Sense paracaigudistes que s'enredin amb la bandera en el salt acrobàtic del 12-O, són els polítics els que s'emboliquen amb l'ensenya més enllà de la festa. Pasqual Maragall va reivindicar el patriotisme ciutadà, però el que es porta ara mirant a la dreta és el patriotisme espanyol. El president del Govern central acumula crítiques de la cap de l'oposició en funcions, Isabel Díaz Ayuso, per no incloure la bandera espanyola en el seu vídeo de felicitació del dia de la Festa Nacional.
Sánchez saluda Díaz Ayuso, acompanyada per l'alcalde de Madrid, en arribar a la desfilada del 12-O
Pedro Sánchez no felicita el dia de la Hispanitat, com sí que ho fa Alberto Núñez Feijóo, reivindicant un passat que a l'àgora digital acumula tanta batussa i polarització com el Congrés en un ple qualsevol. El líder del PP va guanyar la batalla de la institucionalitat a Santiago Abascal, però el líder de Vox es va emportar les orelles i la cua de Morante de la Puebla.
Per sobreviure a la guerra de banderes a les xarxes cal emular els nois de la tribu Banna d'Etiòpia, que utilitzen xanques per evitar les serps del camí a la vall d'Omo, una imatge oportuna que recorda passant per allà l'escriptor @EstebanNavarroS.
En el vídeo de Sánchez no hi ha la bandera espanyola, però sí una de Palestina, la LGTBi i fins i tot s'intueix una senyera en una festa castellera. El Govern central opta per reivindicar l'“orgull de ser espanyol, d'una cultura i una diversitat que ens fa especials”. Balls regionals, bombers, metges, manifestacions feministes, les seleccions espanyoles de futbol, Lola Flores, el Guernica... Per cobrir el front patriota, és l'ínclit Óscar Puente qui es llança a X amb un “¡Viva Espanya!”
L'orgull és motiu de divisió a Catalunya. Salvador Illa, que participava per segon any en els actes del 12-O a Madrid, va reivindicar a X que “la convivència és reconèixer i garantir la pluralitat i la diversitat d'Espanya”. Al president, el viatge a Madrid li ha costat les crítiques de Carles Puigdemont per “prioritzar l'agenda espanyolitzadora” -la bandera- a les riuades a les Terres de l'Ebre.
Hi ha més orgull i més banderes. “Orgull @Esquerra_ERC” va ser el missatge que van enviar alguns membres del partit d'Oriol Junqueras per celebrar que Gabriel Rufián és el polític millor valorat a Espanya segons l'enèsima enquesta. La batalla dialèctica que mantenen a X el diputat republicà i Josep Maria Cruset, de Junts, no sap de festes i també va de banderes: “No es pot defensar Catalunya i ser el més ben valorat en una enquesta feta a tot Espanya. No es pot ser independentista i que els espanyols diguin que ets el millor polític. No pot ser”. I per a bandera, la del Barça i la senyera tuitada pel club blaugrana amb un “Visca el Barça i Visca Catalunya”, per celebrar el 12-O?
La bandera espanyola serveix en l'Ajuntament de València perquè Vox tapi l'accent del rètol en una compareixença municipal; y sense necessitat de bandera i amb poc orgull, el Govern de Carlos Mazón ha decidit treure el nom d'Ernest Lluch al nou complex sanitari d'El Campanar per evitar confusions entre els usuaris. Ja se sap, si no trobes l'aeroport de Barajas és perquè es diu Adolfo Suárez o el de Barcelona-Josep Tarradellas.
L'expresident Ximo Puig se sent interpel·lat i reivindica la figura de Lluch: “El va matar ETA per fer política i hospitals públics (...) Alguns sentim nostres Lluch i Broseta, Brines i Estellés, Raimon i Sole Giménez. Diuen “llibertat” al sectarisme”. Més Lluch i menys banderes.
