Rússia es posa en guàrdia amb el Tomahawk, el míssil que vol Zelenski

La possibilitat que els Estats Units enviïn a Ucraïna míssils de creuer Tomahawk de llarg abast s’ha posat damunt la taula els últims dies. Rússia, com sempre que en aquesta guerra s’ha plantejat l’arribada de noves armes occidentals al país veí, ha reaccionat advertint de conseqüències funestes per als proveïdors. Ahir l’expresident rus Dmitri Medvédev va assegurar que el més perjudicat seria Donald Trump.

El president dels EUA va declarar diumenge que havia tractat aquest tema en dues trucades amb el seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski. Després d’aquestes converses, Trump va assegurar que està considerant amenaçar el cap del Kremlin, Vladímir Putin, amb l’enviament de Tomahawk a Kíiv si la guerra a Ucraïna no s’acaba.

A Ucraïna “li agradaria tenir Tomahawk. N’hem parlat, ja ho veurem. Si us soc sincer, potser n’ha de parlar amb Rússia, dels Tomahawk. Volen tenir míssils Tomahawk que s’adrecin cap a ells? No ho crec”, va dir Trump als periodistes des de l’avió presidencial poc després de sortir de Washington per a la visita a l’ Orient Mitjà.

A aquestes declaracions va reaccionar des de Moscou Dmitri Medvédev, que avui ocupa la vicepresidència del Consell de Seguretat de Rússia. A risc que Trump li torni a dir “bocamoll”, com fa uns quants mesos, va fer servir les seves estimades xarxes socials per expressar l’habitual polèmic punt de vista quan parla d’ Ucraïna.

“El subministrament d’aquests míssils pot acabar malament per a tothom i, sobretot, per al mateix Trump. Ens queda esperar que es tracti d’una altra amenaça buida”, va escriure Medvédev a Telegram. L’expresident rus va subratllar que els llançaments d’a­quests míssils no els duria a terme Ucraïna, sinó els EUA. I el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va insistir després en aquesta apreciació. “El control de míssils tan complexos requerirà la par­ticipació, d’una manera o una altra, d’especialistes nord-americans en el procés”, va afirmar.

Trump diu que podria amenaçar Putin amb aquests míssils per aconseguir el final de la guerra

Segons l’ Institut per a l’ Estudi de la Guerra ( ISW), aquestes declaracions formen part d’una campanya de “control reflexiu” amb amenaces per dissuadir els EUA de subministrar Tomahawk a Ucraïna. I inclou tant adver­tències de conseqüències terribles com afirmacions que les forces russes són molt capaces de destruir les noves armes i, per tant, no alteraran el curs dels combats.

Dins de l’estratègia també cal emmarcar-hi les declaracions de la setmana passada del destacat diputat rus Andrei Kartapólov, que presideix la Comissió de Defensa de la Duma i abans, del 2018 al 2021, va ser viceministre d’aquesta cartera. “Coneixem molt bé aquests míssils, com volen, com els podem abatre; hi vam treballar Síria, de manera que no hi ha res nou. Només els que els subministren i els que els facin servir tindran problemes... Trobarem maneres de perjudicar els que ens causen problemes”, va assegurar.

Qui encara no s’ha pronunciat en públic sobre aquesta qüestió és el president rus, Vladímir Putin. Però abans va dir que Rússia millorarà el sistema de defensa antiaèria perquè sigui capaç d’abatre aquesta mena de míssils.

Putin també va assenyalar que la transferència d’aquestes armes conduirà a la destrucció de les relacions russo-nord-americanes; “en qualsevol cas, les tendències positives emergents”. Moscou continua pensant que encara és possible salvar els avenços que es van aconseguir a la cimera que Trump i Putin van mantenir a Anchorage (Alaska) a l’agost, almenys pel que fa a la potencial millora de les relacions bilaterals entre Rússia i els EUA. Un pes pesant del Ministeri d’Exteriors, el viceministre Serguei Riabkov, va exposar la setmana passada que el “poderós impuls” cap a un acord de pau a Ucraïna que es va aconseguir “en gran part s’ha esvaït”.

Les declaracions de Donald Trump sobre els Tomahawk es poden entendre dins de la voluntat de continuar mediant perquè Rússia i Ucraïna s’asseguin a negociar i posin fi a la guerra. De fet, el líder nord-americà va reconèixer que encara no havia decidit si proporcionaria els potents míssils a Ucraïna. Entre altres coses, ha de sospesar les conseqüències de la decisió. Durant el contacte amb la premsa a l’avió presidencial, va reconèixer que suposaria una escalada del conflicte. L’abast de 1.500 quilòmetres d’aquestes armes podria posar Moscou a l’objectiu d’ Ucraïna.

L’abast de 1.500 quilòmetres podria posar fàcilment Moscou al punt de mira d’Ucraïna

Assaborint a Jerusalem l’èxit diplomàtic després del cessament del conflicte entre Israel i Hamàs i l’alliberament dels 20 ostatges vius que l’organització islamista tenia en mans seves, Donald Trump va assegurar ahir que també hi ha una oportunitat per signar un acord de pau amb l’ Iran. Però va demanar de treballar abans per posar fi a la guerra entre Rússia i Ucraïna. “Crec que serà fàcil. Però primer hem de resoldre el tema de Rússia”, va proclamar al Parlament israelià.