Dia de la resistència indígena” a Veneçuela, “negra i popular”, afegeixen els Ortega de Nicaragua, de la “interculturalitat”, segons un tercer país andí, les noves denominacions que cobreixen l’en altre temps dia de la Raça, la Hispanitat o, planerament, de les Amèriques, indiquen que la part més nombrosa dels hispanoparlants viu amb certa incomoditat la data dels seus orígens, almenys en les esferes oficials.
Aquest obert malestar, de falca bolivariana, cap al 12 d’octubre a l’altre costat, no passa entre nosaltres d’un lleu embaràs per l’ambigüitat del que se celebra durant la desfilada militar i posterior salutació a les autoritats i notables al Palau Reial, a què ja ens hem acostumat.
La part més nombrosa dels hispanoparlants viu amb certa incomoditat aquesta data
Igual com la jornada del 6 de desembre, quan es commemora l’aprovació de la Constitució, les dues dates aspiren a ser els dies polítics del país més apreciats per la seva gent, abans que simple ocasió de tenir el dia lliure o gaudir d’un pont, el “del Pilar” o, arribats a l’últim mes, “la Immaculada”. Són els dos aniversaris del calendari escollits en vista de la seva força històrica i capacitat integradora de la comunitat, sigui aquesta la nació tota sola o en aliança amb d’altres.
El nostre 12 d’octubre es declara la festa nacional, però fent-li perdre des del 1987 l’explícita dimensió americana, després de suprimir la menció hispànica, tot i que ben present en el propòsit de l’autor de la idea, el malagueny Antonio Cánovas del Castillo.
Juntament amb aquestes variacions oficials, corren les celebracions religioses, molt populars en moltes localitats d’ Amèrica, de la patrona de l’expedició de Cristòfor Colom, l’aparició consoladora del qual a Saragossa al combatiu apòstol Santiago aporta un nítid missatge d’uniformitat catòlica de l’ Estat espanyol, avui desdenyada per anacrònica.
Enmig de la característica ambigüitat espanyola cap als fets del 1492, el nord-americà Donald Trump ha decretat que el seu 12 d’octubre sigui elevat a primer rang protocol·lari i torni a l’antiga condició del dia de Colom, net de la resignificació de Joe Biden a favor dels seus pobles indígenes. La nova dreta de Washington torna al moment precolonial, quan el descobriment del genovès era encara una magnífica aventura marítima, sense la ulterior conquesta militar ni l’afany evangelitzador de les empreses polítiques.
En alguna mesura, aquest nativisme de la Casa Blanca coincideix amb la iconografia de l’escut espanyol vigent, en què les columnes, o pilars, adornades pel lema neutral i viatger del plus ultra queden ja sense els símbols militants del jou i les fletxes dels fundadors de l’ Estat, cosa que s’adiu millor amb l’actual realitat postnacional dels estats europeus.