Al centre de la p laça dels Ostatges de Tel-Aviv, envoltat de gresca i hurres pels segrestats que veien la llum, Efraín Cohen oferia dilluns quatre plantes. Etrog , lulav , hadás i aravá , assenyalava aquest jueu conservador, vestit de negre. Eren les quatre espècies de Sukkot, la festivitat hebrea que complia el seu setè dia, el de la Gran Súplica. Segons la tradició, aquest dia es llegeixen passatges específics de la Tanaj. Però el jove home només en recita un: “Avui serà el dia que hi haurà llibertat per al poble de Sió”.
L’Efraín confiava que un miracle passaria, per això ha vingut des de Harish, al nord del país. “Estava escrit a la Bíblia”, explica, mentre alguns a la plaça se li acosten per sostenir per un moment les quatre espècies del ritual. A la plaça, una pantalla enorme retransmet el Canal 12 israelià. Aquest dilluns és un dia per no desenganxar-se de la tele: després de dos anys de captiveri a Gaza, Hamàs entregarà els últims 20 ostatges amb vida dins de la franja. Al voltant d’ Efraín, una onada d’aplaudiments i aclamacions sorgeix cada vegada que un nou ostatge apareix a la pantalla.
“Somiem amb una pau veritable, ells amb la seva terra i nosaltres amb la nostra”, diu l’habitant d’un quibuts
Aquesta plaça, en altre temps la de la ira contra Netanyahu, és ja també la de l’agraïment a Trump. Les banderes dels Estats Units fan avui competència a les israelianes, i els Thank you, Mr. President inunden la llotja. “És el rei d’Israel. És el Cir contemporani”, diu Guy Leibovitz, un pare de família secular que ha anat amb la seva filla a la celebració, comparant Trump amb el rei persa que va alliberar els jueus del captiveri babilònic fa 27 segles.
“Ara somiem amb una pau veritable. Fronteres obertes, ells amb la seva terra i nosaltres amb la nostra”, explica Leibovitz, veí d’un quibuts al centre d’Israel. “Això sí, volem que canviïn la manera com eduquen els seus fills. Des dels llibres de text fins a la manera com manen als seus fills de sis anys que disparin amb armes a imatges d’israelians”, adverteix.
La pantalla torna a centrar l’atenció de la plaça. És Avinatan Or, nòvio de Noa Argamani, alliberada durant l’intercanvi d’ostatges de l’alto el foc del gener i acompanyant de Netanyahu a Washington durant la seva visita al Congrés dels Estats Units. Hamàs va segrestar la parella, Avinatan i Noa, aquell infame 7 d’octubre al festival de música Nova. Des que va sortir del captiveri, la Noa es va bolcar en l’activisme i a lluitar perquè l’Avinatan també veiés la llum.
Els aplaudiments s’encavalquen amb el soroll que arriba del cel. Tres helicòpters de les forces de defensa israelianes sobrevolen, un darrere l’altre, la plaça dels Ostatges . Porten tres dels 20 ostatges que veuran la llum aquest dilluns. La Reut, de 19 anys, s’emociona: “No en coneixia cap, però tots s’han convertit en persones importants en la meva vida. Soc tan feliç com si haguessin alliberat els meus germans”, diu la jove, que d’aquí un parell de mesos serà cridada per integrar-se a l’exèrcit.
Al fons de la plaça, en una àrea reservada per a les famílies dels ostatges, l’Adi plora. És membre de la família adoptiva de Bipin Joshi, un estudiant nepalès que no correrà la sort de l’ Avinatan i els altres 19: a diferència d’ells, Joshi va morir durant la guerra. Per fortuna, el seu és un dels quatre cossos que Hamàs havia de lliurar a les autoritats israelianes. “Soc immensament feliç, però és impossible no sentir tristesa avui. Tant de bo hagués arribat sa i estalvi”, diu l’Adi. Després de les restes d’aquestes quatre persones, Israel espera que Hamàs lliuri els cadàvers d’uns 24 ostatges més morts durant el captiveri.
A Cisjordània, on dilluns van arribar també alguns dels 1.968 presos i detinguts palestins alliberats com a part de l’alto el foc, Israel no ha deixat celebrar com a Tel-Aviv. L’acord prohibia que s’allotgessin festejos a Ramal·lah i altres ciutats, i els palestins han hagut de conformar-se a rebre en multitud els autobusos plens d’expresoners que arribaven de les presons israelianes. Això sí, momentàniament, sense pantalles, altaveus, ni profecies. Dels 250 presos amb cadenes perpètues o de llarga durada alliberats ahir, només vuit van ser portats a Gaza; 154 més van ser deportats a Egipte i, els últims 88, distribuïts entre Cisjordània i Jerusalem.