Wall Street va tancar divendres amb la pitjor caiguda des de l’abril. Ahir va obrir amb una pujada immediata de més de 500 punts (1,30%), un impuls que també van experimentar el Nasdaq i l’S&P.
Aquestes forces oposades en el caos tenen l’origen als pols d’un mateix imant: Donald Trump. El president dels Estats Units va protagonitzar un altre capítol en el seu drama aranzelari amb el Govern de Pequín, després de les hostilitats que van posar a tremolar les borses mundials, ahir va arribar la calma.
Aquest contrast de moviments als parquets dels Estats Units va tenir lloc després que Trump, durant el seu vol amb rumb a l’ Orient Mitjà, va suggerir als inversors des de la seva xarxa social que podria no complir amb la seva amenaça “d’un increment massiu dels aranzels” als productes xinesos.
Aquest comentari, concretat després en un 100% addicional dels gravàmens a partir de l’1 de novembre, va ser el detonant de la recrudescència de la guerra comercial entre els dos líders globals que va eliminar dos bilions de dòlars en valor de mercat. El mandatari republicà va reaccionar així davant les restriccions imposades pel president xinès Xi Jinping per a l’accés als minerals de terres rares, element clau en la indústria dels Estats Units.
A partir de l’1 de desembre, les entitats foranes hauran d’obtenir una llicència de la Xina per exportar productes que continguin més del 0,1% d’aquests elements crítics.
Les dades mostren que els aranzels impacten cada vegada més en consumidors i empreses dels EUA
Durant aquell vol, Trump va explicar als periodistes que la data de l’1 de novembre es mantenia, tot i que va insistir que tot és modificable. “Fins aquell dia falta una eternitat, veurem què passa”, va afirmar.
Aquest nou flip flop inclouria reprogramar la trobada prevista entre els dos presidents en la cimera de l’ APEC que se celebrarà a Corea del Sud del 30 d’octubre a l’1 de novembre.
En el seu rampell de divendres, Trump va afirmar que aquella reunió mancava de sentit, “no hi ha raó per fer-la”, va recalcar.
L’Executiu xinès va replicar que no tenia por per la intimidació de Trump. “La posició de la Xina és consistent. No volem una guerra aranzelària, però tampoc no li tenim por”, va replicar el ministeri de Comerç en un comunicat.
“Hem tinguts una substancial desescalada aquest cap de setmana”, va explicar aquest dilluns Scott Bessent, secretari del Tresor, a la cadena Fox.
Les exportacions de la Xina van créixeral setembre malgrat caure un 27% ambels Estats Units
“El president Trump va dir que els aranzels no entrarien en efecte fins a l’1 de novembre. Ell es trobarà amb Xi a Corea. Crec que aquella reunió continua a peu dret”, va afegir.
“No us preocupeu per la Xina, tot estarà bé. El respectat president Xi acaba de passar un mal moment”, va escriure Trump a la seva xarxa social en la seva esmena. “Ell no vol depressió per al seu país i jo tampoc. Els EUA volen ajudar la Xina, no causar-li danys”, va insistir.
Però aquesta visió resulta més aviat propagandística. El mal de la guerra comercial desencadenada per la Casa Blanca perjudica uns i altres, sense distinció.
Les empreses i els consumidors dels Estats Units estan suportant el pes dels gravàmens a les importacions, segons mostren els indicadors, portant així la contra a Trump, alhora que complica la lluita de la Reserva Federal (Fed) contra la inflació.
Va fer la predicció que serien els altres països els que pagarien el preu de les seves polítiques proteccionistes, apostant que els exportadors absorbirien aquell cost només per mantenir el seu punt de suport al mercat de consum més gran del món. Però les enquestes i els estudis realitzats aquests primers mesos d’aplicació de gravàmens mostren que són les empreses dels Estats Units les que paguen la factura i en traslladen una part a les llars, i és probable que hi hagi més pujades de preus.
Wall Street va acollir amb pujades el suggeriment de Trump, després de la greu caiguda de divendres
Mentrestant, els analistes es van sorprendre quan Pequín va informar que el còmput total de les exportacions xineses va tenir un creixement durant el mes de setembre. La dada revela una nova pauta comercial.
Les exportacions xineses cap als EUA es van desplomar el mes passat un 27%, o l’equivalent a gairebé 30.000 milions d’euros, a causa de les tensions comercials entre les dues potències. Tot i això, les vendes del gegant asiàtic a la resta del planeta van compensar la caiguda i van permetre que el comerç exterior creixés, sempre a partir de les xifres publicades aquest dilluns per l’administració duanera de la Xina. A l’agost aquelles exportacions ja es van contreure un 33%.
Alhora, la Xina manté reticències a comprar productes americans com la soja –fet que causa greus problemes a l’agricultura dels EUA i el plantejament d’un possible rescat per part del Govern–, cosa que li deixa unes importacions de 9.900 milions, un 16% inferiors. Les xifres es tradueixen en una balança a favor de la Xina d’uns 19.800 milions d’euros, la més gran des del març.
