El Nobel d’Economia és per als teòrics del creixement disruptiu

Màxim reconeixement als teòrics del creixement econòmic disruptiu. Joel Mokyr, Philippe Aghion i Peter Howitt han guanyat el premi Nobel d’Economia pels treballs sobre els canvis tecnològics.

El francès Philippe Aghion, professor al Collège de France i l’ Insead, a París, i a la London School of Economics and Political Science, és el més conegut d’aquest trio. Considerat la ment econòmica a l’ombra d’ Emmanuel Macron, durant la joventut va ser militant del Partit Comunista fins al 1984. Però quan el president francès actual va arribar a l’ Elisi, aquest acadèmic va ser un dels seus grans ­valedors.

Aghion és considerat la ment econòmica que hi ha darrere del president francès, Emmanuel Macron

“No m’ho esperava. No trobo les paraules”, va dir Aghion, després de rebre la trucada en directe, visiblement emocionat. Juntament amb el seu col·lega Peter Howitt –canadenc i acadèmic a la Universitat de Brown, als EUA–, als seus treballs ha demostrat com una innovació tecnològica destructiva acaba reemplaçant els productes antics. És un ferm defensor de la IA, ja que considera que l’augment de productivitat que generarà aquesta eina tecnològica portarà més beneficis que no pas externalitats. Aquest acadèmic coneix de prop què és la innovació: la seva mare, Gabrielle Aghion, va fundar la marca de prêt-à-porter de luxe Chloé.

Així mateix, és molt crític amb la guerra comercial. “Les tarifes obstaculitzen el creixement. Cal una obertura dels mercats. Veig núvols negres a l’horitzó amb l’augment d’aquestes barreres”. En la part positiva, segons ell, Europa pot aprofitar la situació per superar la trampa de la “tecnologia mitjana” en què el Vell Continent està instal·lat. Considera que Finlàndia és el model que cal seguir. I també subratlla que la Unió Europea necessita tenir un accés al capital més àgil.

Malgrat que n’hi ha que l’han acusat de ser massa liberal, Aghion repeteix que és “un home d’esquerres”, però que no és “un economista d’esquerres”. Així doncs, als treballs sempre ha subratllat que l’ Estat ha de ser el primer inversor de les empreses innovadores, una mena d’entitat asseguradora, fins i tot durant els períodes de crisi, “perquè, quan el cicle remunti, tornaran a crear models nous de negoci i de creació de riquesa”.

Europa no ha de permetre que els Estats Units i la Xina “es converteixin en líders tecnològics”, va declarar ahir per telèfon al comitè a Estocolm. Segons la seva opinió, “tenim al nostre continent l’anomenat soft power : Estat de benestar, democràcia i llibertat. Aquests són els nostres punts forts, i cal aprofitar-los”, afegeix. Per això, cal implementar una política de competència més efectiva –en línia amb l’informe de Mario Draghi– i millorar el mercat únic.

En el cas del nord-americà Joel Mokyr, aquest professor de la Universitat Northwestern, a Evanston, els EUA han demostrat que, perquè les innovacions se succeeixin en un procés autogenerat, no només necessitem saber que alguna cosa funciona, sinó també tenir explicacions científiques del perquè, una cosa que faltava abans de la revolució industrial.

El Nobel d’Economia el lliura des del 1969 el Banc Central de Suècia, en memòria d’ Alfred Nobel. Philippe Aghion i Peter Howitt ja havien guanyat abans el premi Fronteres del Coneixement que concedeix cada any la Fundació BBVA.