“Com si fos un animal, el volia matar”

Mounir Nasraoui, de 39 anys i conegut perquè és el pare de Lamine Yamal, va rebre el 14 d’agost de l’any passat tres punyalades que van suposar “un risc vital”. Així ho descriu el metge forense que va analitzar els informes que va rebre de l’hospital de Can Ruti de Badalona, on va estar ingressat uns quants dies a la unitat de cures intensives.

Fa dues setmanes, l’home va declarar al jutjat d’instrucció 3 de Mataró, però no pas com a víctima, sinó com a investigat, després que l’ Audiència de Barcelona atengués la petició de la defensa de l’agressor de Nasraoui. L’individu que presumptament va apunyalar el pare de Lamine Yamal va declarar mesos després que va ser “per error”, després d’arrabassar el ganivet a un dels amics de Nasraoui i de rebre un cop de puny seu que li va fracturar la paret nasal.

El veí de Rocafonda està acusat de clavar un cop de puny a l’home que després el va apunyalar

En la fugaç compareixença al jutjat, el pare de Lamine només va respondre a les preguntes del seu advocat, Ramon Muns Tubau, i va reiterar que les úniques manotades que va deixar anar aquella nit van ser per “defensar-se, després de veure’s acorralat”.

Ara La Vanguardia ha tingut accés al sumari de la causa, que al seu dia va instruir la unitat d’investigació dels Mossos d’Esquadra de Mataró. Unes diligències durant les quals va prendre declaració als quatre testimonis de l’incident aquella mateixa nit. Tots quatre van coincidir en un mateix relat. Una seqüència en què els presumptes agressors, dos germans, el pare, i un amic de la família, van esperar l’arribada de Mounir Nasraoui a l’estacionament del camp de futbol del barri de Rocafonda.

L’incident va tenir un primer capítol aquell mateix dia, a les tres de la tarda, al carrer Frank Marshal, al mateix barri de Rocafonda. Nasraoui caminava tot sol i des del tercer pis d’un edifici li van llançar aigua a sobre. L’autor va acabar sent una criatura que jugava amb un gibrell.

Pel que sigui, i ningú no ho va aclarir durant la instrucció, el pare del menor, l’oncle i l’avi van baixar al carrer i van iniciar una discussió que es va elevar de to, se’ls va escapar de les mans i Nasraoui va acabar lesionat amb una esgarrapada al coll. Una patrulla de la policia municipal que no era lluny va irrompre de seguida a l’escena i, segons consta a les diligències, va retirar el pare de Lamine. Una seqüència que van gravar amb el telèfon diversos veïns i van difondre a les xarxes. El familiar del jugador internacional va transmetre als policies la voluntat de denunciar els agressors. “Que això no pot ser, home. Jo passejava tranquil·lament i em van començar a llançar coses. O ho arregla un bon advocat o ho arreglarem després”, va advertir acalorat.

L’incident es va acabar així. Però sis hores després, Nasraoui es va citar amb dos amics de Mataró a Barcelona i tots tres van tornar després amb cotxe a Mataró. Van anar directament a l’estacionament del camp de futbol de Rocafonda. Els protagonistes tampoc no aclareixen qui va citar qui en aquest punt ni amb quina intenció.

Al parc hi havia assegut en un banc un amic del pare de Lamine, que casualment també coneix del barri els germans, i que, de fet, va parlar amb un, amb Adrián. Ell li va explicar l’incident que havien tingut amb Nasraoui i l’home li va assegurar que estigués tranquil: “Aquestes coses s’arreglen després parlant, no us amoïneu”.

Un home que viu en un cotxe estacionat allà mateix també hi era, va presenciar l’escena i va declarar. Els instructors van donar valor al seu relat, atès que era un individu aliè als interessos de les parts i, per tant, objectiu. A més, va mantenir en tot moment la mateixa seqüència. Que va veure primer els germans, el pare i l’amic a l’estacionament, com si esperessin o busquessin algú. Que els integrants d’aquella família eren els que portaven des del primer moment un ganivet, una defensa extensible i una pedra de grans dimensions. “En Mounir ha corregut i ell [el del ganivet] hi ha anat darrere i l’ha punxat. Li ha clavat dues o tres punyalades al pit i al costat”.

El seu relat va coincidir amb la declaració de l’amic que esperava al parc i amb el de les dues persones que acompanyaven el pare de Lamine. Un, Soufian B.A., va declarar que a Nasraoui “el volien matar; un portava un ganivet”. I que va veure com li clavaven “bastantes” punyalades. I va afegir: “Va començar a clavar-n’hi com si fos un animal. El volia matar”. L’altre amic, Younes E.B., també va presenciar les punyalades, com també Haytam B., que aquella nit casualment era en un banc i va declarar que “l’ Adrián estava assegut darrere, ha sortit corrents amb el ganivet i ha anat cap a en Mounir. Ho he vist amb els meus propis ulls. I li ha clavat tres o quatre punyalades”.

Les declaracions dels quatre testimonis es van fer a la comissaria dels Mossos la mateixa nit dels fets, de manera espontània i sense possibilitat que els relats fossin pactats entre ells perquè, com els investigadors indiquen a les diligències, se’ls va separar intencionadament per no viciar els testimonis.

Els quatre presumptes agressors van ser detinguts, es van negar a declarar i el jutjat de guàrdia va decretar l’ingrés a la presó del presumpte autor material de les punyalades. Al desembre va quedar en llibertat amb càrrecs coincidint amb el canvi d’equip defensor i la presentació de noves diligències al jutjat amb unes declaracions, les primeres dels sospitosos, en què asseguren que van ser ells les víctimes de Nasraoui. L’acusat de l’apunyalament va assegurar que les lesions amb el ganivet van ser en “defensa pròpia” i “per error” després de veure’s acorralat.