La governabilitat de França penja d’un fil, amb un calendari vertiginós. El nou primer ministre, Sébastien Lecornu, ja s’enfronta a dues mocions de censura, presentades ahir per l’esquerra radical i l’extrema dreta, que es podran votar a partir de demà dimecres, només un dia després del primer Consell de Ministres i del discurs de política general de Lecornu davant l’ Assemblea Nacional.
La moció de La França Insubmisa ( LFI) rep suport dels ecologistes i els comunistes. Aquests partits comparteixen amb l’extrema dreta de Le Pen la indignació per la manera de Macron de gestionar la crisi d’optar per posar al capdavant del Govern un dels seus homes més fidels, i la seva obstinació a ignorar que els partidaris del president van perdre les eleccions legislatives del 2024 i estan en minoria.
L’LFI vol destituir el cap d’Estat. La ultradreta exigeix que almenys hi hagi eleccions anticipades.
La sort de Lecornu està en mans dels 69 diputats socialistes o pròxims al PS, que demanen la suspensió de la reforma de les pensions, i d’una vintena de diputats independents i regionalistes. Avui se sabrà si les mocions es votaran ja aquest dimecres o més tard.
La ressaca de la formació del Govern, diumenge al vespre, està sent desagradable per a alguns. Una de les figures que han quedat més tocades és Bruno Retailleau, líder d’ Els Republicans ( LR, dreta gaullista), que ha deixat de ser ministre de l’Interior, en part per pròpia voluntat i també per la seva actitud de fer caure Lecornu en el seu primer intent, fa una setmana.
Retailleau, que era un dels ministres més populars, va voler maquillar la seva decepció per l’evolució dels esdeveniments. “Soc un home lliure, és la condició de l’eficàcia”, va dir.
També va reaccionar Manuel Valls, que no ha repetit com a titular d’ Ultramar, una cartera molt rellevant a causa de la situació crítica a Nova Caledònia, Mayotte i altres territoris.
Valls va dir que no lamentava sortir del govern en la convulsa fase actual, però sí no poder acabar la seva feina en regions molt afectades per la carestia de la vida i la inseguretat, a més de l’enverinat dossier de Nova Caledònia i la reconstrucció de les illes de Mayotte, destrossades per un cicló al desembre.
Macron va expressar la seva opinió sobre la recent crisi, sense fer cap mena d’autocrítica, i va repartir retrets. Només d’aterrar a Xarm al-Xeikh ( Egipte), el president va afirmar que “les úniques responsables d’aquest desordre són les forces polítiques que van decidir censurar François Bayrou i que van jugar a la desestabilització de Sébastien Lecornu”. “Els qui han alimentat la divisió i les especulacions no han estat al nivell del moment que viu França”, va afegir. Segons ell, el país “ha d’aportar un missatge d’estabilitat i ordre”, mentre demanava a tothom “de treballar amb exigència i respecte”, sense oblidar mai que l’obligació del Govern i el Parlament “és servir, servir, servir” i “aportar respostes als problemes del país”.
