Les advocades del col·lectiu Iridia, que representa els més de 400 ocupes que malviuen a l’antic institut B9 de Badalona, proven d’esgotar els recursos judicials per paralitzar un imminent desallotjament, de què asseguren que encara no en tenen constància. De moment, provaran de buscar una escletxa legal amb un procediment de vulneració dels drets fonamentals i presentaran una denúncia davant l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No-d iscriminació del Departament d’ Igualtat i Feminismes, en què acusaran l’Ajuntament i l’alcalde, el popular Xavier García Albiol, de vulneració dels drets fonamentals de les persones de l’assentament.
El pla de les advocades passa per frenar el procés judicial, que està pendent de data per al desallotjament, tal com va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va denegar el recurs dels ocupants després de considerar que el desnonament no vulnera els seus drets fonamentals.
Les advocades busquen una escletxa legal per evitar que es desmantelli l’assentament
Segons l’advocada Mireia Salazar, les lleis obliguen a erradicar el barraquisme, de manera que va denunciar que l’Ajuntament de Badalona “no disposa d’un pla en aquest sentit ni ofereix una alternativa residencial” a les persones del B9. Per tant, exigeixen que la justícia dicti mesures cautelars prèvies al desmantellament i que “revalori i ponderi les conseqüències del desallotjament”. Els assessors del col·lectiu subsaharià van anunciar que estudien emprendre accions “a escala internacional” per vulneració de diversos drets bàsics de les persones.
Els portaveus dels residents a l’edifici ocupat van carregar contra les polítiques de l’administració que lidera García Albiol. “Si ens en fan fora, ens veurem obligats a tornar a ocupar espais”, va advertir en Yonnous, un dels representants del col·lectiu, ja que “la llei d’estrangeria ens condemna i ens impedeix d’accedir a un habitatge”. La majoria dels ocupes del B9 són subsaharians, molts dels quals procedents d’altres naus desocupades abans.
L’Ibrahima, un altre membre del B9, que ahir va participar en la roda de premsa, va acusar l’alcalde de Badalona “de criminalitzar-nos i sembrar l’odi envers nosaltres entre els veïns” al·legant “la situació d’inseguretat”. El col·lectiu adverteix que “les persones no desapareixen i, si ens fan fora d’aquí, ens quedarem pels carrers, a les portes de l’hivern”. Per tant, reclamen una alternativa residencial per als habitants de l’edifici ocupat, alhora que anuncien més mobilitzacions i accions de protesta.
Pel que fa als episodis de violència provocats, com ara la mort d’un resident del B9 a l’agost, per als portaveus “és la prova que ningú no ens atén, ja que l’agressor és una persona amb problemes mentals” que no ha pogut accedir al circuit de la sanitat pública. En relació amb els casos de tuberculosi, afirma que es tracta d’una altra mostra que no “se’ns garanteix el dret fonamental a la salut”, ja que les administracions “estan inactives”.
La portaveu de Sindicat de l’Habitatge va recordar que l’Ajuntament de Badalona no mostra cap predisposició a reallotjar els habitants de l’assentament del barri del Remei i defineix com a crítica la situació de la ciutat, “amb la tensió d’assumir “cada dia tres desallotjaments forçats”.
Per la seva banda, Carles Sagués, portaveu de Badalona Acull, que aplega altres organismes socials, va acusar l’alcalde d’haver evitat disposar d’allotjaments d’emergència, com amb la compra de l’hostal Pep Ventura i el tancament de l’alberg de Can Bofí Vell, i també d’eliminar el programa d’ajuts als indigents”.
