Donald Trump va ser ahir el gran protagonista d’una jornada qualificada d’històrica per a l’ Orient Mitjà. Va ser la cirereta de la gran victòria diplomàtica del president dels Estats Units i del seu ego, en aconseguir primer la imatge de tot el Parlament d’Israel aplaudint-lo i elogiant-lo, i hores després liderant la foto de família amb una trentena de líders àrabs i occidentals –entre ells, el president Sánchez– que van avalar al balneari egipci de Xarm al-Xeikh el seu pla de pau per a Gaza, per bé que ara per ara és només un pla per a una treva.
La jornada va tenir diversos escenaris, però sobre tots va sobrevolar la figura i el paper del líder dels Estats Units perquè s’hagi arribat a aquest punt. La seva pressió sobre les parts en conflicte –Israel i Hamàs– va fer ahir possible l’esperat alliberament de tots els ostatges vius israelians, per bé que només el lliurament dels cossos de quatre més, que Israel va qualificar d’incompliment de l’acord. Un alliberament que va suposar un gran sospir d’alleujament a tot el país, va tancar un dels capítols més dolorosos de la seva història i va fer que la primera fase del pla de pau s’hagi complert.
Trump no va tenir cap objecció a fer esperar diverses hores els líders mundials que l’esperaven a Xarm al-Xeikh, prolongant la seva estada a Israel amb un llarg discurs a la Knesset ple d’improvisacions, de frases grandiloqüents i d’elogis al seu equip negociador. El van rebre al Parlament israelià –abans es va reunir amb familiars dels ostatges alliberats– entre aclamacions i aplaudiments i, com s’esperava, Benjamin Netanyahu li va retre homenatge amb tota mena d’elogis pel seu “lideratge decisiu”, qualificant-lo com “el millor amic que Israel ha tingut a la Casa Blanca”. El premier israelià va dir que estava “compromès amb aquesta pau”, per bé que unes hores abans havia declarat que “la guerra no s’ha acabat”, i va afirmar el seu compromís de reforçar els acords d’ Abraham.
Israel omple d’elogis un president que rep l’aval al seu pla en la cimera de Xarm al-Xeikh
En el seu discurs, interromput per dos diputats a qui van expulsar, Trump va fer explícit el seu suport a Israel, va insistir que ha solucionat vuit guerres en vuit mesos i que la pau s’aconsegueix mitjançant la força –“les armes han portat la pau”, va dir–. Va anunciar el començament d’una era daurada per a Israel i per a l’ Orient Mitjà, va agrair al món àrab i musulmà el seu paper per reconstruir Gaza, va donar la mà a l’ Iran per negociar, va felicitar l’exèrcit israelià “per la gran feina” feta i va dir a Netanyahu que se’l recordarà “per haver acceptat això (la pau) i no haver continuat matant”. I va llançar una clara indirecta a un premier que volia continuar la guerra afirmant que “Israel ja ha guanyat tot el que es pot guanyar per la guerra”.
Recordem que una gran part de la societat israeliana veu Trump, no Netanyahu, com l’artífex que s’hagi aconseguit un alto el foc i que els captius hagin tornat a casa, i acusa el premier que només per la pressió de Trump ha acceptat una treva que podia haver firmat en uns termes similars fa mesos i que hagués evitat més patiment, destrucció i mort.
La cimera celebrada a Egipte la van copresidir Trump i el líder egipci Abdul Fattah al-Sissi, que també va afalagar el president afirmant que Trump “és l’únic capaç d’aconseguir la pau a Gaza”. La trobada ha estat una gran escenificació per apuntalar el pla de pau del republicà, que no dubta a vanagloriar-se de la seva diplomàcia unilateral, exercida per homes de negocis. Trump fins i tot va fer sortir el primer ministre del Pakistan perquè digués que el seu país l’ha nominat candidat al Nobel de la Pau. El pla el van firmar els mediadors – els EUA, Egipte, Turquia i Qatar–, però no el van rubricar ni Israel, ja que Netanyahu no va assistir a la reunió, ni Hamàs, les dues parts enfrontades. Sí que el va avalar Mahmud Abbas, el president de l’ Autoritat Nacional Palestina. Recordem que la segona part del pla preveu que Hamàs lliuri les armes –cosa que encara no ha fet– i que Israel es retiri del territori ocupat, la qual cosa tampoc no ha passat.
El republicà anuncia el començament d’una era daurada per a Israel i per a l’Orient Mitjà
Tot el que va passar ahir –l’alliberament dels ostatges, l’excarceració d’uns dos mil presos palestins, la tornada de desenes de milers de gazianes al que havia estat casa seva, l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza i la rúbrica de l’acord de pau– és sens dubte un motiu de celebració i d’esperança. Però això no treu que encara hi ha passos molt importants a fer i que el conflicte continua ple de dificultats. I una vegada més, que la segona part del pla –sobre la qual Trump va dir ahir que ja s’ha començat a negociar– tiri endavant dependrà especialment que el president continuï involucrat, mantingui la implicació activa i no opti per desentendre-se’n ara que ja té la seva foto per a la història i que, segons va dir ahir, se centrarà “en allò de Rússia”.