Hi ha rebel·lies adolescents que acaben en res i revolucions madures que ho transformen tot. El moviment que va voler trencar amb l’statu quo del futbol europeu a cavall de la Superlliga va voler ser el segon però ha acabat assemblant-se més aviat al primer. El FC Barcelona, penúltim club que aguantava dins una nau ja a la deriva juntament amb el Reial Madrid, ha saltat oficiosament del vaixell i ha tornat allà on era, fins a completar un viatge d’anada i tornada sense gairebé moure’s del lloc.
Joan Laporta, president del FC Barcelona, escenificava dimecres a Roma la capitulació abraçant-se a Aleksander Ceferin, president de la UEFA, organisme que aquest estiu ha castigat el Barça amb 15 milions d’euros ampliables a 60 per disparitat de criteris en el balanç financer, i, el que és més dur de pair, a Nasser al-Khelaifi, president de l’ Associació de Clubs Europeus i del PSG, club que ha fet les mil i una al Barça. La cita de Roma responia a una invitació, però el rerefons era obvi: posar fi a l’aventura i firmar la pau.
El Barça s’atribueix el paper de pacificador en el conflicte per mitigar el mal tràngol
Fonts del Barça insisteixen a interpretar la maniobra com un èxit, atribuint al club l’eufemística funció de pont conciliador entre les dues parts, Superlliga i UEFA, però la situació d’inferioritat de la primera respecte a la segona, guanyadora del conflicte, resulta massa òbvia. Tot i així, el Barça pot felicitar-se: tornar a la falda del pare era ja l’única sortida possible i pel camí hi ha hagut algun triomf rellevant: el més important, sense cap mena de dubte, marcar un precedent judicial basat en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE) del desembre del 2023, que, tot i no avalar la Superlliga, va considerar que la UEFA va abusar de la seva posició dominant quan va exigir autorització prèvia per a noves competicions de futbol. Posteriorment, un jutjat espanyol va dictar una altra sentència que, arran de la posició del TJUE, va declarar il·legal el monopoli de la FIFA i la UEFA.
L’amenaça de la Superlliga, a més, va empènyer la UEFA a crear un nou format de Champions i a repartir més diners als clubs, un altre consol vàlid per esmorteir la sensació de fracàs però no per esborrar-lo.
La derrota deixa consols: una sentència de la Unió Europea limita el poder de la UEFA
La sortida del Barça era, per tant, previsible i inevitable. El projecte de la Superlliga, ambiciós com pocs, va néixer tort. Trencar amb la UEFA requeria un pla sòlid que es va desfer perquè els seus ideòlegs no en van saber calcular les conseqüències. El format inicial de competició, tancat i per tant de talant aristocràtic, va aixecar els clubs populars i les seves aficions, que es van sentir apartats, així com diversos governs (l’anglès, el francès...), que van acompanyar les manifestacions alçant murs legislatius de nou encuny. Els dotze clubs fundadors van topar de morros amb la tradició i, vist el panorama, van començar les desercions. Els sis grans clubs d’ Anglaterra (Arsenal, Chelsea, Liverpool, Manchester City, Manchester United i Tottenham) van tocar el dos de seguida per evitar penalitzacions. Després en marxarien d’altres (el Juventus va ser l’últim) fins a deixar sols Barça i Madrid.
La Superlliga, representada per la promotora A22 Sports Management, és avui un zombi que es resisteix a morir, agafat a clàusules de penalització per abandonament que difícilment podrà cobrar perquè amb només dos clubs no n’hi hauria prou per disputar la Lliga que reclama. No és descartable, tot i això, un rebot en forma de denúncia judicial.
La Superlliga és avui un zombi que es resisteix a morir, agafat a clàusules de penalització
Els dos presidents supervivents han triat diferents camins. Florentino Pérez, que viatja sol a la coberta del Titanic , ha vist com el terreny de joc internacional no li ha rendit l’obediència que sempre li ha atorgat el tauler espanyol. Error de càlcul. Mentrestant, Laporta li ha marxat del sidecar (metàfora obra de Santiago Segurola) i ara vol reenganxar-se a l’antic i resistent establishment que continuarà dictant les normes. I si fa falta convidar Figo a la llotja barcelonista, com a representant de la UEFA, es fa. Empassar-se gripaus mai ha estat un problema.
A tot això, el Barça, segons algunes fonts, pot haver invertit en l’aventura uns quatre milions d’euros entre el valor de les seves accions a Super League Company SL i el préstec aportat per a la posada en marxa de la fallida competició.
