Un malson que es repeteix sense parar, cada dos o tres anys, des de fa més d’un lustre: el 2018, el 2021, el 2023 i, ara, el 2025. Una amenaça invisible activada amb les pluges torrencials, cada vegada més freqüents i devastadores a cavall de l’emergència climàtica. La magnitud del problema s’explica en bona part per l’orografia de la comarca, amb la serra del Montsià (700 metres d’altitud) a cinc quilòmetres de nuclis poblats al litoral, i per l’urbanisme caòtic i irresponsable del segle passat. Cases aixecades al mig de barrancs o a prop de zones inundables.
L’última barrancada, la de diumenge a la tarda, no serà l’última. Desgraciadament, tampoc no serà l’última vegada que els veïns hauran de lamentar greus destrosses a les seves propietats i reviuran escenes de pànic, amb carreres per pujar a plantes superiors després de veure com l’aigua els arribava al pit.
La dana Alice deixa ara per ara un balanç provisional de 19 ferits, cap de gravetat, i 30 persones rescatades, algunes in extremis. No hi ha cap certesa, més aviat al contrari, que les pròximes inundacions no s’ emportaran alguna vida humana.
Els veïns dels municipis del Montsià més afectats repetidament per inundacions originades en el col·lapse dels nombrosos barrancs que travessen la comarca des de la serra fins al mar són els que viuen en algunes de les urbanitzacions d’Alcanar Platja i la Ràpita, construïdes enmig del caos urbanístic dels anys seixanta, setanta i vuitanta. No són els únics amenaçats per la crisi climàtica i unes pluges que ni els més vells havien vist mai.
Les inundacions se succeeixen al Montsià, el 2021, el 2023 i el 2025, i fan estralls a prop dels barrancs
“Sí, sempre ha plogut, però no havia plogut mai com ara, d’aquesta manera tan salvatge”, assegura Alexis Albiol, alcalde de Godall (Montsià). Els veïns d’aquest poble d’ànima rural, aixecat des de temps immemorials al costat del barranc de la Caldera perquè és on hi ha l’aigua, es van llevar ahir amb l’ai al cor. Desenes de cases amb baixos i plantes inferiors castigades per la barrancada, que va convertir en un mar enfurismat els carrers i places del municipi.
Una vintena de cotxes arrossegats i destrossats per l’aigua delbarranc, cobert i canalitzat en unes obres (2014 i 2022) que semblaven convertir tot el nucli urbà en una zona molt segura. Danys a la via pública, amb trossos d’asfalt arrencats de soca-rel, llambordes surant, electrodomèstics i mobles cap a la deixalleria.
Els vídeos esgarrifosos de les barrancades de diumenge continuaven corrent ahir com la pólvora entre els mòbils dels veïns, davant la mirada curiosa dels forasters. El col·lapse sobtat del barranc, en tot just un parell d’hores de pluges torrencials, va sorprendre una dotzena de veïns al bar de la plaça Major de Godall. Alguns registres parlen de més de 300 litres per metre quadrat.
Primer van pujar a les taules, però quan van veure que l’aigua pujava més enllà de la cintura van témer el pitjor. “Ens vam veure arraconats dins del bar, sense poder sortir, amb gent gran i taules i cadires flotant. L’únic que penses és com salvar els altres”, va explicar Blanca Ballester, que regenta el bar des de fa només vuit mesos.
“S’haurà de parlar de reallotjar persones i enderrocar immobles, posem en perill la vida de les persones”
La solució que van improvisar, trencar a cops d’extintor l’envà d’una paret per accedir a una planta més alta. Allà es van poder protegir. “Estem tristos, ho he perdut tot, però és el menys important. El poble ha aguantat, tots s’hi han abocat, podria haver estat molt pitjor: no hem de lamentar cap mort”, va afegir.
A la mateixa plaça de Godall, una altra veïna, Natàlia Corbalan, va viure l’aiguat des de casa seva, en una planta superior, amb el seu fill petit. “Estàvem espantats només pensant amb la gent gran que viu en plantes baixes. La sort és que hi havia llum i cobertura i ens vam poder trucar entre tots”, recorda. En pocs minuts va començar a baixar la riuada, cap al mar, però va deixar el rastre de la destrucció.
Un parell de nenes buscava ahir a primera hora els propietaris d’un àlbum amb fotos de casament de color sípia. “Saps de qui són?”, diuen. “Ni idea”, respon Juan José Ralda, de 78 anys, traient el fang a la planta baixa de casa, destrossada. “Tota una vida vivint a Godall i no havia vist mai res igual”, explica amb la mirada trista. “L’aigua ens va arribar a la cintura i més tard a 1,80 metres, ja ho teníem tot a punt per pujar al pis de dalt”.
Relats i imatges semblants a les cases més afectades d’Alcanar Platja i la Ràpita, en urbanitzacions com Serramar o l’Estona, mal acostumades a autoprotegir-se i autoevacuar-se molt abans de la instauració de les alertes de Protecció Civil als mòbils. La de diumenge va arribar a les sis de la tarda. En una hora ja es mastegava el drama. “Els meus fills ja saben el que han de fer, però si algun dia jo no hi soc? Amb cada dana, el mateix patiment”, lamentava una veïna davant de Joan Roig, l’alcalde d’Alcanar.
El Govern Illa es compromet a un pla d’actuacions urgents amb ajuts milionaris per recuperar la zona
L’alcalde canareu parla amb claredat de la necessitat de fer actuacions de pes per prevenir les inundacions afrontant la mesura més traumàtica, el reallotjament de part dels veïns. Roig calcula que entre vint i trenta cases estarien afectades. “S’haurà de parlar de reallotjar persones i enderrocar immobles, posem en perill la vida de les persones. Hem d’anar molt més enllà de les accions reactives, hem de ser valents i comença a parlar d’expropiacions”, sosté l’alcalde d’Alcanar.
Altres alcaldes del Montsià també demanen mesures estructurals per posar fi a les inundacions catastròfiques. El Govern Illa es va comprometre ahir des del centre de comandament avançat de Tortosa a accelerar els treballs de recuperació i compensar els danys públics i privats, amb moltes carreteres i infraestructures afectades. “Activarem tots els recursos que calguin”, va dir el president. Illa va apressar ahir el seu Govern a posar en marxa tota la maquinària per activar ajuts, que es concretaran al Consell Executiu del Govern d’avui: 10 milions d’euros en ajudes i subvencions per als ajuntaments i sectors afectats i 50 milions en crèdits bonificats.
Mentrestant, feina incessant dels Bombers i els equips d’emergències, amb les brigades de cada poble. Els especialistes van fer ahir inspeccions urgents als edificis per detectar danys estructurals: a quatre dels immobles els veïns no podran tornar si no s’hi fan abans obres de rehabilitació. Reallotjaments innegociables.
