Alberto Núñez Feijóo va plantejar ahir una reforma de l’avortament a la inversa que substituiria l’actual registre de metges objectors que, per llei, han de crear totes les comunitats autònomes per una llista de ginecòlegs i obstetres que sí que estiguin disposats a practicar la interrupció voluntària de l’embaràs. Tot i això, poc després, fonts del PP van voler matisar aquesta proposta i van negar que el líder de l’oposició plantegi la creació de cap registre.
La normativa actual obliga les autonomies a crear “un registre de persones professionals sanitàries que decideixin objectar per motius de consciència respecte a la intervenció directa a la pràctica de la interrupció voluntària de l’embaràs”. Malgrat que al principi van ser diverses les comunitats endarrerides, les Balears, Aragó i Astúries (governada pel PSOE) ja han confirmat que han començat amb els treballs preceptius. Per tant, la Comunitat de Madrid, presidida per Isabel Díaz Ayuso, s’ha quedat com l’única a rebutjar el compliment de la norma que ara Feijóo aposta per modificar.
Génova matisa després les paraules del mateix Feijóo: nega que sigui un registre
Amb el registre, segons diu la mateixa llei, l’objectiu se cenyeix a “la gestió de recursos humans” per “garantir la prestació” de l’avortament. I, a més, es puntualitza que les dades del registre no es compartiran entre comunitats autònomes i es garantirà la protecció de dades dels objectors de consciència, de manera que no hauria de transcendir quins metges es neguen a practicar l’avortament.
“Quan arribi al Govern, la llista serà la contrària; de fet, l’important per una dona és saber quins ginecòlegs, quins obstetres estan a la seva disposició”, va assenyalar el líder del PP en una entrevista a Antena 3. A parer seu, a una dona el que “li interessa saber” no és “quins són els metges que no estan disposats a atendre-la”, sinó “quins són els metges que la poden assistir”.
El líder del PP va insistir que el seu partit manté una posició “molt clara” sobre l’avortament, “legalitzat des de fa més de trenta anys”. Per aquest motiu, va rebutjar donar suport a una reforma constitucional com la que promou el Govern espanyol per blindar aquest dret perquè considera que ja està “plenament incorporat a l’ordenament jurídic”.
Al marge de l’incòmode debat que aquesta matèria li suposa al PP, el Govern central ha confirmat la intenció d’elevar a rang constitucional l’actual regulació de l’avortament per dotar-la de la màxima protecció jurídica i evitar que pogués ser qüestionada per futurs governs conservadors.
“Hi ha una pulsió irrefrenable de la dreta i la ultradreta de retallar sempre els drets de les dones, particularment el de la interrupció voluntària de l’embaràs”, va denunciar el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que va avançar que l’ Executiu prepara les “eines legals” necessàries per cuirassar aquest dret.
Segons va explicar el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, la proposta de reforma constitucional es presentarà així que concloguin les feines tècniques.
Malgrat que el ritme accelerat de l’ Executiu va fer pensar que el text podria arribar avui mateix al Consell de Ministres, fonts governamentals van refredar ahir a la nit aquestes previsions i van destacar la necessitat de revisar i consensuar amb els experts els diferents informes jurídics d’una norma que implica diversos ministeris. Per tant, no es descarta que el Govern estatal esperi a la setmana que ve per impulsar la reforma.
La via triada serà el procediment ordinari de reforma constitucional, que exigeix una majoria qualificada de tres cinquens al Congrés i al Senat. Aquesta fórmula obliga el Govern espanyol a obtenir el suport del PP, imprescindible perquè la iniciativa pugui superar les diferents fases parlamentàries.
Fins i tot a risc que no prosperi, a l’ Executiu consideren que és el moment d’impulsar el blindatge del dret a l’avortament almenys per obligar els populars a fixar posició i deixar en evidència les diferents sensibilitats internes que, com reflecteix el discurs d’Isabel Díaz Ayuso, conviuen al partit de Génova.
