Dembélé, Lamine Yamal, Vitinha, Salah, Raphinha, Achraf, Mbappé, Cole Palmer, Donnarumma i Nuno Mendes. Qualitat a doll al top ten de l’última Pilota d’ Or, sens dubte, però segurament, excepte potser Vitinha, cap d’aquests altisonants noms no són capaços de millorar tant els seus companys com Pedri González ( Tegueste, 2022), onzè de la llista. Una d’aquestes anomalies dels premis individuals en un esport d’equip que va sorprendre més d’un. “És un jugador que ho facilita tot per als seus companys”, es rendia Willy Sagnol, seleccionador de Geòrgia, a les entranyes de l’estadi Martínez Valero d’Elx després d’un nou recital amb la batuta del director d’orquestra per excel·lència d’ Espanya.
Convertir l’excepcionalitat en hàbit és només a l’abast dels elegits. A hores d’ara ningú no descobrirà ja la màgia de Pedri, sens dubte la frontissa més valuosa de l’engranatge del Barça i de la selecció espanyola, però que continuï executant els seus trucs i dibuixant els partits amb aquesta finor, indiferent a si el partit requereix pinzell o brotxa grossa, confirma que els premis individuals no són més que un ornament del futbol, que Pedri és elit mundial i que és admirat pels professionals. “És molt difícil veure’l fer res malament. Té una manera molt natural de jugar, li surt tot fluid, i sap treure el millor dels seus companys”, l’elogiava De la Fuente després del triomf contra Geòrgia, brillant sobre la gespa, discret al marcador. “Tots pensem el mateix”, sentenciava el de La Rioja, a qui no li falta raó. Abans que ell, Sagnol va dedicar un altre panegíric al canari: “ En Pedri és un jugador molt intel·ligent i sempre juga per a l’equip. Si bufa una mica de vent potser surt volant –va dir fent broma–, però després és un dels millors migcampistes que hi ha al món”.
Si bufés vent, potser sortiria volant, però després és un dels millors del món”
Sempre discret, còmode en el segon pla, quan trepitja la gespa la pilota li concedeix tots els focus, que es guanya a pols partit rere partit, sempre referent. I no només obté el reconeixement dels seus col·legues de professió, també el d’un públic entregat. Al Martínez Valero d’Elx només un futbolista espanyol va acabar corejat per la grada, cosa que va passar una vegada durant el partit i una altra quan va ser substituït, després de 75 minuts de mestria. Per descomptat va ser Pedri, que, en espera que Lamine Yamal completi la seva maduresa i es converteixi en el líder natural del Barça i de la selecció, és l’instrument que afina totes les melodies. “En tots els partits que he jugat amb la selecció, la gent s’ha rendit a en Pedri”, confessava admirat Yéremy Pino, golejador contra Geòrgia i compatriota canari.
Les sensacions les van confirmar també aquesta vegada les estadístiques. L’absència de Fabián li va permetre jugar una mica més endarrerit de l’habitual, i participar molt en l’origen de les jugades juntament amb Zubimendi, amb tot el terreny de joc davant per practicar la seva màgia. Pedri va ser el futbolista, per exemple, que més passades va intentar a l’últim terç de camp (42), xifra que va adornar amb un 81% d’encert. Entre les quals, la passada a Le Normand per sobre de la defensa que va originar el primer gol del partit i el regal en profunditat a Ferran Torres que va derivar en el penal que després va fallar el valencià. La tornada de Fabián exigirà a De la Fuente fer algun ajust tàctic ja que el canari es llueix més una mica més endarrerit que no pas a la mitja punta, un debat etern des de l’arribada de De la Fuente a la banqueta nacional.
És difícil veure en Pedri fer res malament, juga de manera natural i ho fa tot molt fluid”
En el pla personal, el moment que passa Pedri també és òptim. “Intenta portar una vida tranquil·la i assumir-ho tot amb naturalitat i tranquil·litat”, diuen des del seu entorn. Frenat per les lesions musculars als seus inicis, no s’ha d’oblidar que De la Fuente va aterrar a la banqueta d’ Espanya a finals del 2022 i no va poder tenir el canari a les seves ordres fins a l’Eurocopa 2024, ha trobat ara l’estabilitat física que li permet desplegar tot el seu talent sense haver de preocupar-se de res més. Té davant una temporada de consolidació després del seu gran any amb el primer Barça de Flick. Aquesta vegada, a més, té el Mundial al final del camí, i el lleig adeu de Qatar, on ja començava a sorprendre el món, és una espina que vol treure’s. Aquests quatre anys, el canari ha anat guanyant pes a la gespa i fora, ja convertit en una icona comercial. Cada vegada és més habitual veure’l col·laborar individualment amb diferents marques i en anuncis per televisió, sempre escollit també com una de les imatges de capçalera quan el Barça o la selecció ha de complir compromisos comercials. Tot això amb la seva “naturalitat” habitual, com repeteixen els que el coneixen. Això de Pedri és un clamor.
