L’escepticisme que envoltava el pla de pau proposat per Donald Trump s’ha esvaït amb les imatges de l’alliberament dels darrers ostatges israelians i amb els camions entrant a la franja de Gaza per proveir d’aliments i medicaments els palestins.
El futur encara s’ha d’escriure i no serà gens fàcil mantenir la pau en aquesta zona, però el que no se li pot negar a Trump és el seu absolut triomf diplomàtic amb la consolidació de l’acord d’ahir. El seu excessiu protagonisme, el paper que exerceix el seu gendre en la negociació dels pactes o la seva reserva per presidir el futur govern a l’enclavament juntament amb l’ex primer ministre britànic Tony Blair són decisions molt discutibles però que no poden amagar l’impuls a l’acord.
Només Donald Trump podia convèncer Benjamin Netanyahu amb arguments tan puerils com el que va exposar ahir al Parlament israelià en presència del mateix president: “Li vaig dir:
‘ Bibi, et recordaran molt més per això [la pau] que, si continues com ara, matant i matant’”. Tant de bo Trump s’ho apliqués a si mateix en tantes decisions arbitràries i obtuses que ha pres i que no ajuden a millorar la pau al món.
Ahir va ser un dia de celebracions per als israelians que posen punt final a una guerra en què han mort més de 1.500 compatriotes i per als palestins que, a part de les 64.000 baixes, es poden plantejar tornar a les seves cases o el que en queda. Ja hi haurà temps de valorar com serà la transició a la nova etapa, qui es farà càrrec i de quina manera del control governatiu de la franja o quin paper tindrà Hamàs en les properes setmanes. Hi ha moltes incògnites per revelar, però avui toca felicitar-se per l’alto el foc, per l’alliberament dels ostatges i pel reproveïment de la població palestina.
Però no es pot oblidar. Trump va demanar ahir un gest de magnanimitat cap a Netanyahu, però el genocidi comès a Gaza no pot quedar impune. Els tribunals internacionals han de fer la seva feina i castigar els culpables perquè catàstrofes humanitàries com aquestes no puguin repetir-se. Tota la joia que calgui per l’acord, però sense esborrar de la memòria el que ha passat.
