpids” i ampliar la quantitat de jutges a la ciutat. Per això, ­recentment es va reunir amb el ­conseller de Justícia. / J.P .

FILO CAÑETE (PSC)

SANT ADRIÀ DE BESÒS

Segons l’alcaldessa de Sant Adrià, la reiteració delinqüencial “està limitada per l’actual marc legal”, cosa que propicia que la tasca dels cossos policials i la confiança de la ciutadania es posin a prova cada dia. Filo Cañete considera que “la gestió de la seguretat s’hauria de dur a terme amb una visió metropolitana” i que les mesures que s’adoptin en una ciutat “no haurien de traslladar la ­pressió cap als municipis veïns”. / F.C .

BARTOLO EGEA (PSC)

MONTCADA I REIXAC

Més coordinació policial i un increment dels agents locals, mesures per reduir el problema

L’alcalde de Montcada reconeix que la multireincidència “és un problema real que genera ­inseguretat i frustració”. Explica que a la ciutat “es reforça la ­coordinació entre la policia local i els Mossos d’Esquadra, n’augmenten la presència al carrer i ­reclamen canvis legals perquè la multireincidència no quedi impune”. Egea aposta per “la prevenció social, perquè la seguretat no es resol només amb policia” i admet que es nota que la pressió policial de Barcelona trasllada el problema de la multireincidència, de manera que demana una estratègia de seguretat metropolitana per evitar “l’efecte rebot” de la capital. / P. A.