El pla aeroportuari de la Generalitat se centra en l’ampliació del Prat, un objectiu que comparteix amb Aena i el Govern central. Però l’estratègia té altres derivades en què entren en joc els aeroports sota la seva gestió: Lleida-Alguaire, Andorra- La Seu i Cerdanya. Aquestes infraestructures que depenen directament del Govern català acumulen pèrdues properes als 19 milions d’euros només l’última dècada i es mantenen gràcies a les àmplies subvencions públiques que reben. El Govern impulsa ara un nou pla industrial per provar de rendibilitzar-les i frenar un forat que augmenta exercici rere exercici.
El 2023 –últim any amb els comptes disponibles–, Aeroports de Catalunya va tancar amb uns números vermells superiors als dos milions d’euros. D’aquesta manera, l’entitat que gestiona els tres aeroports públics va multiplicar les pèrdues per 30 respecte a un any abans. El pressupost per a aquell exercici va ascendir a 18,26 milions d’euros, segons el Portal Jurídic de la Generalitat i els ingressos d’explotació, en què s’engloben les diferents subvencions, van arribar als 8,37 milions d’euros.
El Govern només té a disposició el balanç econòmic dels seus aeroports des de l’any 2014, malgrat que van entrar en funcionament quatre anys abans. Els números indiquen que el forat ascendeix gairebé als 19 milions d’euros esmentats –vegeu gràfic–. El pla traçat quan es van impulsar aquestes infraestructures no s’ha complert. Lleida-Alguaire va ser inaugurat el 2010 pel tripartit després d’una inversió de 95 milions d’euros. L’objectiu era treure la seva gestió a concurs i arribar als 400.000 passatgers anuals a mitjà termini. Res d’això no ha passat. El concurs va quedar desert i des d’aleshores la Generalitat n’ha assumit la gerència. El 2024 va transportar 39.664 passatgers, un 27% més que un any abans.
L’Andorra- La Seu, per la seva banda, està cogestionat pel Govern del principat i va transportar 16.188 passatgers l’any passat, un increment del 72%, per mitjà de vols comercials. Finalment, l’aeròdrom de la Cerdanya està destinat a aviació privada i de formació. Aeroports de Catalunya també dona serveis als heliports dependents de la Generalitat.
El trànsit de passatgers que es va projectar al seu dia, doncs, no s’ha enlairat. En canvi, la demanda ha tendit a concentrar-se a l’aeroport de Barcelona, a escasses dues hores d’aquestes infraestructures i amb rècord de viatgers mes a mes. Hi cal afegir Reus i Girona, encara amb marge de creixement. Davant aquesta situació, la Generalitat està impulsant un canvi d’activitat més enllà de l’aviació comercial.
A Lleida- Alguarie desenvolupa una plataforma industrial i tecnològica centrada en activitat de formació, tecnologia i innovació, manteniment i usos aeroespacials. Fonts del Govern subratllen que l’aeroport ja acull projectes com el primer vertiport (per a enlairament vertical, com ara drons), integrat en un aeroport comercial, el projecte aeroh2ub de generació d’hidrogen verd o el campus de l’aeroport. Tot això es complementa amb edificis d’oficines, quatre hangars existents i un cinquè en via de desenvolupament, a més d’un centre de proves per a la indústria aeroespacial.
“L’objectiu és desenvolupar més sòl per a activitat econòmica i industrial i per això
estem impulsant la modificació del pla especial de l’aeroport, que preveiem que
pugui ser aprovat a la primavera del 2026”, afirmen a la Generalitat. En l’actualitat,
acull sis projectes tecnològics europeus i és la base de 22
empreses.
La Generalitat vol desenvolupar més sòl per a activitat econòmica a Lleida-Alguaire
Els plans per a Andorra- La Seu s’enfoquen en l’aviació regional i d’empresa, complementades per empreses de treballs aeris, activitat de serveis públics i aviació general.
En aquests moments, es disposa d’un conveni amb el Govern d’Andorra per mitjà del qual el principat assumeix la meitat del dèficit d’explotació de l’aeròdrom i s’encarrega del desenvolupament de rutes d’aviació regional (disposa de vols a Madrid i Palma).
A la Generalitat destaquen també que l’aeroport ha pas-
sat d’un hangar el 2010,
quan es va reobrir, als 18 actuals (15 d’operatius i tres en construcció).
Ultimen així mateix un
projecte d’ampliació de la infraestructura, que permetrà desenvolupar nou hangars
addicionals “per als quals ja
hi ha demanda”, asseguren al Govern.
Les 13 empreses que hi tenen base es dediquen a treballs aeris, de manteniment d’aeronaus i helicòpters o una terminal d’aviació d’empresa ( FBO). A més, disposa d’un heliport i s’està construint un edifici que acollirà una base de serveis d’atenció especial ( GRAE) dels bombers.
N’hi haurà prou per revertir les contínues pèrdues? A l’Administració catalana defensen en aquest sentit que el pressupost d’ Aeroports de Catalunya no només inclou la gestió de les infraestructures que gestiona, sinó també altres projectes d’interès estratègic relacionats amb l’aviació que no tenen un retorn directe en ingressos, però sí un “efecte multiplicador molt elevat per al desenvolupament del territori”. Assenyalen, per exemple, que el deficitari Alguaire genera 37 milions d’euros a l’any anuals d’impacte econòmic recurrent en termes de valor afegit brut amb el Pla Especial vigent i 293 llocs de treball directes.
En tot cas –prossegueixen–, els resultats econòmics de les tres infraestructures sota la seva gestió estan alineats “amb els d’altres aeroports regionals de característiques equivalents”.
“Els resultats econòmics estan alineats amb els d’altres aeroports regionals”, defensen
En total, comptant els ges-
tionats per Aena i per la Generalitat, Catalunya té set aeroports.
