Era un home discret, poc xerraire, de rutina diària (supermercat, bar, passeig i sant tornem-hi), que feia la seva vida sense molestar ningú. Així recorden Antonio Famoso els veïns que el van conèixer. Ara faria 86 anys, un aniversari que ningú ja no celebrarà. L’ Antonio, s’ha sabut ara, va morir en la més extrema solitud –va trencar el contacte amb la seva dona i dos fills quan es va separar fa tres dècades– quan tenia poc més de 70 anys i aquests últims quinze anys ningú no l’ha trobat a faltar.
Aquest cap de setmana una inundació provocada per les últimes pluges caigudes a València ha tret a la superfície el seu cadàver momificat.
Continuava cobrant la pensió i el banc pagava rebuts; així és com es va mantenir al món dels vius
La sorpresa dels veïns de l’ Antonio, al barri de la Fuensanta, ha estat majúscula. Diuen que no van trobar a faltar l’Antonio quan va deixar de donar senyals de vida perquè estaven convençuts que havia ingressat en una residència. Ara no amaguen la commoció sabent que han conviscut, paret amb paret i porta amb porta, amb el cadàver d’aquest jubilat durant tant de temps.
La trista història de l’ Antonio no és més que un altre episodi de l’extrema solitud a què es veuen abocades moltes persones al tram final de la vida. Un estudi de la Fundació La Caixa va revelar que el 64% de les persones grans entrevistades per dur a terme aquest treball manifestaven sentiments de solitud no desitjada. En el 14,8% d’aquests casos aquesta experiència es qualificava de greu o molt greu.
Tot i això, no és l’única lliçó apresa amb el cas de l’ Antonio: mentre aquestes ànimes solitàries paguin les factures i deutes, ningú no es preocupa de si són vives i mortes. Ho diuen ara els veïns d’aquest jubilat i és el que aquí s’ha complert. L’home ha seguit cobrant, pel que sembla, aquests quinze anys la pensió de jubilat, i del compte bancari s’haurien pagat religiosament despeses ordinàries. L’únic que no queda clar és si la llum estava tallada o no.
Només hi va haver un moment, segons ha avançat el diari Levante , en què va saltar una alarma que hauria pogut tancar aquesta trista història molt abans. Va ser quan l’home no va pagar les despeses de la comunitat. El cas va arribar a un jutjat i, segons aquesta informació, des de l’oficina judicial es va ordenar –sense escoltar l’Antonio, malgrat que hauria estat impossible perquè ja era mort– l’embargament del seu compte. Van retirar els 11.000 euros deguts i aquest jubilat va tornar a constar, als papers, al món dels vius, amb les despeses i els deutes al corrent.
I així fins dissabte, quan la veïna que viu sota el modest pis de l’ Antonio va trucar a la seva companyia d’assegurances per una filtració d’aigua de l’habitatge de dalt. Va ploure amb ganes aquell dia a València i aquella aigua, que primer va entrar a l’habitatge d’aquest jubilat per la terrassa, era d’un color molt fosc i feia molta pudor. A ningú no se li va ocórrer, malgrat que l’origen de la filtració era molt clar, trucar a la porta de l’ Antonio. Tots els veïns, repetien ahir habitants d’aquell immoble, donaven per fet que feia quinze anys –els que feia que era mort– que ja no hi vivia.
Van ser els equips d’emergència, que van entrar per una finestra, els que van descobrir les restes del jubilat. Un cos vestit i momificat, de què només queden els ossos, en una habitació envoltat de coloms morts i molts excrements d’aquests ocells. El pis s’havia convertit en un colomar. Això va ser el que va despistar els veïns fa anys, explicava ahir un veí de l’edifici a diferents mitjans de comunicació, quan van notar una fetor estranya a l’edifici. Ho van atribuir a la presència d’aquests coloms, que veien entrar i sortir del pis de l’ Antonio per una finestra que tot aquest temps ha estat oberta. Ningú no va fer res, tampoc llavors, per confirmar si aquestes sospites eren certes o no.
L’autòpsia revelarà la data de la mort i les causes, malgrat que tot apunta que l’ Antonio va morir en la més estricta solitud per causes naturals.
